07
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
21:53h
La Diada de Mallorca del 12 de setembre pot tenir els dies comptats. Les forces d'esquerres han acordat una proposta de dictamen que es votarà formalment en comissió dimarts de la setmana que ve i que, segons han explicat a NacióDigital fonts coneixedores de les trobades, recomana traslladar aquesta festivitat instituïda el 1997 pel Consell de Mallorca a l'últim dia de l'any. Fins ara, el 12 de setembre commemorava el jurament de la Carta de Franqueses i Privilegis del Regne de Mallorca per part de Jaume II el 1276, però la jornada mai no ha arribat a gaudir de massa suport popular, ja que la diada amb més participació ciutadana ha estat sempre la del 31 de desembre -data en què Jaume I va arribar a Mallorca el 1229-, tot i que no era oficial ni festiva, i estava més vinculada al nacionalisme i el catalanisme. Després que la comissió validi el dictamen, el ple del Consell de Mallorca -on l'esquerra governa, amb 18 dels 33 consellers, tot i que també espera comptar amb el suport dels centristes de Proposta per les Illes- l'haurà d'assumir també com a seu el 23 de desembre. Tot i això, aquest any encara no hi hauria actes el 31 de desembre -ja s'ha celebrat la diada el 12 de setembre-, el qual es commemoraria per primer cop el 2017.
D'aquesta manera, PSIB, MÉS i Podem han acabat donant cobertura legal al que el carrer ja era una realitat. Segons les mateixes fonts de la comissió del Consell de Mallorca que ha elaborat el dictamen, que hi treballa des del gener i de la qual el PP se'n va despenjar, les raons de la tria són diverses. Per una banda, la llei que el 1984 fixava l'1 de març com la Diada de les Illes Balears establia que cada illa havia establert una data històrica representativa vinculada a la conquesta catalana de cadascuna d'elles. L'1 de març, de fet, és el dia en què es va crear el Regne de Mallorca, mentre que les diades de Menorca (17 de gener) i d'Eivissa (8 d'agost) també fan referència a l'arribada de les tropes catalanes. Només la de Formentera (25 de juliol) no ho fa, però també s'hi commemora de forma no oficial el 5 d'agost, dia de la mateixa efemèride.
Possible jornada més institucional el 24 d'abril
De la mateixa manera, els historiadors consultats haurien destacat la rellevància de la data, la qual es commemoraria des de 1286 i també en temps de reivindicació lingüística i nacional, té major suport de la societat civil i les entitats que qualsevol altra opció, i ha gaudit de més avals en els processos participatius oberts. Sigui com sigui, PSIB i Podem no haurien vist sempre clar optar per aquesta data -massa vinculada al catalanisme per a alguns-, per bé que al final l'haurien acceptat. El dictamen, de fet, obre la porta a que el 24 d'abril -dia en què el 1979 es va constituir per primer cop el Consell de Mallorca- serveixi també per fer un acte més institucional i no tant popular de reivindicació del Consell, per bé que no hi ha unanimitat en aquest punt.
Així mateix, el dictamen recomana que, en la commemoració de la Diada, hi hagi presents elements propis de la societat mallorquina, com la llengua catalana, l'autogovern, la història o la insularitat, així com les tradicions, però sense folklorisme.
Pel que fa a la possibilitat de declarar el 31 de desembre dia festiu, la comissió recomana també al Consell de Mallorca que iniciï negociacions amb la resta de consells i amb el Govern balear perquè cada illa pugui declarar un dia festiu -com ja fan cadascuna de les illes Canàries-.
D'aquesta manera, PSIB, MÉS i Podem han acabat donant cobertura legal al que el carrer ja era una realitat. Segons les mateixes fonts de la comissió del Consell de Mallorca que ha elaborat el dictamen, que hi treballa des del gener i de la qual el PP se'n va despenjar, les raons de la tria són diverses. Per una banda, la llei que el 1984 fixava l'1 de març com la Diada de les Illes Balears establia que cada illa havia establert una data històrica representativa vinculada a la conquesta catalana de cadascuna d'elles. L'1 de març, de fet, és el dia en què es va crear el Regne de Mallorca, mentre que les diades de Menorca (17 de gener) i d'Eivissa (8 d'agost) també fan referència a l'arribada de les tropes catalanes. Només la de Formentera (25 de juliol) no ho fa, però també s'hi commemora de forma no oficial el 5 d'agost, dia de la mateixa efemèride.
Possible jornada més institucional el 24 d'abril
De la mateixa manera, els historiadors consultats haurien destacat la rellevància de la data, la qual es commemoraria des de 1286 i també en temps de reivindicació lingüística i nacional, té major suport de la societat civil i les entitats que qualsevol altra opció, i ha gaudit de més avals en els processos participatius oberts. Sigui com sigui, PSIB i Podem no haurien vist sempre clar optar per aquesta data -massa vinculada al catalanisme per a alguns-, per bé que al final l'haurien acceptat. El dictamen, de fet, obre la porta a que el 24 d'abril -dia en què el 1979 es va constituir per primer cop el Consell de Mallorca- serveixi també per fer un acte més institucional i no tant popular de reivindicació del Consell, per bé que no hi ha unanimitat en aquest punt.
Així mateix, el dictamen recomana que, en la commemoració de la Diada, hi hagi presents elements propis de la societat mallorquina, com la llengua catalana, l'autogovern, la història o la insularitat, així com les tradicions, però sense folklorisme.
Pel que fa a la possibilitat de declarar el 31 de desembre dia festiu, la comissió recomana també al Consell de Mallorca que iniciï negociacions amb la resta de consells i amb el Govern balear perquè cada illa pugui declarar un dia festiu -com ja fan cadascuna de les illes Canàries-.