La funerària municipal de Barcelona tindrà tarifes entre 2.400 i 4.700 euros

Aquests preus estaran per sota del mitjà a la ciutat, que és de 6.200 euros | El tanatori públic serà al cementiri de Montjuïc i tindrà sis sales, dues d'elles obertes a tercers

Redacció
14 de desembre del 2016
Actualitzat a les 21:12h

La part monumental del cementiri de Montjuïc, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN


L'Ajuntament de Barcelona preveu que les tarifes de la futura funerària municipal se situïn entre 2.400 i 4.700 euros, quan el preu mitjà del servei a la ciutat és de 6.200 euros. Ho ha explicat el regidor de Presidència, Eloi Badia, després que la creació de l'empresa funerària pública hagi passat per la Comissió de Presidència amb els vots a favor de Barcelona en Comú, el PSC, ERC i la CUP. CiU, el PP i C's s'hi han abstingut, ha informat l'ACN.

Segons els estudis realitzats, la intenció és ubicar el tanatori públic al cementiri de Montjuïc, amb sis sales obertes, dues de les quals disponibles per al lloguer de tercers, ja que l'Ajuntament modificarà també les ordenances per tal que no sigui necessari disposar de tanatori per operar a Barcelona. Totes aquestes mesures busquen incrementar la competència i rebaixar els preus.

Badia ha celebrat que cap grup hagi votat en contra d'aquest tràmit inicial de la funerària municipal, i ha dit que espera poder aprovar definitivament la iniciativa al febrer o al març. També ha remarcat que, tot i que la tarifa mínima que preveuen és de 2.400 euros, consideren que aquest servei es podria considerar estàndard i de suficient qualitat. "Estem tres vegades per sota del preu actual i fins i tot en la forquilla més alta estem molt per sota", ha insistit.

La funerària podria enllestir-se el 2018, abans del previst

La idea és que la nova empresa pública estigui operativa l'any 2019, però l'Ajuntament treballa per avançar-ho i poder-ho fer ja durant el 2018.

Pel que fa al tanatori, ha indicat que d'inici plantegen sis sales perquè volen que aquesta iniciativa sigui viable econòmicament, però no descarten ampliar si fos necessari. En tot cas, ha opinat que tota aquesta operació obligarà les empreses privades a replantejar-se les seves tarifes.

El futur de Serveis Funeraris i els seus treballadors

Sobre la venda de la participació del 15% que té l'Ajuntament a Serveis Funeraris de Barcelona (SFB) –el 85% restant és de Mémora-, Badia ha explicat que governs anteriors ja van preveure la desvinculació progressiva de l'administració pública. En tot cas, ha indicat que l'interval entre la creació de la nova empresa i la venda serà el més curt possible, i això pot fer retardar una mica els terminis previstos inicialment. El regidor ha calculat que l'Ajuntament sortirà definitivament de Serveis Funeraris a finals del 2017 o a principis del 2018.

En preguntar-li per la preocupació dels treballadors de Serveis Funeraris, Badia ha remarcat que aquesta és una empresa rendible i que té beneficis, i ha assegurat que no entendrien que es poguessin modificar les condicions laborals o la plantilla.

L'operador energètic municipal comença a caminar

L'Ajuntament també ha començat a concretar aquest dimecres el futur operador energètic municipa, que vendrà energia a les llars i ens municipals, i estalviarà uns 500.000 euros anuals al consistori, ha assegurat el regidor de Presidència i Energia, Eloi Badia. Ho ha dit a la comissió municipal d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, que ha aprovat inicialment la memòria justificativa de l'expedient de la iniciativa, iniciant el procés jurídic i administratiu per crear una comercialitzadora elèctrica pública que estigui operativa l'estiu del 2018, segons ha informat Europa Press.

La comissió també ha aprovat inicialment la modificació dels estatuts de la societat amb participació majoritària municipal Tractament i Selecció de Residus SA (TERSA), que gestionarà el futur operador, el qual pretén "fomentar l'autonomia energètica de la ciutat", ha destacat Badia. Ha afegit que també ha d'estudiar-se en la dimensió metropolitana. Han votat a favor tots els grups municipals excepte el PP, que s'ha abstingut davant la creació d'aquesta futura comercialitzadora energètica.
Arxivat a