Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

LA MARATÓ 2016

La penombra rere l'ictus: el repte de les seqüeles

“L’ictus m’impedeix fer vida com abans però amb la rehabilitació he millorat molt", explica Carme Sánchez | Un 30% de les persones afectades per embòlia en patirà els efectes al llarg de la vida | Actuar amb rapidesa, fer una rehabilitació integral i tenir un bon suport familiar són les claus per a la recuperació

per Cristina Garde , 17 de desembre de 2016 a les 19:05 |
La Carme, pacient d'ictus, amb la doctora Esther Duarte | Isaac Meler
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els metges acostumen a explicar que l’ictus actua dins del cervell com un incendi. A les parts afectades, l'anomenada zona de penombra, les neurones comencen a morir perquè no els arriba l’oxigen de la sang, bé a causa d’un quall que obstrueix l’artèria, bé perquè un vessament les ofega. De la rapidesa amb què s’actuï dependrà que aquestes neurones sobrevisquin– amb danys o sense– o morin. Deixar enrere aquesta penombra, aprendre a compensar o superar les seqüeles, també dependrà d’una bona rehabilitació. Enguany, La Marató està dedicada a la prevenció de l’ictus (que cada any afecta 13.000 persones a Catalunya) i a l'atenció de les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques.
 

La Carme Sánchez es troba en aquest procés de rehabilitació. Amb gairebé setanta anys va patir un ictus isquèmic, el més freqüent, el que afecta el 85% dels pacients i que és causat per un quall de sang que obstrueix la circulació del cervell. “El meu marit era a l’hospital perquè tot just el dia anterior l’havien operat per uns problemes a la panxa. En arribar a casa, vaig notar com un mareig i unes nàusees molt fortes. Vaig anar al lavabo i aleshores vaig saber que ja no hi era. No recordo res més”, explica en una sala de l’Hospital de l’Esperança de Barcelona, que acull pacients de l’Hospital del Mar, del de Sant Pau i del Clínic.
 

Al seu costat, la doctora Esther Duarte, cap de l’àrea de rehabilitació, explica que els factors de risc cardiovascular, com el colesterol, la hipertensió o la diabetis, i el tabaquisme, el sedentarisme i l’estrès són les principals causes de l’ictus. Per sobre d’aquestes, però, encara n’hi ha una de més freqüent: la fibril·lació auricular, una arrítmia cardíaca que es dóna sobretot en gent gran i, principalment, en dones. Per detectar-la, fa només un mes Salut va engegar la campanya "Pren-te el pols" en més de 700 farmàcies, on les persones amb risc de patir un ictus poden prendre’s el pols i, en cas de presentar alguna anomalia, són derivades al metge de capçalera.
 

A la Carme, l'ictus li va afectar la mobilitat de la part esquerra del cos Foto: Isaac Meler

 

Un 30% dels pacients tindrà seqüeles definitives
 
A la Carme, l’ictus li va causar danys a la banda esquerra del cos. Per això, encara li costa moure el braç, la mà i la cama. “Em vaig despertar a terra, al costat del bidet. Vaig veure que tenia la mà com morta i després em vaig adonar que no em podia moure”, es lamenta. També recorda que va ser la filla que, en veure que no responia les trucades telefòniques, va anar-la a buscar a casa i va avisar a emergències, que de seguida van activar el "codi ictus", el pla d'actuació que ha posat en marxa la xarxa d'hospitals per actuar de forma immediata en casos com el de la Carme. En poca estona, l’ambulància va traslladar-la l’hospital.
 
La Carme, tot i que ja s’aixeca, encara necessita la cadira de rodes. No totes les seqüeles són, però, de mobilitat. Tal com explica el doctor Jaume Roquer, cap de neurologia de l’Hospital del Mar, dependrà de la part del cervell que s’ha vist afectada per l’embòlia. Així, per exemple, a la zona occipital, serà la visió; a la zona posterior, la capacitat motora; però també pot danyar la parla, la memòria o la capacitat de concentració. La rehabilitació, per tant, també serà diferent per a cada pacient.
 
A l’Hospital de l’Esperança, que cada any atén unes 150 persones per un ictus, els pacients són ingressats i se’ls fa una rehabilitació de xoc que dura aproximadament un mes. Com més ràpid s’actuï després de patir la malaltia, millor és el pronòstic de recuperació. Un equip multidisciplinari, format per metges, neuròlegs, infermeres, pedagogues, fisioterapeutes i psicòlegs, primer avalua el pacient, fa un pronòstic de recuperació, identifica quin són els objectius a assolir i posa en marxa un programa d'exercicis específics.

Aquestes activitats, que poden tenir diferent durada o intensitat, segons la predisposició del pacient, són cada vegada més creatives: des de realitat augmentada, fins a videojocs, passant per teràpies de suport musical. També hi ha exercicis gimnàstics i jocs de memòria. A més, es treballa en un pla pilot perquè equips mèdics i serveis socials estiguin en comunicació constant, també perquè hi hagi més coordinació entre els hospitals i l'atenció primària.
 

Un 30% dels pacients que pateixen ictus tindrà seqüeles definitives Foto: Isaac Meler


En aquest sentit, el cas de la Carme és una mica especial, perquè ha començat la rehabilitació a l'Hospital de l'Esperança gairebé un any després de patir l’ictus. Habitualment, la rehabilitació comença tan de pressa com el pacient ho permet. D’aquesta manera, durant els primers mesos es poden revertir moltes de les seqüeles que pugui haver causat la malaltia. Si ja han passat entre tres i sis mesos, tal com explica la doctora Duarte, la rehabilitació ajudarà només a compensar els efectes de l'embòlia. Aquest és l'objectiu de la Carme, que vol millorar la seva autonomia.

“L’ictus ara m’impedeix fer vida com abans. Jo era molt activa i ara no puc cuinar bé, no em puc vestir, no puc comprar... Des que estic fent la rehabilitació, he millorat molt”, constata orgullosa abans que el noi del servei d'ambulàncies la passi a buscar per acompanyar-la fins al domicili. Com expliquen tant la doctora Duarte com el doctor Roquer, el suport social i familiar, més enllà de la medicació per prevenir que la persona torni a patir un ictus, és importantíssim per a una bona recuperació. A la Carme, aquest ajut no li falta: el marit i la filla la cuiden i les amigues la visiten sovint per jugar a cartes.
 
Tanmateix, tot i que els avenços mèdics permeten que un de cada cinc pacients greus es recuperi completament, les dades revelen que un 30% dels que pateixen ictus tindrà seqüeles definitives. “La Carme millorarà molt, però no es mourà com ho feia abans. La gent gran té més dificultats per fer la rehabilitació que els joves, però no es pot generalitzar”, comenta la doctora Duarte. Es calcula que una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la vida. Deixar enrere la penombra de l’ictus dependrà, sobretot, de la voluntat de cada pacient.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació