14
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
21:38h
El debat sobre la fiscalitat ja s'ha iniciat al Parlament. Tal com va avançar NacióDigital, ho ha fet aquest dimecres amb una intervenció del secretari d'Hisenda del Govern, Lluís Salvadó, en què ha fet una radiografia de la situació dels tributs a Catalunya que ha motivat que l'oposició situï les respectives propostes sobre la taula, unes mesures que segurament es traduiran en forma d'esmenes durant la tramitació dels pressupostos, a partir de la setmana vinent. De fet, l'alt càrrec d'ERC estava convocat per informar sobre els estudis elaborats per encàrrec del ple d'emergència social del març -un acord que va comptar amb el suport de Junts pel Sí-, però s'ha limitat bàsicament a fer un dibuix comparatiu de la situació dels tributs a Catalunya en relació a la resta de l'Estat i d'Europa. Malgrat tot, sí que s'ha mostrat reticent a apujar massa més els impostos per evitar un major "dúmping fiscal cap a la Comunitat de Madrid".
Així, Salvadó ha alertat les forces d'esquerres que li reclamaven apujar la pressió fiscal que, "quan no tens les eines d'un estat, has de ser molt conscient que no ets una illa". I és que, segons ha explicat, la pressió fiscal catalana relativa als impostos propis i cedits és la tercera de l'Estat: del 5,45% del PIB, només superat per Astúries (5,93%) i les Illes Balears (5,72%), amb dades de recaptació del 2015. Tot i això, "de forma agregada, la pressió fiscal és similar a la mitjana de l'estat espanyol", fet que estaria causat per aquest dúmping cap a Madrid.
En concret, Salvadó ha denunciat que "Madrid disposa d'un sobrefinançament derivat de la seva capitalitat econòmica i política, cosa que li permet rebaixar els impostos", un fet que, al seu torn, suposa "una deslleialtat respecte les altres comunitats autònomes". Requerit sobre si estava proposant una harmonització fiscal a nivell estatal, ha respost: "Harmonització a nivell de tota Europa, sí". I és que, segons ha lamentat, els tipus baixos de la capital espanyola provoquen deslocalitzacions simulades, per situar les seus d'empreses a aquesta ciutat i escapar així de tributar on els tipus són més elevats, com Catalunya.
Fins a quatre impostos nous el 2017
Sigui com sigui, el secretari d'Hisenda ha destacat que Catalunya tindrà el 2017 fins a deu impostos propis, quatre més que a l'actualitat, un increment mai vist fins ara en un exercici. tot i això, aquests només permetran recaptar l'any vinent 158 milions d'euros, un 0,78% del total d'impostos pagats a Catalunya. El gruix, per tant, es troba en els grans tributs, com l'IRPF, l'IVA o l'impost de societats, en els dos últims dels quals la Generalitat no té competències.
Així mateix, ha lamentat que la pressió fiscal de l'Estat i de Catalunya és de prop del 34,6%, del PIB, uns set punts per sota de la mitjana de la zona euro, una recaptació de menys a Catalunya equivalent a 15.000 milions d'euros anuals. I això que hi "tipus alts o marginals alts, però la recaptació és baixa", fet que s'explica per l'existència de l'economia submergida, frau fiscal i abús o manca de rigor en bonificacions i exempcions fiscals.
El frau a l'Estat equival al 18% del PIB, mentre que a altres països europeus que ha situat de referència se situa en el 12%. Per altra banda, les empreses de l'ÍBEX-35 tributen en l'impost de societats a un tipus mitjà del 6,9%, molt per sota del que paguen les pimes i els autònoms, gràcies a l'enginyeria fiscal. Per altra banda, ha exposat que el 38% de la recaptació potencial d'IVA es perd pels beneficis fiscals.
De fet, ha concretat que cada any la Generalitat deixa d'ingressar 10.281 milions d'euros per beneficis fiscals, el 89,1% dels quals imposats per normativa estatal. Dels beneficis aplicats pel Govern, una àmplia majoria -855,2 milions- es deuen a bonificacions per a l'impost de successions aplicats a parelles i fills dels difunts. "Sovint les exempcions responen a la pressió dels lobis o a la manca de valentia per revisar els que ja hi ha", ha apuntat.
Reformes per valor de 1.280 milions des que ERC pacta pressupostos
Per altra banda, ha defensat les mesures preses des del 2012, quan ERC va començar a pactar pressupostos amb CiU. Des de llavors, ha quantificat en 1.280 milions l'increment de recursos derivat de reformes acordades amb els republicans.
Entrant en els detalls dels impostos on la Generalitat té capacitat normativa, Salvadó ha concretat que el 80% dels contribuents paga té bases de cotització inferiors a 30.000 euros, i tan sols un 4% en té de més de 90.000. Els primers paguen tipus per sobre de la mitjana estatal, mentre els segons els abonen per sota. Tot i això, ha quantificat en 400 milions el cost de reduir a la mitjana els tipus per a rendes baixes, mentre que tan sols aportaria 20 milions apujar el tipus de les rendes altes a la mitjana.
Així mateix, també ha apuntat que, tot i que el tipus marginal màxim de l'impost de patrimoni és del 2,75%, la mitjana que paguen les rendes altes se situa en tan sols el 0,64%. Aquest "diferencial molt significatiu" l'atribueix, entre altres conceptes, a que el disseny del tribut provoca distorsions i una caiguda en la progressivitat a partir dels 3 o 4 milions d'euros de base impositiva, en fixar-se un límit conjunt amb l'IRPF per la normativa bàsica estatal, fet que redueix la recaptació en un 47%.
"Autèntics drames" quan l'impost de successions era elevat
Quant a successions, ha recordat la gran quantitat de canvis normatius que ha patit l'impost els darrer anys, i ha demanat "trobar un punt d'estabilitat en un impost tan sensible". En tot cas, ha explicat que un 75,2% de les liquidacions no superen els 100.000 euros i, per tant, pràcticament no tributen gens. Així mateix, ha afirmat que encara es viuen els efectes dels tipus previs a la primera reducció del tripartit, quan ha assegurat que famílies de classe mitjana es trobaven amb dificultats per abonar el cost de rebre una herència, assolint deutes encara no satisfets i vivint "autèntics drames". Una situació a la qual demana no tornar.
Per altra banda, ha destacat la feina feta per reduir el frau fiscal i ha defensat les reformes fiscals introduïdes en els pressupostos, així com en l'impost sobre béns no productius, entrat al Parlament per Junts pel Sí i la CUP. "El problema no es resol apujant els tipus marginals", ha asseverat, com a rèplica als grups d'esquerres que li ho demanaven, ja que, "fent això, s'acaba de pressionar aquells que sí que compleixen". Per contra, ha reclamat "canviar cultura tributària d'aquest país, i això es comença donant exemple des dels governs". Sigui com sigui, ha defensat que, en comparació amb altres governs liderats pel PSOE i, en ocasions, en col·laboració amb IU, la progressivitat del sistema fiscal català és molt major que la mitjana.
L'esquerra reclama l'informe sencer i una major progressivitat fiscal
Malgrat tot, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha requerit si existeixen simulacions sobre possibles reformes de l'IRPF, successions o patrimoni, tal com havia demanat el ple de la pobresa, una petició a la qual s'hi ha sumat el portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela. Davant d'això, Salvadó ha respost que havia cregut més interessant exposar les conclusions dels estudis demanats, que s'han plasmat en els comptes, per bé que s'ha ofert a donar tota la informació en una sessió més llarga, més endavant.
En tot cas, Reguant ha insistit a demanar el motiu pel qual el Govern ni tan sols es planteja apujar alguns impostos, quan tres grups li ho demanen. Així, ha reconegut que alguns límits a reformes tributàries els posa l'Estat, però també ha exposat que l'impost als béns no productius neix de les reticències trobades en l'executiu per modificar l'impost de patrimoni a l'alça.
Així mateix, Coscubiela ha proposat reduir els tipus als contribuents que cobren fins al doble del salari mínim i apujar-lo als que tenen bases superiors a 90.000 euros, però Salvadó ha replicat que els números no surten perquè la mesura no és equilibrada quant a costos. També ha demanat saber quins ingressos es preveuen en l'impost als béns no productius, tot i que, en haver-se tramitat com a proposició de llei de Junts pel Sí i la CUP, el secretari d'Hisenda ha respost que no necessita memòria econòmica.
En una línia similar, la diputada del PSC Alícia Romera s'ha mostrat decebuda perquè, més enllà d'una radiografia del sistema fiscal català, no ha fet cap "proposta sobre com fer-ho més progressius i recaptar més". "Ha fet una descripció, no ha fet cap proposta una mica valenta", ha lamentat.
El PP defensa una baixa pressió fiscal
Per contra, el diputat del PP Santi Rodríguez ha defensat que la baixa pressió fiscal de l'Estat ha tingut una "influència positiva en el fet que Espanya sigui el país que creix més en economia" i, en contra de la situació creada a partir dels pactes entre CiU i ERC, ha recordat que, "quan el PP influïa, els impostos baixaven o almenys no pujaven". Una reflexió a la qual Salvadó ha recordat que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, encara ara apuja tributs.
En un punt intermig, el diputat de C's Antonio Espinosa ha destacat que la diferència entre els tipus impositius -en la mitjana de l'eurozona- i la recaptació efectiva -set punts per sota- fan que els objectius de progressivitat, impostos mediambientals, menys beneficis fiscals i lluita contra el frau siguin compartits entre el Govern i el primer grup de l'oposició. Ara bé, s'ha desmarcat de la forma en què els persegueix, amb el projecte de pressupostos presentat, i ha rebutjat, per exemple, la supressió d'exempcions a contribuents que ja les gaudien i amb què ja hi comptaven.
Així, Salvadó ha alertat les forces d'esquerres que li reclamaven apujar la pressió fiscal que, "quan no tens les eines d'un estat, has de ser molt conscient que no ets una illa". I és que, segons ha explicat, la pressió fiscal catalana relativa als impostos propis i cedits és la tercera de l'Estat: del 5,45% del PIB, només superat per Astúries (5,93%) i les Illes Balears (5,72%), amb dades de recaptació del 2015. Tot i això, "de forma agregada, la pressió fiscal és similar a la mitjana de l'estat espanyol", fet que estaria causat per aquest dúmping cap a Madrid.
Salvadó aposta per una harmonització fiscal a nivell europeu, per evitar el dúmping fiscal
En concret, Salvadó ha denunciat que "Madrid disposa d'un sobrefinançament derivat de la seva capitalitat econòmica i política, cosa que li permet rebaixar els impostos", un fet que, al seu torn, suposa "una deslleialtat respecte les altres comunitats autònomes". Requerit sobre si estava proposant una harmonització fiscal a nivell estatal, ha respost: "Harmonització a nivell de tota Europa, sí". I és que, segons ha lamentat, els tipus baixos de la capital espanyola provoquen deslocalitzacions simulades, per situar les seus d'empreses a aquesta ciutat i escapar així de tributar on els tipus són més elevats, com Catalunya.
Fins a quatre impostos nous el 2017
Sigui com sigui, el secretari d'Hisenda ha destacat que Catalunya tindrà el 2017 fins a deu impostos propis, quatre més que a l'actualitat, un increment mai vist fins ara en un exercici. tot i això, aquests només permetran recaptar l'any vinent 158 milions d'euros, un 0,78% del total d'impostos pagats a Catalunya. El gruix, per tant, es troba en els grans tributs, com l'IRPF, l'IVA o l'impost de societats, en els dos últims dels quals la Generalitat no té competències.
Així mateix, ha lamentat que la pressió fiscal de l'Estat i de Catalunya és de prop del 34,6%, del PIB, uns set punts per sota de la mitjana de la zona euro, una recaptació de menys a Catalunya equivalent a 15.000 milions d'euros anuals. I això que hi "tipus alts o marginals alts, però la recaptació és baixa", fet que s'explica per l'existència de l'economia submergida, frau fiscal i abús o manca de rigor en bonificacions i exempcions fiscals.
Salvadó assegura que la Generalitat ingressa 10.281 milions menys pels beneficis fiscals, el 89,1% dels quals fixats per l'Estat
El frau a l'Estat equival al 18% del PIB, mentre que a altres països europeus que ha situat de referència se situa en el 12%. Per altra banda, les empreses de l'ÍBEX-35 tributen en l'impost de societats a un tipus mitjà del 6,9%, molt per sota del que paguen les pimes i els autònoms, gràcies a l'enginyeria fiscal. Per altra banda, ha exposat que el 38% de la recaptació potencial d'IVA es perd pels beneficis fiscals.
De fet, ha concretat que cada any la Generalitat deixa d'ingressar 10.281 milions d'euros per beneficis fiscals, el 89,1% dels quals imposats per normativa estatal. Dels beneficis aplicats pel Govern, una àmplia majoria -855,2 milions- es deuen a bonificacions per a l'impost de successions aplicats a parelles i fills dels difunts. "Sovint les exempcions responen a la pressió dels lobis o a la manca de valentia per revisar els que ja hi ha", ha apuntat.
Reformes per valor de 1.280 milions des que ERC pacta pressupostos
Per altra banda, ha defensat les mesures preses des del 2012, quan ERC va començar a pactar pressupostos amb CiU. Des de llavors, ha quantificat en 1.280 milions l'increment de recursos derivat de reformes acordades amb els republicans.
Entrant en els detalls dels impostos on la Generalitat té capacitat normativa, Salvadó ha concretat que el 80% dels contribuents paga té bases de cotització inferiors a 30.000 euros, i tan sols un 4% en té de més de 90.000. Els primers paguen tipus per sobre de la mitjana estatal, mentre els segons els abonen per sota. Tot i això, ha quantificat en 400 milions el cost de reduir a la mitjana els tipus per a rendes baixes, mentre que tan sols aportaria 20 milions apujar el tipus de les rendes altes a la mitjana.
La normativa estatal impedeix que l'impost de patrimoni sigui més progressiu a partir dels 3 o 4 milions de base impositiva
Així mateix, també ha apuntat que, tot i que el tipus marginal màxim de l'impost de patrimoni és del 2,75%, la mitjana que paguen les rendes altes se situa en tan sols el 0,64%. Aquest "diferencial molt significatiu" l'atribueix, entre altres conceptes, a que el disseny del tribut provoca distorsions i una caiguda en la progressivitat a partir dels 3 o 4 milions d'euros de base impositiva, en fixar-se un límit conjunt amb l'IRPF per la normativa bàsica estatal, fet que redueix la recaptació en un 47%.
"Autèntics drames" quan l'impost de successions era elevat
Quant a successions, ha recordat la gran quantitat de canvis normatius que ha patit l'impost els darrer anys, i ha demanat "trobar un punt d'estabilitat en un impost tan sensible". En tot cas, ha explicat que un 75,2% de les liquidacions no superen els 100.000 euros i, per tant, pràcticament no tributen gens. Així mateix, ha afirmat que encara es viuen els efectes dels tipus previs a la primera reducció del tripartit, quan ha assegurat que famílies de classe mitjana es trobaven amb dificultats per abonar el cost de rebre una herència, assolint deutes encara no satisfets i vivint "autèntics drames". Una situació a la qual demana no tornar.
Per altra banda, ha destacat la feina feta per reduir el frau fiscal i ha defensat les reformes fiscals introduïdes en els pressupostos, així com en l'impost sobre béns no productius, entrat al Parlament per Junts pel Sí i la CUP. "El problema no es resol apujant els tipus marginals", ha asseverat, com a rèplica als grups d'esquerres que li ho demanaven, ja que, "fent això, s'acaba de pressionar aquells que sí que compleixen". Per contra, ha reclamat "canviar cultura tributària d'aquest país, i això es comença donant exemple des dels governs". Sigui com sigui, ha defensat que, en comparació amb altres governs liderats pel PSOE i, en ocasions, en col·laboració amb IU, la progressivitat del sistema fiscal català és molt major que la mitjana.
L'esquerra reclama l'informe sencer i una major progressivitat fiscal
Malgrat tot, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha requerit si existeixen simulacions sobre possibles reformes de l'IRPF, successions o patrimoni, tal com havia demanat el ple de la pobresa, una petició a la qual s'hi ha sumat el portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela. Davant d'això, Salvadó ha respost que havia cregut més interessant exposar les conclusions dels estudis demanats, que s'han plasmat en els comptes, per bé que s'ha ofert a donar tota la informació en una sessió més llarga, més endavant.
En tot cas, Reguant ha insistit a demanar el motiu pel qual el Govern ni tan sols es planteja apujar alguns impostos, quan tres grups li ho demanen. Així, ha reconegut que alguns límits a reformes tributàries els posa l'Estat, però també ha exposat que l'impost als béns no productius neix de les reticències trobades en l'executiu per modificar l'impost de patrimoni a l'alça.
La CUP lamenta que el Govern es negués a reforma l'impost de patrimoni
Així mateix, Coscubiela ha proposat reduir els tipus als contribuents que cobren fins al doble del salari mínim i apujar-lo als que tenen bases superiors a 90.000 euros, però Salvadó ha replicat que els números no surten perquè la mesura no és equilibrada quant a costos. També ha demanat saber quins ingressos es preveuen en l'impost als béns no productius, tot i que, en haver-se tramitat com a proposició de llei de Junts pel Sí i la CUP, el secretari d'Hisenda ha respost que no necessita memòria econòmica.
En una línia similar, la diputada del PSC Alícia Romera s'ha mostrat decebuda perquè, més enllà d'una radiografia del sistema fiscal català, no ha fet cap "proposta sobre com fer-ho més progressius i recaptar més". "Ha fet una descripció, no ha fet cap proposta una mica valenta", ha lamentat.
El PP defensa una baixa pressió fiscal
Per contra, el diputat del PP Santi Rodríguez ha defensat que la baixa pressió fiscal de l'Estat ha tingut una "influència positiva en el fet que Espanya sigui el país que creix més en economia" i, en contra de la situació creada a partir dels pactes entre CiU i ERC, ha recordat que, "quan el PP influïa, els impostos baixaven o almenys no pujaven". Una reflexió a la qual Salvadó ha recordat que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, encara ara apuja tributs.
En un punt intermig, el diputat de C's Antonio Espinosa ha destacat que la diferència entre els tipus impositius -en la mitjana de l'eurozona- i la recaptació efectiva -set punts per sota- fan que els objectius de progressivitat, impostos mediambientals, menys beneficis fiscals i lluita contra el frau siguin compartits entre el Govern i el primer grup de l'oposició. Ara bé, s'ha desmarcat de la forma en què els persegueix, amb el projecte de pressupostos presentat, i ha rebutjat, per exemple, la supressió d'exempcions a contribuents que ja les gaudien i amb què ja hi comptaven.