El Congrés fa el primer pas per derogar la llei que permet al TC inhabilitar Forcadell

El Congrés ja ha fet el primer pas per retirar les facultats atorgades fa un any per la majoria absoluta del PP al Tribunal Constitucional (TC) per tal que pugui inhabilitar polítics que incompleixen les seves sentències. Els populars i C's s'han quedat sols defensant aquesta normativa i la majoria que sumen les esquerres i les forces nacionalistes i independentistes ha donat suport a la iniciativa del PNB -que ara inicia el tràmit parlamentari- per tal que l'alt tribunal només pugui sancionar els càrrecs electes o funcionaris que incompleixin les seves resolucions, però no inhabilitar-los. El text dels nacionalistes bascos també incloïa derogar la llei que retornava els recursos previs d'inconstitucionalitat a les lleis orgàniques i els estatuts, pactada pel PP i el PSOE, però els socialistes ja han dit que frenaran aquest punt durant el debat parlamentari.

La mesura s'ha debatut juntament amb una de similar del PDECat que no ha superat el debat a la totalitat, ja que aquesta pretenia derogar completament la reforma i els socialistes s'hi han abstingut, motiu pel qual no ha aconseguit més suports que els vots negatius del PP i C's. L'antiga CDC i ERC han avisat al govern espanyol durant les respectives intervencions que mantindran el full de ruta previst: "Referèndum o referèndum".

Una mesura contra el procés

Així, la diputada del PDECat Lourdes Ciuró ha defensat que la seva mesura anava "de democràcia, llibertat d'expressió, separació de drets i de l'estat de dret" i ha lamentat que la reforma del TC va suposar un dur cop "al tribunal, ja desprestigiat per la seva politització i manca d'imparcialitat". "No els estranyi que la Constitució sigui percebuda com un codi penal", ha avisat, i ha assegurat que es va impulsar la llei "perquè el procés és sòlid, avalat pel Parlament i amb suport social", habilitant el TC "per suspendre de les seves funcions de forma exprés els càrrecs electes, inclosos el president de la Generalitat i del Parlament, sense el perceptiu control judicial".

D'aquesta manera, Ciuró ha acusat el PP de fer-se "a mida el poder judicial per aturar el procés polític de Catalunya", transformant "el TC en el seu braç executor", tal com s'ha vist posteriorment, amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, sent investigada per permetre el debat i votació de les conclusions de la comissió del procés constituent. "Des de quan al Parlament es pot parlar de la independència del Sàhara Occidental i no la de Catalunya?", s'ha preguntat irònicament.

Retorn al 1905 i 1906

En aquesta línia, la diputada d'ERC Ester Capella ha lamentat que la reforma "va convertir el TC en el botxí de la democràcia", tal com va passar amb les lleis de jurisdiccions del 1905 i 1906, que van motivar l'impuls de la Solidaritat Catalana. "S'ha trencat la separació de poders, usen el TC a la seva voluntat", ha seguit, però ha alertat igualment als membres del govern espanyol que "una gran majoria dels ciutadans de Catalunya els han deixat de témer" i "la democràcia, els agradi o no, és imbatible". Així, aquesta "reforma feta expressament contra Catalunya" només "pretenia inhabilitar persones que poguessin declarar o proclamar la independència, sense protecció jurídica".

Així mateix, el diputat del PSOE Gregorio Cámara ha defensat que la reforma del TC era innecessària tal com "s'evidencia pel fet que ningú, des de l'acadèmia o les institucions, demanés una reforma d'aquestes característiques en 35 anys", atès que l'alt tribunal "ja tenia capacitat per procedir a l'execució de les sentències" i la modificació el que fa és "desnaturalitzar la seva posició en el conjunt del sistema institucional". Una iniciativa que, segons el PSOE, va impulsar-se per "mostrar força" en un moment de xoc amb la Generalitat, tot i que "els problemes derivats de les tensions territorials no es poden resoldre només amb procediments jurisdiccionals". En aquest sentit, ha avisat que es pot posar una "càrrega política sobre el TC que acabarà per aixafar-lo", però ha assegurat al PP que no van en contra seu, sinó que buscaran "recuperar el consens i equilibri que van trencar amb la seva majoria absoluta" i, allargant-li la mà, ha apostat per perseguir un "acord el més ampli possible" en el tràmit parlamentari.

Una judicialització per la por al referèndum

El número dos de Podem, Íñigo Errejón, ha fet un dur discurs contra la reforma i ha criticat que "el retorn al recurs previ d'inconstitucionalitat és un intent de tractar les comunitats autònomes com si fossin menors d'edat" i ha asseverat que al "que li tenen por [els populars] és a consultar la ciutadania en referèndum" i "com no tenen alternativa, usen la via judicial com un garrot" contra Catalunya. "No carreguin el TC i la resta de tribunals amb els problemes que són incapaços de resoldre", ha insistit, i els ha avisat que no fan "cap favor a Espanya", ja que "li donen més força al TC i li treuen prestigi" per actuar com a mediador dels problemes i quan "partiditzen les institucions contra les autonomies i els processos democràtics dels pobles de l'Espanya plurinacional fan més estreta la idea d'Espanya".

Al seu torn, Mikel Legarda (PNB) ha lamentat que la reforma "converteix el TC en una tercera cambra parlamentària", "judicialitza la política" i situa l'alt tribunal "en un plànol de subordinació del govern". Així mateix, Marian Beitialarrangoitia (EH Bildu) ha denunciat que "la legalitat no es pot usar com a presó per als pobles que volen decidir el seu futur".

El PP intenta pressionar el PSOE

Per contra, el diputat del PP Carlos Rojas ha aprofitat la seva intervenció per intentar doblegar el PSOE i s'ha mostrar sorprès pel seu suport a la iniciativa del PNB. "Si el PSOE torna a caure en els complexos que l'han convulsionat, farem un pas enrere", ha alertat el popular, que ha reiterat que una sentència del mateix TC deixa clar que la reforma va ser constitucional i ha asseverat que el que pretén la norma és "donar garanties cautelars, que no punitives, suficients per al compliment de les seves sentències", atès que el càrrec inhabilitat pot deixar d'estar-ho si posteriorment es demostra que no va incomplir cap sentència, i ha avisat: "Aquell que compleixi la llei no ha de patir, però els que la vulguin corrompre han de rebre un missatge". Així, ha alertat que "els partits secessionistes intenten restar legitimitat al TC" i ha assegurat que "mai ningú ha vetat un debat parlamentari", com assegura Forcadell, però ha avisat que "allò que no es pot és usar les institucions per vulnerar l'ordre constitucional".

Finalment, el diputat de C's Juan Carlos Girauta s'ha preguntat a qui li molesta la reforma del TC: "A qui li pot preocupar l'agilitat executiva de les sentències del TC, a qui li pot preocupar que les sentències es compleixin?". I en aquest sentit, ha alertat de la gravetat de la declaració de ruptura aprovada el 9 de novembre, la qual deixa clar que el full de ruta sobiranista no s'aturarà per les suspensions i anul·lacions que aprovi l'alt tribunal, raó per la qual ha defensat la necessitat de reforçar-lo per imposar-se.

Multes d'entre 600 i 3.000 euros

La reforma proposada pels nacionalistes bascos, que ara haurà d'encarar el debat en comissió, contempla eliminar els articles de la llei orgànica del TC que donen caràcter executiu a les seves sentències i que permeten suspendre o imposar multes de 3.000 a 30.000 euros. En el seu lloc, el PNB aposta per "multes coercitives de 600 a 3.000 euros per a qualsevol persona, investida o no de poder públic, que incompleixi els requeriments del tribunal dins els terminis assenyalats i reiterar aquestes multes fins al total compliment dels interessats, sense perjudici de qualsevol altra responsabilitat que sigui procedent". Tot i això, aquestes quantitats i els detalls de la reforma s'acabaran de llimar en el tràmit parlamentari.