12
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
13
de desembre
a les
17:59h
Tres anys després del seu naixement, Podem afronta un procés de maduració política que s'ha accelerat a cop d'encaixar convocatòries electorals i períodes d'excepcionalitat. En aquest temps han quedat al descobert els punts forts de la formació d'esquerres, però també els tendons d'Aquil·les. Perquè si bé ha aconseguit capitalitzar bona part del descontentament d'una societat colpejada per la crisi, la força no ha estat suficient per desplaçar el PSOE com a primer partit de l'esquerra. Ni tan sols tenint en compte que els socialistes estan més dèbils que mai i travessen la seva pitjor crisi. Amb Mariano Rajoy de nou a la Moncloa i assumit ja el sorpasso frustrat del 26-J, la formació lila engega la maquinària per definir a Vistalegre 2 –l'assemblea que se celebrarà per segona vegada en aquest pavelló madrileny i fixarà el nou full de ruta al mes de febrer- quina estratègia seguir per aconseguir el seu destí final: governar.
Si la fita és titànica, el procés tampoc es preveu senzill. Les dues cares més visibles de la formació lila, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, abanderen dos projectes diferents sobre l'estratègia a seguir. En cap cas Errejón es planteja disputar-li a Iglesias la secretaria general, però sí la fórmula per escollir la direcció i l'estratègia. Aquest mateix diumenge es donarà el tret de sortida a una consulta interna que s'allargarà fins el 20 de desembre en la qual els 400.000 inscrits al partit hauran de triar si a l'assemblea que celebraran entre el 10 i el 12 de febrer voten els documents i les candidatures per formar part de la direcció de forma conjunta, com vol Iglesias, o de forma separada, com defensa Errejón. També si s'avança cap a un model d'elecció dels membres de la direcció més proporcional, una defensa que ha anat guanyant adeptes.
Tres terrenys de discrepàncies
Les diferències entre els projectes que defensen cadascun dels dos dirigents se centren especialment en tres terrenys. El primer afecta al sistema organitzatiu. Errejón defensa un funcionament del partit més federal i descentralitzat i que atorgui més autonomia als consells ciutadans autonòmics, mentre que Iglesias vol mantenir el sistema centralista que ha imperat fins ara. En els òrgans de representació estatals, per exemple, no s'estableix un mecanisme de proporcionalitat perquè tots els territoris s'hi sentin representats i Madrid acaba acaparant la cúpula.
També es produeixen discrepàncies sobre quina és la relació que ha de mantenir Podem amb IU després d'haver-se presentat en coalició com a Units Podem a les eleccions del 26-J. Iglesias advoca perquè aquesta aliança vagi més enllà i Errejón creu que s'ha de circumscriure a l'activitat conjunta al Congrés. De fet, aquestes diferències ja es van manifestar abans dels darrers comicis quan es va obrir el debat sobre si el fet que les dues formacions es presentessin conjuntament suposaria guanyar o perdre vots.
El tercer camp de batalla se situa en les formes que Podem ha de seguir a l'hora d'exercir com a oposició i a quin públic adreçar-se. Després de l'intent frustrat de ser el partit referent de l'esquerra a les passades eleccions, Errejón defensa que cal entonar un discurs que sedueixi a aquells que dubten que Podem tingui capacitat per governar i fer-ho amb formes que no generin anticossos. Iglesias és partidari de burxar en les contradiccions del govern del PP i liderar la confrontació per visualitzar Podem com l'autèntica oposició ara que el PSOE ha entrat en una dinàmica d'acords amb els populars.
Unes diferències exhibides públicament
Les discrepàncies entre els dos dirigents s'han exhibit públicament i, de fet, les dues corrents internes ja es van enfrontar a les primàries de Madrid. Els documents amb el segell d'Errejón es van imposar, mentre que a les primàries va guanyar el candidat afí a Iglesias. De cara a Vistalegre 2, però, el secretari general ja ha advertit que no pensa liderar un projecte que no sigui el seu i que, per tant, documents i direcció s'han de votar de forma conjunta. Aquest mateix dilluns ho deixa clar en una missiva publicada al diari 20minutos adreçada a Errejón: "No em pots demanar que desvinculi el meu paper com a secretari general de les meves idees". A més, Iglesias assegura que vol un Podem en el qual Errejón treballi al seu costat i no enfront d'ell.
Pero Errejón no pensa donar el seu braç a tòrcer i ha llançat un manifest que, sota el nom de "Recuperar la il·lusió. Democràcia per guanyar", té per objectiu sumar adeptes per aconseguir que la seva tesi s'imposi en la consulta interna. Reivindica que a l'assemblea s'ha de debatre, primer, "com guanyar un país" i després qui són les cares que ho encapçalen, tot i que no posa en dubte que Iglesias hagi de seguir sent el líder del partit.
Si la fita és titànica, el procés tampoc es preveu senzill. Les dues cares més visibles de la formació lila, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, abanderen dos projectes diferents sobre l'estratègia a seguir. En cap cas Errejón es planteja disputar-li a Iglesias la secretaria general, però sí la fórmula per escollir la direcció i l'estratègia. Aquest mateix diumenge es donarà el tret de sortida a una consulta interna que s'allargarà fins el 20 de desembre en la qual els 400.000 inscrits al partit hauran de triar si a l'assemblea que celebraran entre el 10 i el 12 de febrer voten els documents i les candidatures per formar part de la direcció de forma conjunta, com vol Iglesias, o de forma separada, com defensa Errejón. També si s'avança cap a un model d'elecció dels membres de la direcció més proporcional, una defensa que ha anat guanyant adeptes.
Tres terrenys de discrepàncies
Les diferències entre els projectes que defensen cadascun dels dos dirigents se centren especialment en tres terrenys. El primer afecta al sistema organitzatiu. Errejón defensa un funcionament del partit més federal i descentralitzat i que atorgui més autonomia als consells ciutadans autonòmics, mentre que Iglesias vol mantenir el sistema centralista que ha imperat fins ara. En els òrgans de representació estatals, per exemple, no s'estableix un mecanisme de proporcionalitat perquè tots els territoris s'hi sentin representats i Madrid acaba acaparant la cúpula.
També es produeixen discrepàncies sobre quina és la relació que ha de mantenir Podem amb IU després d'haver-se presentat en coalició com a Units Podem a les eleccions del 26-J. Iglesias advoca perquè aquesta aliança vagi més enllà i Errejón creu que s'ha de circumscriure a l'activitat conjunta al Congrés. De fet, aquestes diferències ja es van manifestar abans dels darrers comicis quan es va obrir el debat sobre si el fet que les dues formacions es presentessin conjuntament suposaria guanyar o perdre vots.
El tercer camp de batalla se situa en les formes que Podem ha de seguir a l'hora d'exercir com a oposició i a quin públic adreçar-se. Després de l'intent frustrat de ser el partit referent de l'esquerra a les passades eleccions, Errejón defensa que cal entonar un discurs que sedueixi a aquells que dubten que Podem tingui capacitat per governar i fer-ho amb formes que no generin anticossos. Iglesias és partidari de burxar en les contradiccions del govern del PP i liderar la confrontació per visualitzar Podem com l'autèntica oposició ara que el PSOE ha entrat en una dinàmica d'acords amb els populars.
Unes diferències exhibides públicament
Les discrepàncies entre els dos dirigents s'han exhibit públicament i, de fet, les dues corrents internes ja es van enfrontar a les primàries de Madrid. Els documents amb el segell d'Errejón es van imposar, mentre que a les primàries va guanyar el candidat afí a Iglesias. De cara a Vistalegre 2, però, el secretari general ja ha advertit que no pensa liderar un projecte que no sigui el seu i que, per tant, documents i direcció s'han de votar de forma conjunta. Aquest mateix dilluns ho deixa clar en una missiva publicada al diari 20minutos adreçada a Errejón: "No em pots demanar que desvinculi el meu paper com a secretari general de les meves idees". A més, Iglesias assegura que vol un Podem en el qual Errejón treballi al seu costat i no enfront d'ell.
Pero Errejón no pensa donar el seu braç a tòrcer i ha llançat un manifest que, sota el nom de "Recuperar la il·lusió. Democràcia per guanyar", té per objectiu sumar adeptes per aconseguir que la seva tesi s'imposi en la consulta interna. Reivindica que a l'assemblea s'ha de debatre, primer, "com guanyar un país" i després qui són les cares que ho encapçalen, tot i que no posa en dubte que Iglesias hagi de seguir sent el líder del partit.