09
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
10
de desembre
a les
15:46h
Els terminis del procés són una qüestió que ja havia generat certa polèmica en el si del Govern just després de la investidura de Carles Puigdemont. Poc després de ser triat president de la Generalitat, va afirmar en una entrevista que calia "posar el procés i les decisions per davant de la cotilla del termini" dels 18 mesos. I va afegir: "Si podem escurçar-lo ho farem, però si l'hem d'allargar també". Unes declaracions que van aixecar polseguera entre els socis de l'executiu i un debat que la consellera de la Presidència, Neus Munté, encara va haver d'apaivagar cinc dies més tard, després del primer consell executiu amb Puigdemont al capdavant. Ara la polèmica ha tornat a arribar, però en relació a com podria influir una possible inhabilitació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en els terminis cap al referèndum, anunciat en un principi per a la segona quinzena de setembre "com a molt tard". El cert, però, és que el programa electoral de Junts pel Sí ja preveia que, si l'Estat actuava, el full de ruta s'acceleraria.
Així, el document amb què la coalició independentista es va presentar a les plebiscitàries preveia una legislatura de 18 mesos que hauria d'aprovar les lleis de desconnexió i convocar noves eleccions, aquest cop constituents. Malgrat tot, afegia una salvaguarda: "No obstant tot l'anterior, en el cas que l'estat espanyol, mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques, bloquegi l'autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica". És a dir, incloïa un pla B explícit per si el govern espanyol pretenia suspendre l'autonomia o atacar les institucions catalanes, com previsiblement suposaria una inhabilitació de Forcadell. La proposta d'acord d'estabilitat que va plantejar Junts pel Sí a la CUP també incorporava aquesta previsió.
Tot i això, el cert és que des de llavors ha plogut molt. En el full de ruta del programa, no hi havia cap referèndum previst fins que no arribés el de ratificació de la Constitució catalana elaborada pel Parlament constituent, ja en una legislatura posterior també breu. En canvi, la CUP va reclamar incloure aquesta consulta entre les lleis de transitorietat jurídica i la celebració dels nous comicis, petició que Carles Puigdemont es va fer seva. Des de llavors, però, no s'ha debatut si la previsió d'accelerar els terminis del procés es mantenia amb el nou full de ruta. És possible que sigui un dels elements que apareguin en la cimera del referèndum convocada pel 23 de desembre.
La CUP va obrir el debat dels terminis
Formalment, no hi ha posicions enfrontades en el bloc independentista. Així, va ser la CUP qui primer va apuntar que, si les institucions espanyoles inhabilitaven càrrecs o suspenien institucions, el referèndum s'hauria d'avançar, una opció que la secretària general d'ERC, Marta Rovira, va avalar en cas que s'inhabilités Forcadell. Al seu torn, la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, no s'hi va oposar, però va demanar no fer "política ficció", així com, en una línia similar, la consellera de la Presidència, Neus Munté, va descartar un avançament en constatar que "no hi ha la certesa" de cap inhabilitació.
D'aquesta manera, per bé que no hi ha opinions clarament contradictòries, queda clar que ERC i la CUP no tenen cap problema en parlar obertament d'escurçar terminis si l'Estat actua frontalment contra les institucions catalanes -fet que, segons creuen, pot generar complicitat internacional, tot i que a la vegada dificultaria un avenç en el procés com el previst-, mentre que el PDECat no vol avançar esdeveniments per evitar que sembli que el xoc és buscat i per no ensenyar les cartes, sobretot en un moment en què l'aprovació dels pressupostos no està garantida i encara no ha començat la campanya per guanyar el referèndum.
La mala maror és evident pel fet que, tot i la crida de Munté de dijous a aparcar la polèmica, aquesta ha seguit aquest divendres, de la mà del vicepresident català, Oriol Junqueras, qui ha reconegut que la data del referèndum "en part estarà condicionat per les possibles decisions que prengui el govern espanyol". I ha insistit: "Si precipita decisions en contra les institucions de Catalunya, d'alguna manera haurem de respondre". En una línia similar, Forcadell -que està citada a declarar el 16 de desembre per haver permès la votació en el ple de les conclusions de la comissió del procés constituent- ha coincidit en una entrevista a Catalunya Ràdio que "s'haurien de replantejar escenaris" en cas que fos inhabilitada perquè seria un fet "molt greu" i "un precedent antidemocràtic que desprestigiaria tant l'estat espanyol que aquest és el primer interessat que això no passi".
El PDECat reclama prioritzar ara els pressupostos
I encara Pascal ha tornat a demanar "discreció" a la CUP i ERC en relació a eventuals canvis en el full de ruta cap al referèndum, per veure si una modificació dels terminis enforteix o no el procés. "No ens podem equivocar en els tempos i la credibilitat que li estem donant. Primer pressupostos, i després ja parlarem. I parlarem, eh? Però quan toqui, si és que toca", ha recalcat la dirigent del PDECat en una entrevista a Europa Press.
De fet, en la línia del debat sobre els comptes, ha insistit que descarta modificar la política tributària que conté el projecte de Junqueras, per molt que, tal com va avançar el NacióDigital, el Parlament obrirà aquest meló dimecres vinent amb una intervenció del secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, per presentar els informes del Govern sobre possibles reformes fiscals. Pascal, però, no vol "estigmatitzar determinats sectors econòmics i socials", i ha defensat que totes les forces implicades ja han cedit per elaborar el projecte de pressupostos.
Així, el document amb què la coalició independentista es va presentar a les plebiscitàries preveia una legislatura de 18 mesos que hauria d'aprovar les lleis de desconnexió i convocar noves eleccions, aquest cop constituents. Malgrat tot, afegia una salvaguarda: "No obstant tot l'anterior, en el cas que l'estat espanyol, mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques, bloquegi l'autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica". És a dir, incloïa un pla B explícit per si el govern espanyol pretenia suspendre l'autonomia o atacar les institucions catalanes, com previsiblement suposaria una inhabilitació de Forcadell. La proposta d'acord d'estabilitat que va plantejar Junts pel Sí a la CUP també incorporava aquesta previsió.
Tot i això, el cert és que des de llavors ha plogut molt. En el full de ruta del programa, no hi havia cap referèndum previst fins que no arribés el de ratificació de la Constitució catalana elaborada pel Parlament constituent, ja en una legislatura posterior també breu. En canvi, la CUP va reclamar incloure aquesta consulta entre les lleis de transitorietat jurídica i la celebració dels nous comicis, petició que Carles Puigdemont es va fer seva. Des de llavors, però, no s'ha debatut si la previsió d'accelerar els terminis del procés es mantenia amb el nou full de ruta. És possible que sigui un dels elements que apareguin en la cimera del referèndum convocada pel 23 de desembre.
La CUP va obrir el debat dels terminis
Formalment, no hi ha posicions enfrontades en el bloc independentista. Així, va ser la CUP qui primer va apuntar que, si les institucions espanyoles inhabilitaven càrrecs o suspenien institucions, el referèndum s'hauria d'avançar, una opció que la secretària general d'ERC, Marta Rovira, va avalar en cas que s'inhabilités Forcadell. Al seu torn, la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, no s'hi va oposar, però va demanar no fer "política ficció", així com, en una línia similar, la consellera de la Presidència, Neus Munté, va descartar un avançament en constatar que "no hi ha la certesa" de cap inhabilitació.
D'aquesta manera, per bé que no hi ha opinions clarament contradictòries, queda clar que ERC i la CUP no tenen cap problema en parlar obertament d'escurçar terminis si l'Estat actua frontalment contra les institucions catalanes -fet que, segons creuen, pot generar complicitat internacional, tot i que a la vegada dificultaria un avenç en el procés com el previst-, mentre que el PDECat no vol avançar esdeveniments per evitar que sembli que el xoc és buscat i per no ensenyar les cartes, sobretot en un moment en què l'aprovació dels pressupostos no està garantida i encara no ha començat la campanya per guanyar el referèndum.
La mala maror és evident pel fet que, tot i la crida de Munté de dijous a aparcar la polèmica, aquesta ha seguit aquest divendres, de la mà del vicepresident català, Oriol Junqueras, qui ha reconegut que la data del referèndum "en part estarà condicionat per les possibles decisions que prengui el govern espanyol". I ha insistit: "Si precipita decisions en contra les institucions de Catalunya, d'alguna manera haurem de respondre". En una línia similar, Forcadell -que està citada a declarar el 16 de desembre per haver permès la votació en el ple de les conclusions de la comissió del procés constituent- ha coincidit en una entrevista a Catalunya Ràdio que "s'haurien de replantejar escenaris" en cas que fos inhabilitada perquè seria un fet "molt greu" i "un precedent antidemocràtic que desprestigiaria tant l'estat espanyol que aquest és el primer interessat que això no passi".
El PDECat reclama prioritzar ara els pressupostos
I encara Pascal ha tornat a demanar "discreció" a la CUP i ERC en relació a eventuals canvis en el full de ruta cap al referèndum, per veure si una modificació dels terminis enforteix o no el procés. "No ens podem equivocar en els tempos i la credibilitat que li estem donant. Primer pressupostos, i després ja parlarem. I parlarem, eh? Però quan toqui, si és que toca", ha recalcat la dirigent del PDECat en una entrevista a Europa Press.
De fet, en la línia del debat sobre els comptes, ha insistit que descarta modificar la política tributària que conté el projecte de Junqueras, per molt que, tal com va avançar el NacióDigital, el Parlament obrirà aquest meló dimecres vinent amb una intervenció del secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, per presentar els informes del Govern sobre possibles reformes fiscals. Pascal, però, no vol "estigmatitzar determinats sectors econòmics i socials", i ha defensat que totes les forces implicades ja han cedit per elaborar el projecte de pressupostos.