Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

PROCÉS CATALÀ

El Govern detallarà les estructures d'estat abans de convocar el referèndum

Els responsables del desenvolupament de l'autogovern, Pi-Sunyer i Víctor Cullell, constaten al Parlament la recentralització de l'Estat i l'escassa autonomia per legislar des de la Generalitat | Asseguren que treballen dins del marc constitucional per garantir una desconnexió "ordenada" | Puigdemont va encarregar un informe a Pi-Sunyer a l'abril per explorar la celebració del referèndum

per Oriol March / Joan Serra Carné, Parlament de Catalunya, 14 de desembre de 2016 a les 12:49 |
Carles Viver i Pi Sunyer, al Parlament | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Carles Viver i Pi-Sunyer i Víctor Cullell, director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern i secretari per al Desenvolupament de l'Autogovern, respectivament, han comparegut aquest dimecres al Parlament per explicar quines són les funcions que duen a terme. Pi-Sunyer ha defensat la tasca d'assessorament a l'executiu en clau de desconnexió per tal de "garantir" un "trànsit ordenat" en cas que es constitueixi un nou estat. En aquest sentit, el responsable governamental ha revelat que a l'abril va rebre l'encàrrec del president Carles Puigdemont sobre l'exploració d'un referèndum pactat, i al setembre van parlar sobre les vies que té el poble català per decidir el seu futur. Està previst que el Govern detalli en quin punt es troben les estructures d'estat abans del referèndum.

Pi-Sunyer, que va ser vicepresident del Tribunal Constitucional (TC), ha indicat que mai ha rebut peticions sobre la posada en marxa del document d'identitat en una Catalunya independent i ha destacat que la celebració d'un referèndum pactat amb l'Estat hauria de passar per una reforma constitucional. Una reforma, per cert, que el director de l'IEA ha donat per impossible arran de la negativa "unilateral" de tres dels quatre principals partits espanyols. "Veig més difícil que es faci un referèndum prèvia reforma de la Constitució que no pas que sigui possible fer la independència", ha dit. Pi-Sunyer, que també va tractar amb Puigdemont la suspensió de les resolucions sobre el referèndum, ha indicat que una de les seves tasques és "planificar" com assumir més competències en cas d'independència segons cada departament.


El director de l'IEA ha revelat que ha arribat a la conclusió que la independència és la millor solució per a Catalunya, i ha indicat que li sap greu no haver-se'n adonat abans. Pi-Sunyer ha indicat que deixarà el càrrec "en el moment que Catalunya sigui independent. "I espero que sigui aviat", ha ressaltat, al mateix temps que ha defensat que els informes elaborats han d'estar protegits per la discreció. "Com podem donar explicacions del que no s'ha acabat? Els podem donar la garantia que abans d'anar a votar hi haurà explicacions al detall sobre les estructures d'estat", ha indicat.

Pi-Sunyer ha assenyalat que la seva tasca és "absolutament constitucional", i ha indicat que té "arguments jurídics" per fer-ho. El director de l'IEA ha insistit que la seva tasca és "molt diferent" a la que feia quan era comissionat per a la Transició Nacional en l'anterior Govern. "No tinc cap mena de funció executiva", ha destacat.

La recentralització de l'Estat

El secretari per al Desenvolupament de l'Autogovern ha ressaltat que les demandes enviades per Carles Puigdemont a Mariano Rajoy ja són més de 46, i ha destacat que cal buscar diàleg per, "com a mínim", impulsar el referèndum. "El poble de Catalunya és l'únic dipositari de la ciutadania", ha ressaltat Cullell. El dirigent del PDECat, que la legislatura anterior ja formava part de l'equip de Presidència, ha assegurat que cal que siguin els catalans qui decideixin el seu futur.


Cullell ha arrencat la seva intervenció assenyalant que la secretaria que dirigeix s'encarrega de desplegar algunes de les mesures que estaven incloses dins dels informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que estava presidit per Pi-Sunyer, com és el cas de l'agència catalana de protecció social i l'agència tributària. El dirigent del PDECat ha insistit que tot plegat es fa "dins del marc legal vigent" i s'ha queixat dels conflictes de competències oberts amb l'Estat.

"Tot i l'elevat nombre d'assumptes que el govern espanyol porta als tribunals, ells mateixos incompleixen sentències", ha assegurat Cullell, que ha elevat fins a 56 els recursos que ha hagut de presentar la Generalitat per fer les respectives reclamacions. La secretaria per al Desenvolupament de l'Autogovern també estudia l'ofensiva recentralitzadora de l'Estat "perquè afecta el conjunt dels ciutadans". El responsable governamental també s'ha queixat del topall de dèficit -del 0,6% per al 2017- i de la "manca de respecte" al model de l'escola catalana, juntament amb les "traves" de l'aparell diplomàtic de l'Estat a l'acció exterior de la Generalitat.

Nova estructura

Es tracta de la primera compareixença de Pi-Sunyer i Cullell en aquesta legislatura. S'ha produït a petició del PSC, que pretenia conèixer directament quin és l'estat dels informes sobre la "desconnexió" que es preparen a Palau. Els dos responsables governamentals, que depenen del departament de Presidència, treballen amb molta discreció i només ensenyen els seus treballs amb comptagotes. El director de l'IEA, per exemple, ja fiscalitza la feina de les conselleries en relació al dia després de la independència.

A banda de Pi-Sunyer i Cullell, el departament del vicepresident Oriol Junqueras és l'encarregat de gestionar l'Oficina per a la Millora de les Institucions d'Autogovern, liderada pel politòleg Josep Maria Reniu. Teòricament, segons les explicacions oficials del Govern, aquests organismes estan destinats a explorar al màxim les competències que l'Estatut atorga a la Generalitat.

Crítiques de l'oposició

Carlos Carrizosa, portaveu parlamentari de Ciutadans, ha estat l'encarregat d'interprel·lar els dos compareixents en primera instància. Ha volgut recordar que Pi-Sunyer té la medalla de l'ordre del mèrit constitucional i ha posat de manifest que el mateix sou que un conseller, 109.000 euros anuals. "Existeix un dispendi de persones i de mitjans i de diners que paguem tots perquè vostès juguin a construir un nou país que ningú els ha donat ordre perquè construeixin", ha ressaltat. En la intervenció posterior, Carrizosa ha assegurat que el procés és un "negoci lucratiu", fet que ha generat protestes a Junts pel Sí. Albert Batet ha demanat al president de la comissió, Jean Castel (Ciutadans) que "faci de president", i Castel li ha demanat que "no doni lliçons".

El diputat del PSC Ferran Pedret ha lamentat que els responsables del desenvolupament de l'autogovern no hagin exposat amb més detall "el programa d'acció de Govern". Pedret ha dit que, si l'executiu està preparant una "secessió unilateral" o un "hipotètic estat independent", els grups parlamentaris han de disposar de la informació necessària. El diputat socialista ha lamentat la "voluntat d'ocultació" i ha recalcat que determinades actuacions són "poc coherents" amb els acords del Parlament en matèria de transparència. Pedret també ha subratllat la necessitat de desplegar tota la potencialitat de l'Estatut si el que pretén el Govern és assolir més autogovern. "El que no sembla raonable és no aprofitar les possibilitats que ofereix l'Estatut", ha reblat.

Lluís Rabell, cap de files de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP), ha volgut cridar l'atenció "sobre el problema de fons". "És impossible fer coses sobre el paper que no funcionen en la realitat", ha considerat, al mateix temps que ha ressaltat que s'està construint una legalitat "a partir d'una legitimitat que no es té". "Ens preocupa que es facin esforços ingents per resoldre allò que no té força social", ha mantingut Rabell. "Tot el que hem escoltat són dreceres, i no existeixen", ha defensat el dirigent de CSQEP, que ha trobat "infantil" que es vulgui "jugar a fet i amagar" amb l'Estat. El diputat ha considerat un "sidral" el procés i ha demanat que els informes de l'IEA puguin ser debatuts en seu parlamentària.

El PP ha protagonitzat el discurs més dur de la comissió d'afers insititucionals (CAI). La diputada popular Esperança Aguirre ha acusat els responsable del desplegament de l'autogovern de ser un "un obscur i destructiu comitè d'operacions de com planejar un cop d'estat". "Volen cometre un cop d'estat", ha insistit la diputada, que també ha considerat "contradictori" que els arquitectes de la desconnexió estigui encapçalat per "un il·lustre constitucionalista", en referència a Carles Viver i P-Sunyer. El PP ha lamentat que els compareixents no "hagin explicat el que és fonamental" i ha criticat que la Generalitat utilitzi "diners públics per separar Catalunya d'Espanya".

Anna Gabriel, diputada de la CUP, ha fet una breu intervenció en què ha demanat als compareixents que no destinin esforços a analitzar els efectes de les suspensions cautelars del TC en referència al procés. "És de manual", ha assegurat Gabriel, que ha recordat la declaració del 9-N de l'any passat en què ja es demanava no fer cas de les sentències que emetés el Constitucional. La diputada de la CUP ha demanat als grups contraris a la independència que no tinguin por i que facin campanya activa per l'opció de seguir dins d'Espanya al referèndum del 2017.

Albert Batalla, diputat de Junts pel Sí, ha recordat els resultats del 27-S -que van configurar un hemicicle amb 72 diputats independentistes- "marca la legislatura i la feina del Govern". "S'ha arribat a la conclusió que l'aprofundiment de l'autogovern ha de fer el salt cap a la consecució d'un estat propi", ha afirmat Batalla. El diputat de Junts pel Sí ha argumentat que "l'autogovern és igual a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans". "Identifiquem autogovern amb benestar i gestió des de la proximitat", ha recalcat. Batalla també ha volgut destacar que el TC hagi fet de "corretja de transmissió" del govern espanyol amb la suspensió de la resolució sobre el referèndum aprovada al Parlament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació