13
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
14
de desembre
a les
10:10h
El prelat de l’Opus Dei, Javier Echevarría, ha mort a Roma als 84 anys per una insuficiència respiratòria. El fet suposa la fi de tot una era a l’organització fundada per José María Escrivá de Balaguer. És la desaparició d’un dels darrers col·laboradors directes del fundador. Quan el 26 de juny de 1975, Escrivá va caure desplomat de forma inesperada, Javier Echevarría era allí i va ser el primer d’atendre’l.
Fins ara, els processos de successió a l’Opus Dei han estat molt previsibles. A Escrivá el va succeir el seu braç dret, Álvaro del Portillo, un dels primers sacerdots ordenats de l’Obra. A la mort d’aquest el 1994, va ser Echevarría, el número tres de l’organització, qui apareixia com a successor inevitable.
Diversos candidats
Ara, s’obre un nou procés d’elecció. Fernando Ocáriz, el número dos com a vicari auxiliar, assumeix el govern de la prelatura fins a l’elecció del nou cap. Però ha de convocar el congrés electiu en tres mesos. Ocáriz, un espanyol nascut a París, té 72 anys. Des d’una òptica molt jerarquitzada, tindria molts números per ser el substitut. Però aquest cop el procés no està tan escrit com els anteriors.
La figura de Mariano Fazio, vicari general i número dos després d’Ocáriz, apareix també com un candidat a tenir en compte. És d’una altra generació, de 56 anys. I argentí, un factor que no és irrellevant. Coneix el Papa Francesc i hi manté una bona relació. Fazio va ser vicari de l’Obra a Buenos Aires quan Jorge Bergoglio n’era l’arquebisbe, i sembla que el jesuïta i l’opusdeista van fer bona amistat.
Es reunirà ara un congrés central, restringit, format per una vintena de persones, la majoria delegades de cada organització territorial, que elaborarà una llista de candidats, que són els que es portaran a votació en el congrés general electiu, format per un centenar de membres.
L’Obra s’ha adaptat al pontificat de Francesc
Una dada important en l’evolució de l’Opus ha estat la seva capacitat d’adaptació. En els temps del Concili, els anys seixanta, quan els seguidors d’Escrivá de Balaguer van aparèixer com una mena d’“oposició” interna al Vaticà de Joan XXIII i Pau VI. El pontificat de Joan Pau II, marcadament conservador, va ser molt beneficiós per l’Opus, que va aconseguir el rang de prelatura –que dóna molta autonomia dins de l’estructura eclesiàstica- i la canonització del fundador. Amb el Papa Francesc, membre de la Companyia de Jesús –enemic històric de l’Opus-, va semblar que tornarien les tensions entre el Vaticà i l’Obra.
Però no ha estat així. Des de l’inici del pontificat de Jorge Bergoglio, l’Opus Dei ha volgut adaptar-se al missatge del nou pontífex, evitant tota confrontació. Mentre sectors catòlics conservadors no han amagat la seva oposició a Francesc, l’Opus ha subratllat sempre que ha pogut la seva fidelitat absoluta al vicari de Crist. Fins i tot ha semblat que l’Opus ha evitat col·locar en el seu nucli dur de govern algun dirigent de línia obertament crítica amb Francesc, com el cardenal peruà Juan Luis Cipriani.
Un poder estès per tot el món
L’Opus Dei té 90.000 membres, la meitat dels quals són espanyols, com el fundador. Un 58% pertanyen a Europa, però l’organització s’ha estès de manera important per Amèrica Llatina, que aporta un 34% dels seus efectius. També a Catalunya té una presència rellevant en l’univers catòlic. Malgrat que els sacerdots són una ínfima minoria dins de l’Obra, el cert és que el poder real de l’organització és en mans dels religiosos. Només un sacerdot pot exercir el càrrec de màxim dirigent, que és vitalici.
Fins ara, els processos de successió a l’Opus Dei han estat molt previsibles. A Escrivá el va succeir el seu braç dret, Álvaro del Portillo, un dels primers sacerdots ordenats de l’Obra. A la mort d’aquest el 1994, va ser Echevarría, el número tres de l’organització, qui apareixia com a successor inevitable.
Diversos candidats
Ara, s’obre un nou procés d’elecció. Fernando Ocáriz, el número dos com a vicari auxiliar, assumeix el govern de la prelatura fins a l’elecció del nou cap. Però ha de convocar el congrés electiu en tres mesos. Ocáriz, un espanyol nascut a París, té 72 anys. Des d’una òptica molt jerarquitzada, tindria molts números per ser el substitut. Però aquest cop el procés no està tan escrit com els anteriors.
La figura de Mariano Fazio, vicari general i número dos després d’Ocáriz, apareix també com un candidat a tenir en compte. És d’una altra generació, de 56 anys. I argentí, un factor que no és irrellevant. Coneix el Papa Francesc i hi manté una bona relació. Fazio va ser vicari de l’Obra a Buenos Aires quan Jorge Bergoglio n’era l’arquebisbe, i sembla que el jesuïta i l’opusdeista van fer bona amistat.
Es reunirà ara un congrés central, restringit, format per una vintena de persones, la majoria delegades de cada organització territorial, que elaborarà una llista de candidats, que són els que es portaran a votació en el congrés general electiu, format per un centenar de membres.
L’Obra s’ha adaptat al pontificat de Francesc
Una dada important en l’evolució de l’Opus ha estat la seva capacitat d’adaptació. En els temps del Concili, els anys seixanta, quan els seguidors d’Escrivá de Balaguer van aparèixer com una mena d’“oposició” interna al Vaticà de Joan XXIII i Pau VI. El pontificat de Joan Pau II, marcadament conservador, va ser molt beneficiós per l’Opus, que va aconseguir el rang de prelatura –que dóna molta autonomia dins de l’estructura eclesiàstica- i la canonització del fundador. Amb el Papa Francesc, membre de la Companyia de Jesús –enemic històric de l’Opus-, va semblar que tornarien les tensions entre el Vaticà i l’Obra.
Però no ha estat així. Des de l’inici del pontificat de Jorge Bergoglio, l’Opus Dei ha volgut adaptar-se al missatge del nou pontífex, evitant tota confrontació. Mentre sectors catòlics conservadors no han amagat la seva oposició a Francesc, l’Opus ha subratllat sempre que ha pogut la seva fidelitat absoluta al vicari de Crist. Fins i tot ha semblat que l’Opus ha evitat col·locar en el seu nucli dur de govern algun dirigent de línia obertament crítica amb Francesc, com el cardenal peruà Juan Luis Cipriani.
Un poder estès per tot el món
L’Opus Dei té 90.000 membres, la meitat dels quals són espanyols, com el fundador. Un 58% pertanyen a Europa, però l’organització s’ha estès de manera important per Amèrica Llatina, que aporta un 34% dels seus efectius. També a Catalunya té una presència rellevant en l’univers catòlic. Malgrat que els sacerdots són una ínfima minoria dins de l’Obra, el cert és que el poder real de l’organització és en mans dels religiosos. Només un sacerdot pot exercir el càrrec de màxim dirigent, que és vitalici.