Vic acull una quarantena de refugiats de catorze nacionalitats diferents

L'Ajuntament, Dianova i Generalitat fan un balanç dels tres mesos d'acollida a la ciutat | Àngel Miret avança la intenció de crear un Programa Català de Refugi

per Carles Fiter , Vic, 15 de desembre de 2016 a les 11:05 |
Toni Tort, Àlvar Solà i Àngel Miret en la xerrada d'aquest dimecres a Vic sobre l'acollida de refugiats | Carles Fiter
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa tres mesos que van arribar els primers refugiats a Vic. Aquest dimecres al vespre, l'Ajuntament de Vic, Dianova (entitat responsable de l'acollida) i la Generalitat de Catalunya van fer un balanç davant d'una setantena de persones al seminari de Vic.

Tal com va explicar el director territorial a Catalunya de Dianova, Toni Tort, les 41 persones refugiades que ha acollit la ciutat són de 14 nacionalitats diferents. Tort va dir que hi havia, per exemple, persones de Síria, Ucraïna, Armènia i Veneçuela. Entre aquests hi ha sis famílies (28 persones) i 13 persones que van arribar soles; són 23 homes i 18 dones, dels quals 12 són infants (entre 4 i 16 anys) i també hi ha dos nadons.


Programa Català de Refugi

Durant el balanç, el coordinador del Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades a Catalunya, Àngel Miret, va avançar que el govern català vol iniciar el 2017 el Programa Català de Refugi, en cas que s'aprovi el pressupost.


Miret va apuntar que les competències en temes de refugiats són únicament de l'Estat i que des de Catalunya "costa molt col·laborar-hi". Per aquest motiu va explicar la intenció de fer un programa català, "que ens permeti generar unes estratègies diferents i no tan burocratitzades, i amb la col·laboració de més agents".

Miret va remarcar que dels 100.000 immigrants que arriben anualment a Catalunya, 500 eren persones refugiades. Aquesta xifra pot variar, ja que aquestes estan compatibilitzades en el programa estatal, però hi ha gent que arriba per altres mitjans sense formar part d'aquest programa.


Tres propostes de suport als refugiats

L'Ajuntament de Vic no té competències, ni l'entitat que ho coordina és una de les que formava part de la taula de refugiats de Vic. Tot i així, el regidor de Benestar Social, Àlvar Solà, valora positivament aquests tres mesos d'acollida. De fet, l'Ajuntament va remarcar que faria un seguiment d'aquest procés.

Els tècnics de Dianova i el consistori s'han reunit per avaluar el progrés. "Des de l'Ajuntament pretenem que aquestes persones estiguin ben ateses i que assoleixin les competències necessàries per ser autosuficients" remarca Solà, i afegeix, "creiem que això s'ha de fer de forma discreta".

D'altra banda, tal com ha avançat a NacióDigital, l'Ajuntament, des de Cooperació, subvencionarà tres propostes (amb mil euros cadascuna) que van sortir de la taula de suport a les persones refugiades: projecte d'enviament de medicaments i material sanitari i d'ortodòncia als camps de refugiats sahrauís de Tindouf, Algèria (Associació Cooperació Osona Sàhara); suport als refugiats sirians desplaçats al Líban (Associació El poble ajuda el poble) i suport a l'associació Harraga de Melilla (Unitat Contra el Feixisme i el Racisme).

El procés d'acollida

El director de Dianova va explicar les tres fases del programa d'acollida que seguien amb les persones refugiades: acollida, integració i autonomia. Aquest programa d'acollida té una durada de 18 mesos amb la possibilitat de prorrogar-ho fins a 24. Per tant, en principi, es dedica sis mesos a cada fase.

Tort va explicar que els primers mesos, en els que actualment s'està treballant, són els d'acollida. A més, de les necessitats bàsiques i la documentació que tramita l'Ajuntament (empadronament, escolarització, targeta sanitària...) des del primer moment, el primer mes es fa un itinerari personalitzat d'integració (IPI).

Es tracta d'una diagnosi de cada persona on s'observa les necessitats que té cada persona i que es treballarà en els cinc mesos restants. Tort va remarcar la importància de l'aprenentatge de l'idioma (català i castellà). Fan cinc hores i mitja de classes diàriament. Actualment estan a la meitat d'aquesta primera fase, després d'aquesta, arriba la d'integració, que consisteix a trobar feina i habitatge; i finalment la d'autonomia.

Les persones refugiades van arribar un any després que diversos municipis d'Osona fessin els primers passos per acollir refugiats. Aquest grup va ser el primer que arriba a la comarca. El grup municipal Vic per a Tots va portar una moció al ple el setembre de l'any passat per acollir refugiats de guerra a la ciutat, que es va aprovar per majoria.

Vic és la segona ciutat de Catalunya que acull persones refugiades. És un municipi de primera acollida: això significa que després d'aquest període, es podran allotjar en altres localitats de l'estat espanyol.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació