14
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
15:50h
El Centre Cultural de Terrassa acull aquest dissabte 17 de desembre un vespre d'actuació amb les estrelles del Royal Ballet, fundat el 1931 i resident al Royal Opera House de Londres. Obres clàssiques com La BellaDorment, Coppelia o Romeu i Julieta i algunes coreografies mai vistes a Terrassa conformen un programa ideat per satisfer els paladars més exigents. L'artista madrilenya Laura Morera, recentment reconeguda amb el Premi Nacional de Dansa del Regne Unit (2016) per la seva interpretació a La Fille mal Gardée, és un dels vuit ballarins de la companyia. Talent i devoció se sumen en una artista que triomfa als millors escenaris internacionals. Amb ella parlem de dansa, del seu brillant moment professional i d'un espectacle que conté tècnica, humor i intensitat dramàtica.
- Què se sent convertida en una de les "grans estrelles" del carismàtic Royal Ballet?
- Em fa sentir molt orgullosa i afortunada. El fet de ser ballarina principal d'una companyia així et fa tenir l'oportunitat, d'una banda, de fer papers increïbles i, de l'altra, de treballar amb gent excepcional. Aixo sí, cada vegada que entro a l'estudi sóc la mateixa persona que intenta millorar cada dia.
- El programa que es veurà a Terrassa aquest dissabte està format de grans peces de repertori, algunes molt populars. A parer seu, quin creu que serà el moment que més entusiasmarà el públic?
- A l'espectacle, sempre hi ha peces de virtuosisme que reben una ovació més forta que d'altres per part del públic. El programa està dissenyat per oferir molta varietat, portant al públic de l'elegància pura del ballet clàssic a l'amor, a la bellesa del moviment, al virtuosisme d'Ashton, al contemporani, a la tristesa, a la passió, a l'humor, etc. A la seva manera, cada número transmetrà alguna cosa al públic. Ara bé, haig de dir que l'última peça, Czardas, finalitza el programa d'una manera espectacular.
- Per què creu que la gent encara té una certa por a gaudir de la dansa? Si hagués de convèncer algun neòfit, per què li diria que hem de veure dansa sempre que sigui possible?
- Li diria que la dansa és un art expressiu, sense límits. És bellesa per la manera d'unir els moviments amb la música mentre crea un efecte únic. No és només la idea que té la gent del ballet de la nina a la capsa de música. La dansa és molt més: et fa sentir, plorar, riure... Espero que aquesta actuació demostri totes les diferents cares del ballet.
- Per quines raons recomanaria no perdre's aquest espectacle, Estrelles del Royal Ballet?
- Pel que ja he dit, en part. I perquè Dance Tours ha produït un espectacle amb ballarins que destaquen a l'escenari de l'Opera House. És una oportunitat única de veure aquestes peces juntes, amb un elenc de ballarins en un mateix escenari. Serà una nit on se celebra el ballet convertit en art pur. Espero que aconseguim l'objectiu i el públic ho gaudeixi.
- Des de quan va saber que la dansa seria la seva vida i la seva professió?
- Des de molt petita. Crec que no sabia que seria la meva professió, però sí que era una cosa que havia de fer. No em sentiria completa sense ballar, fins i tot als vuit anys.
- Quan va saber que ho havia aconseguit el seu propòsit?
- No estic massa segura, suposo que hi ha hagut diversos moments, com quan vaig entrar a la companyia, o cada vegada que m'ascendien i, per descomptat, quan em van fer ballarina principal. També tinc aquesta sensació cada vegada que el públic es posa dempeus per regalar-nos una ovació, perquè saps que has aconseguit transmetre alguna cosa al públic i que els has fet reaccionar d'una manera molt impulsiva. Però, en realitat, és cada vegada que trepitjo aquest escenari de Covent Garden, amb tota la seva gran tradició i història. És tot un honor.
- Recentment, la seva interpretació a La Fille mal Gardée ha estat reconeguda amb el Premi Nacional de Dansa del Regne Unit 2016. Què suposa rebre un guardó amb aquest pes i prestigi?
- Suposo que, d'una banda, suposa que tot el sacrifici que he fet per convertir-me en una ballarina d'estil britànic –des dels onze anys, quan vaig començar a una escola de Londres– , és reconegut. No tant pel premi en si com pel fet que l'he rebut per aquest paper en un ballet d'Ashton.
- Com veu el panorama de la dansa a l'estat espanyol? És necessari marxar per a triomfar o l'actual escenari ja permet fer-ho aquí?
- Aquí encara no hi ha tradició del ballet clàssic, tot i que molta gent ha i està treballant molt dur per canviar-ho. En d'altres països, el ballet és part de la seva cultura i del seu orgull. Per a posar en escena produccions com el Royal es necessita un gran suport que encara no veig en aquest país. Però hi ha molt de talent, una gran dedicació per part dels molts que treballen sense cessar per canviar les coses. I hi ha un públic que estima la dansa i que en vol més. Amb ajuda, l'Estat espanyol podria tenir una gran tradició de dansa, que estic segura acabaria sent un orgull per a un país amb tanta cultura com el nostre.
- Què se sent convertida en una de les "grans estrelles" del carismàtic Royal Ballet?
- Em fa sentir molt orgullosa i afortunada. El fet de ser ballarina principal d'una companyia així et fa tenir l'oportunitat, d'una banda, de fer papers increïbles i, de l'altra, de treballar amb gent excepcional. Aixo sí, cada vegada que entro a l'estudi sóc la mateixa persona que intenta millorar cada dia.
- El programa que es veurà a Terrassa aquest dissabte està format de grans peces de repertori, algunes molt populars. A parer seu, quin creu que serà el moment que més entusiasmarà el públic?
- A l'espectacle, sempre hi ha peces de virtuosisme que reben una ovació més forta que d'altres per part del públic. El programa està dissenyat per oferir molta varietat, portant al públic de l'elegància pura del ballet clàssic a l'amor, a la bellesa del moviment, al virtuosisme d'Ashton, al contemporani, a la tristesa, a la passió, a l'humor, etc. A la seva manera, cada número transmetrà alguna cosa al públic. Ara bé, haig de dir que l'última peça, Czardas, finalitza el programa d'una manera espectacular.
- Per què creu que la gent encara té una certa por a gaudir de la dansa? Si hagués de convèncer algun neòfit, per què li diria que hem de veure dansa sempre que sigui possible?
- Li diria que la dansa és un art expressiu, sense límits. És bellesa per la manera d'unir els moviments amb la música mentre crea un efecte únic. No és només la idea que té la gent del ballet de la nina a la capsa de música. La dansa és molt més: et fa sentir, plorar, riure... Espero que aquesta actuació demostri totes les diferents cares del ballet.
Laura Morera, dansant a «Bayadere». Foto: ROH
- Per quines raons recomanaria no perdre's aquest espectacle, Estrelles del Royal Ballet?
- Pel que ja he dit, en part. I perquè Dance Tours ha produït un espectacle amb ballarins que destaquen a l'escenari de l'Opera House. És una oportunitat única de veure aquestes peces juntes, amb un elenc de ballarins en un mateix escenari. Serà una nit on se celebra el ballet convertit en art pur. Espero que aconseguim l'objectiu i el públic ho gaudeixi.
- Des de quan va saber que la dansa seria la seva vida i la seva professió?
- Des de molt petita. Crec que no sabia que seria la meva professió, però sí que era una cosa que havia de fer. No em sentiria completa sense ballar, fins i tot als vuit anys.
- Quan va saber que ho havia aconseguit el seu propòsit?
- No estic massa segura, suposo que hi ha hagut diversos moments, com quan vaig entrar a la companyia, o cada vegada que m'ascendien i, per descomptat, quan em van fer ballarina principal. També tinc aquesta sensació cada vegada que el públic es posa dempeus per regalar-nos una ovació, perquè saps que has aconseguit transmetre alguna cosa al públic i que els has fet reaccionar d'una manera molt impulsiva. Però, en realitat, és cada vegada que trepitjo aquest escenari de Covent Garden, amb tota la seva gran tradició i història. És tot un honor.
- Recentment, la seva interpretació a La Fille mal Gardée ha estat reconeguda amb el Premi Nacional de Dansa del Regne Unit 2016. Què suposa rebre un guardó amb aquest pes i prestigi?
- Suposo que, d'una banda, suposa que tot el sacrifici que he fet per convertir-me en una ballarina d'estil britànic –des dels onze anys, quan vaig començar a una escola de Londres– , és reconegut. No tant pel premi en si com pel fet que l'he rebut per aquest paper en un ballet d'Ashton.
- Com veu el panorama de la dansa a l'estat espanyol? És necessari marxar per a triomfar o l'actual escenari ja permet fer-ho aquí?
- Aquí encara no hi ha tradició del ballet clàssic, tot i que molta gent ha i està treballant molt dur per canviar-ho. En d'altres països, el ballet és part de la seva cultura i del seu orgull. Per a posar en escena produccions com el Royal es necessita un gran suport que encara no veig en aquest país. Però hi ha molt de talent, una gran dedicació per part dels molts que treballen sense cessar per canviar les coses. I hi ha un públic que estima la dansa i que en vol més. Amb ajuda, l'Estat espanyol podria tenir una gran tradició de dansa, que estic segura acabaria sent un orgull per a un país amb tanta cultura com el nostre.
Laura Morera, en acció. Foto: Dave Morgan/Royal Opera House