Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

ENTREVISTA

Janet Sanz: «La reducció dels allotjaments turístics a tota la ciutat no es pot fer»

La tinent d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona afirma que no és possible aplicar el que demana la CUP a tots els districtes: "Jurídicament no tenim ningú que ens ho avali" | Anuncia "dues o tres" noves "superilles" el 2017 i reconeix que s'haurà de "corregir" el procés participatiu del Poblenou | Avança que el govern tindrà una proposta de nova ordenança de terrasses el primer trimestre del 2017 per acabar amb l'actual "nyap absolut"

per Jordi Bes , Barcelona, 14 de desembre de 2016 a les 07:22 |
La tinent d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Entrevistem la tinent d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz (Tamarit de Llitera, Osca, 1984), en un curs polític en què haurà de desencallar grans projectes de ciutat. Sanz, que també és la regidora del districte de Nou Barris, detalla a NacióDigital que abans d'acabar l'any s'haurà de prendre una decisió sobre el futur del delfinari del zoo, i que en els pròxims mesos caldrà consensuar el Pla d'allotjaments turístics (PEUAT), la nova ordenança de terrasses i la connexió del tramvia per la Diagonal.

- El Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) s'ha d'aprovar ja per evitar que s'esgotin les moratòries i s'obri una barra lliure hotelera.


- La moratòria de ciutat s'esgota el juliol del 2017, però abans del març de l'any que ve la normativa ha d'estar vigent perquè llavors s'aixeca definitivament la moratòria que va fer en el seu moment el govern Trias sobre la Vila de Gràcia. Ho hem d'aprovar ja, però les negociacions són complicades. La nostra és una proposta equilibrada. Ni és la que haguessin fet uns per una banda ni la que haguessin fet altres. Alguns ens han demanat amb les al·legacions decreixement a tota la ciutat. El decreixement a tota la ciutat no es pot fer perquè jurídicament no tenim ningú que ens ho avali.

- Ciutat Vella es mantindrà com la van definir, en decreixement?


- Sí, ningú ha posat en qüestió que la zona de decreixement vagi a menys.

- Estan disposats a augmentar aquest decreixement, com demana la CUP?


- És una qüestió a acabar d'estudiar. Vam decidir que Ciutat Vella, l'Eixample i Gràcia estan subjectes a una pressió brutal i ja no poden créixer més. L'únic que poden fer és decréixer i hem de buscar els mecanismes perquè això sigui possible, malgrat que ja hem dit moltes vegades que no serà un decreixement actiu perquè no podem anar a expropiar allotjaments turístics, però cada llicència que es tanqui no es tornarà a obrir. Hi ha propostes per a altres territoris, i el que estem fent és estudiar si es poden acollir al decreixement.
 

Sanz afirma que la reducció d'establiments turístics no es pot fer a tota la ciutat. Foto: Adrià Costa


- Hi ha algun aspecte irrenunciable per al govern?

- Del procés de treball i d'esmenes que estem fent amb alguns grups, hi ha propostes que són més incorporables que d'altres, perquè respecten d'alguna forma l'essència d'aquest PEUAT. No es pot modificar massa perquè sinó n'hem de tornar a fer un de nou. Estem treballant amb aquests grups que han tingut propostes, i per exemple aquesta setmana em veig amb CiU. Crec que tothom està d'acord ara mateix en què Barcelona necessita regular i posar ordre al turisme, en aquest cas als allotjaments turístics.

- Com evolucionen les converses per regular els pisos turístics?

- Hi ha grups que ens han demanat que hem de donar més llicències. Si això ha de passar, hem de parlar de quines competències tenim respecte a aquests pisos turístics. L'altre dia a la comissió es va aprovar per unanimitat una proposició que vam presentar Barcelona en Comú en aquesta direcció. Fruit de la reflexió conjunta que hem fet en la negociació hem dit que hem de reclamar a la Generalitat que ens retorni la competència d'haver d'atorgar una llicència per obrir un pis turístic, ja que permet a l'administració avançar-se.

- S'han tancat ja alguns acords sobre el PEUAT?

- Tenim acords, però encara no definitius i hi estem treballant.

- Hi ha alguna possibilitat d'aturar l'hotel de les Drassanes, després que el conseller de Cultura, Santi Vila, hagi refusat protegir l'entorn de les Drassanes com demanava el govern municipal per frenar el projecte hoteler?

- Just la setmana passada vam rebre l'informe discrecional del conseller que ens deia que no veia directament necessària la protecció de l'entorn. El volem estudiar a fons i estem fent reunions amb el promotor per veure quines són les possibilitats d'intentar ajustar el màxim possible aquest projecte a les necessitats del barri i de l'entorn, i per tant creiem que l'exercici i el lideratge públic aquí no s'acaba. Tenim allà el museu de les Drassanes i no es pot atapeir d'edificis el seu voltant.
 

La màxima responsable d'Urbanisme també és regidora de Nou Barris. Foto: Adrià Costa


- Fa mesos que s'anuncia una nova ordenança de terrasses. S'han fixat algun termini per aprovar-la?

- És una normativa feta per CiU i el PP, un nyap absolut, però que nosaltres hem hagut d'aplicar. L'equilibri que sempre diem que han de respectar les terrasses no és immediat, i amb un ordenament molt fixat és complex d'arribar-hi. Sóc optimista i crec que abans del primer trimestre del 2017 tindrem una proposta d'ordenança de terrasses, que satisfarà tant les peticions dels veïns com les peticions del mateix Gremi de Restauració. Anirà en la direcció de protegir molts llocs de treball que estaven en perill per l'aplicació d'una part de l'ordenança, però també entenent que l'espai públic ha de ser espai públic, i hi ha zones de la ciutat que estan massificades i s'han de revisar.

- La filosofia del govern és la de suavitzar algunes de les restriccions?

- Hem d'anar a un escenari que permeti establir uns mínims per a tota la ciutat, i que podem tenir una interpretació en funció del lloc, perquè no té res a veure les terrasses al districte de Nou Barris i al de Ciutat Vella. En el cas del meu districte –Nou Barris- una terrassa és sinònim de seguretat i de vida, i aquí –Ciutat Vella- és sinònim de nou puc passar per la plaça. Els districtes han de tenir capacitat d'incidència.

- Trobaran el consens per començar la implantació del tramvia a l'avinguda Diagonal en aquest mandat, que s'esgota el 2019?

- Creiem que és un projecte de sentit comú, que no és d'aquest govern sinó de ciutat i de l'àrea metropolitana, i per tant creiem que hauríem de poder arribar a un acord. Hi ha grups que no volen parlar-ne, però d'altres que sí i que des del primer moment s'han assegut a la taula i volen que els expliquem totes les casuístiques vinculades al tramvia. Ara mateix estem en calendari per arribar a un acord i que una part d'aquest tramvia pugui començar a funcionar aquest mandat.

Els llibres sobre els barris de Barcelona, al despatx de la tinent d'alcalde. Foto: Adrià Costa


- Hi ha possibilitats reals perquè hi hagi un acord pròxim a l'ajuntament?

- Jo crec que sí. Nosaltres farem tot el possible perquè hi hagi l'acord, perquè creiem que Barcelona ja fa massa temps que s'espera en aquesta qüestió. Estem tot el dia parlant de transport públic, contaminació i vehicles. El tramvia és el principal mitjà de transport per poder garantir el transvàs de moltíssima gent que avui ve a la ciutat amb vehicle privat perquè no només ens connecta els barris de dins. Ens connecta el Besòs amb el Llobregat.

- Les obres s'hauran de fer en dos mandats?

- En un mandat sencer fer tota la connexió és molt complicat, i hem de pensar en la millora de l'entorn urbà. Mentre fem una cosa anem treballant això altre per adequar-ho a una reforma que es va iniciar el mandat anterior, i que no hipoteca precisament que hi pugui passar el tramvia. Va ser pensada perquè aquesta opció no fos descartable.

- Sobre la "superilla" del Poblenou, la idea és que s'hi mantingui per sempre?

- Vaig dir quan la vam presentar que les propostes de mobilitat han vingut per quedar-se. Els usos són una prova pilot a definir en un procés participatiu. Aviat explicarem novetats que hem acordat amb els veïns, com mobiliari urbà, els jocs infantils i a on van els espais d'esbarjo en relació als espais esportius. En paral·lel ja comencem a desenvolupar unes quantes "superilles" en altres zones de la ciutat. Vam crear la taula de "superilles" amb els grups municipals, i allà volem és anar consensuant aquestes actuacions. És un projecte de ciutat, que defineix el model urbà d'ara i dels pròxims 20 anys, i que ha vingut per quedar-se.

Janet Sanz, entrevistada per Jordi Bes. Foto: Adrià Costa


- En aquestes noves "superilles" consensuaran les actuacions abans d'implantar-les, i actuaran així de manera diferenciada a la polèmica experiència del Poblenou?

- Per a mi l'única diferència són els usos. Mai podrem fer un reajustament de la mobilitat que li agradi a tothom. Evidentment treballarem perquè la majoria de la gent possible se senti a gust. Amb la prova pilot el fet que només s'hagués parlat en els espais de participació del districte i que la bustiada arribés al mig de l'agost és un element a corregir, i per tant ampliem molt més els espais. Pensàvem que aquí com que s'havia donat un procés de participació històric que ja venia del mandat anterior al Poblenou sobre les "superilles" i que hi havia molta consciència això era relativament més senzill, però és veritat que no tots els veïns estan informats sempre al mateix nivell. Hem d'intentar sí o sí informar tothom amb temps i forma, perquè com a mínim tothom pugui dir-hi la seva.

- Quan començaran i quantes seran les noves "superilles"?

- Començaran a principis del 2017 i serà més d'una de cop. D'entrada seran entre dues i tres. Ens hem fixat aquest mandat fer-ne cinc d'estructurals amb l'objectiu d'arribar a 10 durant el següent. Totes les que puguem les farem, però sempre partint des del màxim consens i des del màxim treball. No sé si al gener començarem a fer alguna cosa, però durant el 2017 segur que estaran bastant executades.

- El Zoo ha de definir aquest mes el full de ruta. Què faran amb el delfinari?

- La setmana que ve tenim grup de treball del Zoo per portar una proposta de decisió. Ens sembla que ara mateix Barcelona s'havia de qüestionar si estava disposada a desenvolupar un projecte de més de 10 milions d'euros per fer unes piscines que hi puguem ubicar dofins, i per tant decidir que tenim dofins per sempre quan no és una espècie autòctona. Hi ha una sensació global que potser sí que ens hem de replantejar això i que no té massa sentit.

- La proposta s'encamina cap a no construir el nou delfinari?

- Les conclusions avancen cap a una línia en general de la gent que ha pogut participar. Hem de prendre una decisió mirant l'interès de tota la ciutat. Estic parlant amb els grups municipals amb l'objectiu que sigui una decisió col·lectiva i que no una cosa només nostra.
 

La tinent d'alcalde anuncia que hi haurà dues o tres «superilles» més el 2017. Foto: Adrià Costa

 

- Aquestes conclusions aposten perquè no hi hagi nou delfinari?

- Les conclusions de les enquestes que vam fer amb els experts bàsicament diuen que anem cap a un nou zoo que prioritzi espècies autòctones i fer treball amb espècies que estiguin en perill d'extinció, però això no implica que et desfacis de les espècies que tens ara que no compleixin aquests requisits. En el cas dels dofins, no estan en perill d'extinció però ara mateix no estan bé, estan en una piscina que els genera estereotípies i disfuncions molt greus. Llavors és: o fem una piscina molt gran que ens pot costar 10 milions d'euros i que trigarà a fer-se, o decidim que poden estar en un altre lloc millor del que estan ara. Des d'una perspectiva de sentit comú el que no farem serà fer una piscina només per a aquests quatre dofins que ens queden, ja que, si fas una piscina, és que vols seguir tenint dofins. Per mi la reflexió no és tant tanquem el delfinari o què fem amb aquests quatre dofins, és: Barcelona necessita seguir tenint dofins per poder conèixer l'animal? Aquí al mar pots veure dofins de tant en tant, o sigui com podem buscar el mecanisme perquè la ciutat sàpiga que té un animal en llibertat que pot visualitzar en altres moments. Aquestes són les reflexions que han anat sortint i que nosaltres compartim en gran mesura.

- Després que el Tribunal Constitucional hagi anul·lat la prohibició dels toros a Catalunya, hi ha alguna petició de llicència per a la Monumental?

- No.

- Ja s'ha complert el primer mig any de la incorporació dels socialistes al govern municipal. Com ha viscut el canvi?

- Jo crec que ha estat positiu en el sentit que hem enfortit el govern. A vegades és veritat que tenim mirades molt diferents de la ciutat. Més enllà d'algunes desavinences lògiques i normals, perquè som dos partits diferents, d'alguna forma permet que cada proposta s'enriqueixi perquè et permet agrupar mirades més plurals de la ciutadania i de la ciutat. En el meu cas, la incorporació del regidor Mòdol ha estat positiva, perquè a més hi ha una part d'algunes accions que depenien de mi mateixa que les porta directament ell, com els temes de patrimoni i paisatge urbà. Hi ha molt bona col·laboració i coordinació setmanal.
 

Sanz a l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació