cercle d'economia

Juan José Brugera substituirà Antón Costas com a president del Cercle d'Economia

El president de Colonial és l'únic candidat a rellevar el catedràtic serà escollit aquest dilluns en una assemblea extraordinària | Brugera aposta pel continuisme al capdavant de l'entitat i la revisió del model de finançament

per Redacció , 12 de desembre de 2016 a les 09:11 |
Antón Costas, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de Colonial, Juan José Brugera, substituirà aquest dilluns el catedràtic Antón Costas al capdavant del Cercle d'Economia, ja que lidera l'única candidatura presentada. Brugera ja era membre de la junta i del comitè executiu de l'entitat, i la seva proposta serà votada pels socis en assemblea extraordinària.

El seu programa va comptar amb l'aval de 140 socis, superant àmpliament el mínim de 50 que assenyalen els estatuts, i proposa una junta directiva amb la meitat de membres renovats. Entre els integrants de la llista destaquen, a més de Costas, l'exministra socialista Cristina Garmendia; el president de CaixaBank, Jordi Gual; el conseller delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola, i el president de la firma de perfumeria i moda Puig, Marc Puig.


També formen part de la junta Ramon Asensio, Núria Basi, Jaime Carvajal, Joan B.Culla, Eusebio Díaz, Javier Faus, Teresa Garcia-Milà, Juan José López Burniol i Amancio López. Completen la llista Jordi Mercader, Marta Plana, Josep Ramoneda, Joan Roca, Francesc Rubiralta i Miquel Trias Sagnier.

Costas ha explicat que se seguirà el procediment "habitual" en el Cercle d'Economia, que té mandats de tres anys. Alhora, cada tres mandats es renova totalment la junta, ja que cada vegada es renova un terç dels 20 membres, si bé Brugera ha apostat per més cares noves.


Programa continuista

El pròxim president ha fixat cinc prioritats d'actuació per als pròxims tres anys: avançar cap a una economia més competitiva, reparar les fractures socials, reformular la vida política i institucional, abordar el malestar territorial a Espanya i recuperar la veu a Europa. Les propostes suposen continuisme a l'entitat. Pel que fa a la primera qüestió, ha apostat pel turisme i la construcció, però també i especialment per la indústria de valor afegit fent front a la revolució tecnològic-digital.


Per combatre les seqüeles socials que ha deixat la crisi, com l'atur i la feina precària, ha erigit l'educació com a arma i ha defensat el sistema de pensions: "Precisament per garantir-lo a futures generacions, hem d'iniciar ara un ampli i obert debat sobre la seva sostenibilitat".

Després de 40 anys de democràcia, ha considerat inajornables una reforma de la vida política i modernitzar el marc institucional: "Institucions i pràctiques que resultaven apropiades per a una democràcia nova i temorosa queden ja clarament inadequades per als nostres temps". "Perquè la resposta als moviments populistes de divers signe, i al creixent euroescepticisme quan no antieuropeisme, no pot ser una altra que més i millor democràcia", ha afegit.

Revisió del model autonòmic

Sobre l'encaix de Catalunya a Espanya, ha sostingut que el malestar en la comunitat catalana ha adquirit una extraordinària dimensió, alimentant l'auge de l'independentisme, però ha defensat que "aquesta incomoditat que una part majoritària de la societat catalana, independentista o no, mostra amb l'actual disseny autonòmic no constitueix una raresa", ja que són diverses les autonomies que reclamen una revisió del model autonòmic.

"Per aquesta raó, els anys vinents, el Parlament i el Govern d'Espanya, reconeixent aquest malestar, han d'obrir el debat i la recerca d'alternatives que puguin satisfer una part majoritària de la societat", ha asseverat, i ha demanat incorporar veus de la societat civil a aquest debat, com la del Cercle d'Economia. La posició va en la línia de la que va defensar Costas, que es va convertir en una de les figures cíviques més rellevants a favor de la "tercera via".

Amb relació a Europa i després del Brexit i la crisi dels refugiats, Brugera ha apostat perquè Espanya recuperi una veu forta a la UE, i ha erigit el Cercle com l'"interlocutor natural" de les institucions europees, establint vincles de col·laboració amb entitats similars d'altres països de la Unió.

Major presència en el debat intel·lectual

Per abordar tots aquests reptes, Brugera proposa en el seu programa una participació més alta del soci en les activitats de l'entitat i ampliar l'àmbit d'influència de les reunions anuals del Cercle a Sitges (Barcelona), a les quals vol convocar un major nombre de participants de fora de Barcelona.

Com tercera línia d'actuació, ha defensat una Fundació Cercle d'Economia amb major presència en el debat intel·lectual, motivant un avanç cap a una economia de mercat més inclusiva. Un altre dels objectius de la candidatura de Brugera per als pròxims tres anys és ampliar la base social per incorporar a persones de noves generacions i afavorir una major presència de la dona en la vida de l'entitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació