19
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
16:41h
Manters al passeig de Borbó l'estiu passat. Foto: Adrià Costa
El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania de Barcelona, Jaume Asens, ha explicat aquest dilluns que haver rebut una sanció per l'ordenança del civisme ja no penalitza en els informes d'arrelament per a immigrants. Aquesta modificació la va impulsar l'Ajuntament abans de l'estiu per no dificultar l'accés als permisos de residència i de treball quan s'hagi estat multat per activitats com la prostitució i la venda del "top manta".
"Per aquestes sancions, aquestes persones veien dificultat el seu accés als permisos de residència i de treball, i es reforçava un mecanisme pervers d'exclusió social", cosa que afectava especialment les persones dedicades a activitats de l'economia submergida, ha destacat Asens en roda de premsa per presentar el balanç de l'aplicació de les 67 mesures proposades pel Consell d'Immigració el 2013, segons ha informat Europa Press.
Ha assegurat que aquest mecanisme –no previst en l'ordenança, per la qual se segueix sancionant perquè està vigent- pretenia generar un efecte dissuasiu però que la majoria dels qui es dediquen a aquestes activitats ho fan perquè no tenen alternativa: "Els estàvem condemnant a seguir vivint amb activitats irregulars i sancionades en l'ordenament".
Canvis en l'empadronament
A més, l'Ajuntament també ha reforçat els circuits d'empadronament a persones sense domicili fix i estable i a famílies en situació vulnerable que viuen en precari, ja que fins al canvi en el procés podien empadronar-se a la ciutat però difícilment al lloc de residència real si no tenien un contracte o permís del propietari.
Amb aquesta modificació, l'afectat pot dirigir-se a les oficines de l'Ajuntament, que envia un equip d'inspectors –sense agents de la Guàrdia Urbana uniformats- per verificar que la persona rau a l'immoble encara que sigui en precari, sense contracte o de manera irregular i encara que el propietari no vulgui que es conegui la situació per ser un pis sobreocupat, entre altres casos.
"Volem que el 100% de persones que viuen a la ciutat estiguin empadronades correctament, i no tenir un dibuix que no es correspon amb la realitat" i dificulta la prestació de serveis públics, ha destacat Asens al costat de la comissionada d'Immigració, Lola López; del vicepresident del Consell d'Immigració de Barcelona, Rodrigo Araneda, i de la membre de Cáritas Diocesana Elisabet Ureña.
Facilitar la regularització d'immigrants
Asens ha assegurat que l'Ajuntament treballa per facilitar la regularització d'immigrants i ha interpel·lat la resta d'administracions competents, especialment el govern espanyol, perquè avancin en la matèria i aconseguir que els qui resideixen a la ciutat "puguin ser ciutadans de ple dret, perquè no pot ser que hi hagi ciutadans de primera i de segona".
Ha destacat que el Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) va atendre l'any passat unes 10.000 persones –la meitat estava en situació irregular-, i ha celebrat la tasca de les entitats, també de les que aquest divendres es van tancar a la Facultat de Geografia i Història de la UB per reclamar més drets per als immigrants, protesta a la qual va donar suport amb la seva assistència.