11
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
12
de desembre
a les
20:20h
El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va sortir poc satisfet de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de la setmana passada. Malgrat anar-hi a defensar que a les comunitats autònomes els pertocava un topall de dèficit de l'1,18% del PIB el 2017, va trobar que PP i PSOE ja havien pactat que el sostre se situaria en el 0,6%, només una dècima per sobre del que tenia previst el govern espanyol amb anterioritat. Una quantitat insuficient per a la Generalitat, però que és lleugerament superior respecte la que partia i amb la qual el mateix Junqueras va elaborar el projecte de pressupostos del següent exercici. De fet, aquesta dècima de més equival a uns 219 milions d'euros extres per a l'executiu català, però aquests no es podran plasmar directament en els comptes un cop aquests superin el debat a la totalitat -i el Govern tampoc no ho vol-. Tot i això, hi ha tres vies per aprofitar aquesta quantitat i que els diversos grups -sobretot Junts pel Sí i la CUP- hauran de calibrar.
La impossibilitat de variar el sostre d'ingressos i despeses dels pressupostos un cop aquests inicien la tramitació parlamentària va ser l'argument que va esgrimir la CUP per vetar d'entrada el projecte de comptes del 2016. Tal com reflecteix el reglament del Parlament, si el text del Govern supera el debat a la totalitat -com la CUP ja ha dit que permetrà el 20 de desembre-, "es tenen per fixades la previsió d'ingressos i la despesa global màxima que resulti del projecte presentat, i la distribució d'aquestes per seccions". És a dir, que els grups ja no podran proposar des de llavors increments o reduccions globals dels ingressos o les despeses, ni tan sols esmenes en la despesa total d'un departament i, com a molt, podran redistribuir internament entre els diversos programes i capítols de cada conselleria les partides que hi tenen previstes. El marge de maniobra és escàs, però existeix per les següents tres vies, les quals encara no han estat abordades formalment per part del Govern i la CUP:
1. Mantenir el projecte de llei. L'opció preferida pel Govern passa, a hores d'ara, per no adaptar els pressupostos del dèficit previst en el projecte del 0,5% a un amb un dèficit del 0,6%. Això és així perquè Junqueras va quadrar els comptes amb diverses incògnites encara obertes i que poden requerir cert marge de maniobra durant l'exercici. Així, el Govern ha previst una bestreta de transferències de l'Estat 240 milions d'euros superior a la previsió anunciada pel ministeri d'Hisenda, segons va revelar l'Ara. L'executiu català defensa que el seu càlcul és més precís i inclou una previsió més acurada de creixement del PIB, i confia que el govern espanyol refaci els comptes ara que ja no està en funcions, però no en té cap certesa. De no ser així, els 219 milions de coll provinents de la dècima de dèficit de més serviria per quadrar el topall del 0,6% en cas que no arribessin totes les bestretes que preveu Junqueras.
Per altra banda, la Generalitat té altres motius per desitjar gaudir de cert marge. Fonts del departament reconeixen que veuen complicat poder recaptar el nou impost de les begudes ensucrades, un cop el ministeri d'Hisenda ha creat un tribut quasi idèntic per ocupar aquest espai fiscal, cosa que evita una recaptació de 41,3 milions. Tampoc no tenen clar que tingui futur el nou impost a les nuclears (com a mínim, temen que pugui ser impugnat i suspès temporalment), el qual precisament ha de servir per esquivar l'anul·lació del Tribunal Constitucional d'un tribut similar i que ha de reportar uns 62,8 milions.
Els pressupostos també inclouen unes majors partides per a les noves competències dels Mossos, però aquestes només arribaran si es convoca la Junta de Seguretat de Catalunya, la qual no es reuneix des del 2009. Aquests ingressos que perillen o la necessitat de preveure el pagament de certa despesa desplaçada d'exercicis anteriors d'àrees com la de salut són el que fan que el Govern recomani "prudència total i absoluta" i reservar els 219 milions extres en el fons de contingència, per a eventuals necessitats sobrevingudes.
2. Incrementar el sostre de despesa. Formalment, l'admissió a tràmit del projecte de pressupostos impedeix elevar el sostre de despesa global o d'algun departament. Tot i això, aquesta prohibició es pot driblar per dues vies: una d'elles durant la tramitació parlamentària i una altra un cop s'ha aprovat el text. En aquest segon cas, l'opció passa perquè, just després de validar els pressupostos, Junts pel Sí i la CUP impulsessin una modificació pressupostària que inclogués els nous recursos provinents del major dèficit permès. També hi podrien preveure la recaptació del nou impost sobre béns no productius, el qual es tramita en paral·lel i que encara no té un impacte previst. De fet, els dos grups ja van avalar el febrer esmenar parcialment els pressupostos prorrogats del 2015 per augmentar el salari dels empleats públics un 1%.
D'aquesta manera, per exemple, la CUP podria forçar la inclusió de més recursos a la conselleria d'Ensenyament -àmbit on reclama un viratge i més despesa-, entre d'altres. El portaveu nacional de la USTEC, el principal sindicat de l'ensenyament, ja va reclamar en un article de NacióDigital que s'incrementés la plantilla de docents en 6.000 places més per donar suport als comptes, una reivindicació que xifra en 80 milions -molt per sota dels 219 milions extres ara disponibles-, mentre que el projecte de llei augmentava la plantilla en 3.599 places.
L'altra via passaria perquè, durant la tramitació parlamentària, els dos grups incloguessin un nou article en l'articulat de la llei preveient la creació d'un fons amb els recursos addicionals a disposició arran de l'augment del sostre de dèficit -o també del nou impost sobre béns no productiu-. Els pressupostos del 2015, de fet, ja incloïen un apartat com aquest que preveia un fons extraordinari per a polítiques socials dotat amb 100 milions d'euros provinents de la reducció del cost del deute, els quals fins i tot estaven distribuïts en 18 mesures diferents. Com que CiU i ERC no van pactar el projecte de llei original perquè les seves relacions no passaven per un bon moment, aquestes quantitats no constaven en la despesa prevista per als departaments i es van afegir amb aquesta fórmula durant la tramitació parlamentària, de manera que suposaven un mandat polític per al Govern per gastar aquests recursos en les àrees indicades. Junts pel Sí i la CUP podrien buscar una entesa similar per incloure els 219 milions extres i fins i tot delimitar quines polítiques concretes servirien per finançar.
3. Retallar impostos a les rendes baixes. L'augment del marge de dèficit es pot omplir incrementant la despesa, però també reduint els ingressos. Com que aquest segon apartat ve determinat sobretot per la normativa de la llei d'acompanyament dels pressupostos -on s'hi inclouen totes les modificacions tributàries- i aquesta es debat en global i en paral·lel, el marge de maniobra per distribuir l'origen dels recursos de la Generalitat és major que amb les despeses.
D'aquesta manera, que s'apugi el sostre de dèficit implica que l'Estat pot finançar més despeses del Govern a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA) -el qual només cobreix el dèficit permès pel ministeri- i, per això, el Parlament podria aprovar esmenes que incrementessin la partida d'ingressos provinents de préstecs d'altres administracions i es reduïssin en igual mesura les que arribessin d'altres tributs sobre els que pogués legislar -mantenint així el còmput global d'ingressos-. Una opció podria ser modificar l'IRPF, amb una reducció dels tipus per a les rendes baixes, una reivindicació en què estan d'acord tant Junts pel Sí com la CUP. Difícilment els anticapitalistes acceptarien rebaixar cap altre tribut, ja que, de fet, el cert és que reclamen que la resta s'apugin. Sigui com sigui, aquesta és una opció poc viable i que els diversos actors no es plantegen encara.
La impossibilitat de variar el sostre d'ingressos i despeses dels pressupostos un cop aquests inicien la tramitació parlamentària va ser l'argument que va esgrimir la CUP per vetar d'entrada el projecte de comptes del 2016. Tal com reflecteix el reglament del Parlament, si el text del Govern supera el debat a la totalitat -com la CUP ja ha dit que permetrà el 20 de desembre-, "es tenen per fixades la previsió d'ingressos i la despesa global màxima que resulti del projecte presentat, i la distribució d'aquestes per seccions". És a dir, que els grups ja no podran proposar des de llavors increments o reduccions globals dels ingressos o les despeses, ni tan sols esmenes en la despesa total d'un departament i, com a molt, podran redistribuir internament entre els diversos programes i capítols de cada conselleria les partides que hi tenen previstes. El marge de maniobra és escàs, però existeix per les següents tres vies, les quals encara no han estat abordades formalment per part del Govern i la CUP:
1. Mantenir el projecte de llei. L'opció preferida pel Govern passa, a hores d'ara, per no adaptar els pressupostos del dèficit previst en el projecte del 0,5% a un amb un dèficit del 0,6%. Això és així perquè Junqueras va quadrar els comptes amb diverses incògnites encara obertes i que poden requerir cert marge de maniobra durant l'exercici. Així, el Govern ha previst una bestreta de transferències de l'Estat 240 milions d'euros superior a la previsió anunciada pel ministeri d'Hisenda, segons va revelar l'Ara. L'executiu català defensa que el seu càlcul és més precís i inclou una previsió més acurada de creixement del PIB, i confia que el govern espanyol refaci els comptes ara que ja no està en funcions, però no en té cap certesa. De no ser així, els 219 milions de coll provinents de la dècima de dèficit de més serviria per quadrar el topall del 0,6% en cas que no arribessin totes les bestretes que preveu Junqueras.
Per altra banda, la Generalitat té altres motius per desitjar gaudir de cert marge. Fonts del departament reconeixen que veuen complicat poder recaptar el nou impost de les begudes ensucrades, un cop el ministeri d'Hisenda ha creat un tribut quasi idèntic per ocupar aquest espai fiscal, cosa que evita una recaptació de 41,3 milions. Tampoc no tenen clar que tingui futur el nou impost a les nuclears (com a mínim, temen que pugui ser impugnat i suspès temporalment), el qual precisament ha de servir per esquivar l'anul·lació del Tribunal Constitucional d'un tribut similar i que ha de reportar uns 62,8 milions.
Els pressupostos també inclouen unes majors partides per a les noves competències dels Mossos, però aquestes només arribaran si es convoca la Junta de Seguretat de Catalunya, la qual no es reuneix des del 2009. Aquests ingressos que perillen o la necessitat de preveure el pagament de certa despesa desplaçada d'exercicis anteriors d'àrees com la de salut són el que fan que el Govern recomani "prudència total i absoluta" i reservar els 219 milions extres en el fons de contingència, per a eventuals necessitats sobrevingudes.
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, conversant al Parlament amb Benet Salellas, un dels negociadors pressupostaris de la CUP. Foto: Adrià Costa
2. Incrementar el sostre de despesa. Formalment, l'admissió a tràmit del projecte de pressupostos impedeix elevar el sostre de despesa global o d'algun departament. Tot i això, aquesta prohibició es pot driblar per dues vies: una d'elles durant la tramitació parlamentària i una altra un cop s'ha aprovat el text. En aquest segon cas, l'opció passa perquè, just després de validar els pressupostos, Junts pel Sí i la CUP impulsessin una modificació pressupostària que inclogués els nous recursos provinents del major dèficit permès. També hi podrien preveure la recaptació del nou impost sobre béns no productius, el qual es tramita en paral·lel i que encara no té un impacte previst. De fet, els dos grups ja van avalar el febrer esmenar parcialment els pressupostos prorrogats del 2015 per augmentar el salari dels empleats públics un 1%.
D'aquesta manera, per exemple, la CUP podria forçar la inclusió de més recursos a la conselleria d'Ensenyament -àmbit on reclama un viratge i més despesa-, entre d'altres. El portaveu nacional de la USTEC, el principal sindicat de l'ensenyament, ja va reclamar en un article de NacióDigital que s'incrementés la plantilla de docents en 6.000 places més per donar suport als comptes, una reivindicació que xifra en 80 milions -molt per sota dels 219 milions extres ara disponibles-, mentre que el projecte de llei augmentava la plantilla en 3.599 places.
L'altra via passaria perquè, durant la tramitació parlamentària, els dos grups incloguessin un nou article en l'articulat de la llei preveient la creació d'un fons amb els recursos addicionals a disposició arran de l'augment del sostre de dèficit -o també del nou impost sobre béns no productiu-. Els pressupostos del 2015, de fet, ja incloïen un apartat com aquest que preveia un fons extraordinari per a polítiques socials dotat amb 100 milions d'euros provinents de la reducció del cost del deute, els quals fins i tot estaven distribuïts en 18 mesures diferents. Com que CiU i ERC no van pactar el projecte de llei original perquè les seves relacions no passaven per un bon moment, aquestes quantitats no constaven en la despesa prevista per als departaments i es van afegir amb aquesta fórmula durant la tramitació parlamentària, de manera que suposaven un mandat polític per al Govern per gastar aquests recursos en les àrees indicades. Junts pel Sí i la CUP podrien buscar una entesa similar per incloure els 219 milions extres i fins i tot delimitar quines polítiques concretes servirien per finançar.
3. Retallar impostos a les rendes baixes. L'augment del marge de dèficit es pot omplir incrementant la despesa, però també reduint els ingressos. Com que aquest segon apartat ve determinat sobretot per la normativa de la llei d'acompanyament dels pressupostos -on s'hi inclouen totes les modificacions tributàries- i aquesta es debat en global i en paral·lel, el marge de maniobra per distribuir l'origen dels recursos de la Generalitat és major que amb les despeses.
D'aquesta manera, que s'apugi el sostre de dèficit implica que l'Estat pot finançar més despeses del Govern a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA) -el qual només cobreix el dèficit permès pel ministeri- i, per això, el Parlament podria aprovar esmenes que incrementessin la partida d'ingressos provinents de préstecs d'altres administracions i es reduïssin en igual mesura les que arribessin d'altres tributs sobre els que pogués legislar -mantenint així el còmput global d'ingressos-. Una opció podria ser modificar l'IRPF, amb una reducció dels tipus per a les rendes baixes, una reivindicació en què estan d'acord tant Junts pel Sí com la CUP. Difícilment els anticapitalistes acceptarien rebaixar cap altre tribut, ja que, de fet, el cert és que reclamen que la resta s'apugin. Sigui com sigui, aquesta és una opció poc viable i que els diversos actors no es plantegen encara.