El Folch i Torres independentista

Aquest 24 de desembre, se celebra el centenari de l’obra Els Pastorets en la versió de Josep Maria Folch i Torres (1880-1950), el clàssic més representat del teatre català. Un seguit d’activitats s’han engegat per commemorar aquest aniversari. L’escriptor és el pare de personatges i històries que van convertir-se en èxits populars espectaculars, com les aventures d’en Massagran o la secció Pàgines viscudes que es publicava a En Patufet.

Fenomen de masses

La revista En Patufet, de la qual va ser l’ànima, va ser un autèntic fenomen de masses. Fou la primera revista infantil en català i va arribar a editar 85.000 exemplars, amb més de 300.000 lectors setmanals. Folch i Torres va tenir renom també com a novel·lista, després de guanyar el primer premi de la revista L’Avenç l’any 1904 amb la seva novel·la Lària, adscrita als corrents modernistes.

Però l’autor d’Els Pastorets va ser també un activista polític formidable. Ho recordarà aquest 24 de desembre, a les sis de la tarda, l’homenatge nacional que li farà la Fundació Reeixida en col·laboració amb la companyia de teatre Joventut de la Faràndula de Sabadell i en col·laboració amb Òmnium Cultural. En l’acte intervindran, entre d’altres, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i la presidenta del Parlament Carme Forcadell.

Detingut i exiliat
 La Diada de l’11 de setembre del 1901 va suposar un abans i un després en el moviment catalanista. Era un moment d’efervescència política a Catalunya i grups nacionalistes es van aplegar entorn el monument a Rafael Casanova. La policia va intervenir i hi hagueren més d’una vintena de detencions. Un jove Folch i Torres va ser un d’ells i va estar uns dies a la presó. L’autoritat va imposar multes a molts dels detinguts. D’aquí va néixer l’entitat La Reixa, liderada per Vicenç Albert Ballester, i on es va integrar el futur autor d’Els Pastorets, i que és considerada la primera entitat de suport a represaliats polítics.

Folch i Torres va entrar a col·laborar a La Tralla, setmanari satíric d’ideologia nacionalista radical que va aparèixer el 1903 i que de seguida va topar amb les autoritats. Espanya havia perdut Cuba i Filipines feia pocs anys, just quan el moviment catalanista prenia embranzida, i els poders fàctics eren hipersensibles a l’humor i la sàtira contra el patrioterisme espanyol. Un acudit antimilitarista del setmanari Cu-Cut! Va provocar l’assalt de la redacció per un grup de militars. També La Tralla –que Folch i Torres va arribar a dirigir- va ser víctima d’atacs, un de molt greu per part d’un grup de lerrouxistes, els seguidors del líder espanyolista Alejandro Lerroux.

Víctima de la llei de Jurisdiccions

La llei de Jurisdiccions aprovada per reprimir els atacs a la patria y al ejército va suposar el tancament de La Tralla el 1907 després d’un número elogiós amb la independència de Cuba. El clima era tal que el mateix Folch i Torres es va veure obligat a fugir a París una llarga temporada. Més endavant, el setmanari tornaria a sortir amb noms diversos –entre ells Metralla- fins que el setembre de 1923 fou definitivament clausurat. A partir del seu retorn el 1908, la carrera de l’escriptor va consolidar-se com un dels autors literaris més populars.   

Joan-Marc Passada, president de la Fundació Reeixida, explica a NacióDigital que amb l’acte que preparen “volem recordar un aspecte menys conegut de Folch i Torres, com és el seu independentisme combatiu. La importància de la seva obra folklòrica i costumista ha tapat altres vessants de la seva personalitat”. Passada creu que “cal recordar que fa cent anys ja hi havia persones que defensaven amb fermesa la via independentista”.