12
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
13
de desembre
a les
17:35h
El nou president del Cercle d’Economia ha estat ratificat aquest vespre per l'assemblea de l'entitat per 398 vots, 1 en blanc i 8 nuls. Era l'únic candidat i no es preveien sorpreses.
Juan José Brugera sol dir que ell és un patriota de dues institucions, el Cercle i Esade. El successor d’Antón Costas al capdavant de l’influent fòrum de la burgesia catalana és un empresari de 70 anys que va estudiar enginyeria industrial a l’EUITI de Terrassa i va culminar els màsters a l’IESE i Esade. Però va ser en aquesta darrera escola de negocis, fundada per la Companyia de Jesús, on va trobar un referent en la seva formació. Va presidir la Fundació Esade entre 1999 i 2005.
En el Cercle d’Economia sempre hi ha predominat un component jesuític. En l’entitat es valora l’estil subtil, que un dels directius resumeix en una frase divertida: “Aconseguir que els altres se surtin amb la nostra”. De fet, l’elecció dels presidents es fa a través de consultes discretes en àmbits reduïts en què no està ben vist que ningú es posicioni. Algú ha fet la comparació amb les murmuratio, les trobades que preparen l’elecció del cap dels Jesuïtes. Una mica ha anat així l’elecció, sense rival, de Brugera com a nou president del Cercle.
Brugera és un home molt de la casa. És el seu soci número 80 i va entrar-hi l’any 1965, quan l’aire liberal i europeista de l’entitat era sinònim també de no ser adicto al régimen. Va arribar de la mà d'un dels noms rellevants del Cercle, Carlos Cuatrecasas. Representa bé el mainstream del Cercle, format per gent d’ordre però alhora transversals, poc identificats amb el sobiranisme però alhora allunyats de posicionaments reaccionaris. Tot molt jesuïtic.
En àmbits econòmics, Brugera és definit com un home de vocació industrial. Ha exercit càrrecs de responsabilitat en bancs com l’Atlántico o Sabadell, però quan aquest era més petit i orientat al sector industrial. Com a president d’Immobiliària Colonial, ha prioritzat la gestió d’actius per damunt d’operacions de compres i requalificacions. Ha presidit el patronat de la Universitat Ramon Llull. És també una persona amb inquietuds socials i culturals, com saben els monjos benedictins de Montserrat, on hi ha dipositat la seva col·lecció d’icones ortodoxes.
Brugera ha insistit en la necessària renovació del Cercle, que ha volgut dur al seu equip, el que implica també més presència de dones en els òrgans directius. Potser això explica que hagi inclòs una dona, Teresa Garcia Milà, economista i directora de la Barcelona Graduate School of Economics, en una de les quatre vicepresidències de la junta. I la primera en la seva història.
Juan José Brugera sol dir que ell és un patriota de dues institucions, el Cercle i Esade. El successor d’Antón Costas al capdavant de l’influent fòrum de la burgesia catalana és un empresari de 70 anys que va estudiar enginyeria industrial a l’EUITI de Terrassa i va culminar els màsters a l’IESE i Esade. Però va ser en aquesta darrera escola de negocis, fundada per la Companyia de Jesús, on va trobar un referent en la seva formació. Va presidir la Fundació Esade entre 1999 i 2005.
En el Cercle d’Economia sempre hi ha predominat un component jesuític. En l’entitat es valora l’estil subtil, que un dels directius resumeix en una frase divertida: “Aconseguir que els altres se surtin amb la nostra”. De fet, l’elecció dels presidents es fa a través de consultes discretes en àmbits reduïts en què no està ben vist que ningú es posicioni. Algú ha fet la comparació amb les murmuratio, les trobades que preparen l’elecció del cap dels Jesuïtes. Una mica ha anat així l’elecció, sense rival, de Brugera com a nou president del Cercle.
Brugera és un home molt de la casa. És el seu soci número 80 i va entrar-hi l’any 1965, quan l’aire liberal i europeista de l’entitat era sinònim també de no ser adicto al régimen. Va arribar de la mà d'un dels noms rellevants del Cercle, Carlos Cuatrecasas. Representa bé el mainstream del Cercle, format per gent d’ordre però alhora transversals, poc identificats amb el sobiranisme però alhora allunyats de posicionaments reaccionaris. Tot molt jesuïtic.
En àmbits econòmics, Brugera és definit com un home de vocació industrial. Ha exercit càrrecs de responsabilitat en bancs com l’Atlántico o Sabadell, però quan aquest era més petit i orientat al sector industrial. Com a president d’Immobiliària Colonial, ha prioritzat la gestió d’actius per damunt d’operacions de compres i requalificacions. Ha presidit el patronat de la Universitat Ramon Llull. És també una persona amb inquietuds socials i culturals, com saben els monjos benedictins de Montserrat, on hi ha dipositat la seva col·lecció d’icones ortodoxes.
Brugera ha insistit en la necessària renovació del Cercle, que ha volgut dur al seu equip, el que implica també més presència de dones en els òrgans directius. Potser això explica que hagi inclòs una dona, Teresa Garcia Milà, economista i directora de la Barcelona Graduate School of Economics, en una de les quatre vicepresidències de la junta. I la primera en la seva història.