literatura catalana

Montserrat Roig, una autora «per entendre el passat i enfocar el futur»

L'escriptora Aina Torres presenta el llibre "Montserrat Roig. Memòria viva", un testimoni de la vigència de l'autora i periodista catalana, desapareguda fa 25 anys

| 11/12/2016 a les 13:00h
Arxivat a: Cultura, literatura, literatura catalana, Montserrat Roig, llibres, Aina Torres, periodisme, Sembra Llibres
Aina Torres és l'autora del llibre «Montserrat Roig. Memòria viva» | Isaac Meler
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El darrer 10 de novembre es complien 25 anys de la desaparició de Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991), una autora clau per entendre la literatura i la societat catalanes de finals de segle, aquella que va de la lluita del final del franquisme fins a la constatació que la Transició no havia estat allò que havia de ser. Lúcida, compromesa i sempre a punt d'alçar la veu per la causa més justa, l'escriptora és una de les figures literàries que més petja ha deixat en diverses personalitats (Albert Om, David Fernàndez, Mònica Terribas o Roger Palà, entre d'altres) que en segueixen el mestratge. Així ho testimonia Montserrat Roig. La memòria viva (Sembra Llibres, 2016), el llibre que ha escrit Aina Torres (Barcelona, 1984) sobre la vida i l’obra d'una autora "imprescindible per entendre el passat i enfocar el futur".
 
En aquest sentit, Torres no vacil·la ni un instant: "A nivell institucional, a Montserrat Roig no se li ha fet el cas que calia fer-li". Però tampoc en els cenacles de la cultura, un fet que sovint passa desapercebut. "Si ens fixem en allò que s'estudia com a cànon literari, ella gairebé mai no hi és inclosa. I el mateix ha passat amb la seva faceta com a periodista, que ha quedat amagada". I això, malgrat que l'obra periodística de la barcelonina és "d'una gran vàlua". "Per què no s'estudia a les facultats de periodisme?", es pregunta Torres, amb resignació. "No tinguis dubtes que és perquè era d'esquerres i catalanista. Recordem que quan va morir vivíem en plena era del pujolisme". Sense oblidar, per descomptat, que era feminista.
 
"És el fet de ser dona: qui decideix què entra al cànon? –segueix Torres–. Just abans de morir, ella va tenir la sensació de ser menystinguda a casa seva, sobretot en la part literària. Però no podíem esperar-ne menys, perquè la majoria de crítics literaris eren homes i li retreien dues coses: la primera, que feia literatura per a dones. "Ella era molt conscient que la literatura de dones havia estat amagada i silenciada". Per això, com a autora, volia "obrir les finestres i els balcons de les cases per poder saber què pensaven precisament elles, les dones". De l'altra banda, li retreien que fes feia "literatura autobiogràfica".

Un llegat per no oblidar
 

Aina Torres va trobar més de noranta carpetes gruixudes amb centenars de documents al fons privat de l'autora a l'arxiu de Catalunya. D'allà surten moltes de les anècdotes que hi ha al llibre. "En una carpeta, havia anat guardant escriptors que reivindicaven que tota la literatura era autobiogràfica. Ho guardava per defensar-se d'aquestes acusacions que sistemàticament li feien els crítics literaris", conclou. Tant per una raó com per l'altra, l'actitud de tenir les idees clares va comportar que l'escriptora es creés alguns enemics. "Montserrat Roig era dona, d'esquerres i deia les coses pel seu nom, sense manies. També he trobat moltes cartes on exigia condicions dignes pels treballadors de la cultura. Pots estar convençut –precisa Torres– que aquest caràcter no la va ajudar".
 
La fermesa i el posicionament ideològic no acostuma a sortir de franc, en aquest país. Potser per això té més sentit que, un quart de segle després de la seva mort, el llegat de Montserrat Roig sigui reivindicat "des de baix", pesi a qui pesi. "La reivindicació sempre ha estat més militant que no pas de les institucions", assegura Torres. "És ara, més que mai, quan cal mantenir viva la seva memòria, per molts motius: perquè la seva mirada femenina és necessària i vigent; perquè va destacar en un periodisme altament masculinitzat; perquè va escriure en català en un moment en què no era fàcil; i perquè és la gran cronista d'una època, la Barcelona dels 70".
 
Montserrat Roig és memòria històrica en si mateixa, "ella va començar a parlar-ne i aleshores no semblava gaire important. No oblidem que amb qui primer va parlar la Neus Català va ser amb ella". Els catalans als camps nazis (1977) és, en aquest àmbit, una gran fita, "una feina sobre els deportats que no s'ha aconseguit fer mai tan bé com la va saber fer ella". L'escriptora sempre va exercir el periodisme des d'una posició "de compromís i amb vocació d'investigació". Un camp on també cal sumar-hi la seva tasca a la televisió, amb programes com Personatges, que van aconseguir posar davant de les càmeres persones de la primera línia del món cultural català.
 
La cultura com a eina de resistència
 

Montserrat Roig. La memòria viva manté una vivesa memorialística a partir de les declaracions de la pròpia autora. "Sempre he anat a buscar la font directa en textos, declaracions, intervencions o notícies. Trobava molt interessant escriure el llibre amb la seva pròpia veu", explica la jove biògrafa. "Això m'ha fet adonar de coses que no sabia, com ara quines cançons concretes es posava per escriure cada llibre, o que L'hora violeta surt d'una frase de T.S. Eliot". Un "arxiu directe" que Torres ha completat amb una intensa tasca de recerca que li ha permès incloure documents inèdits com manuscrits, fotografies o textos d'Ovidi Montllor i Joan Brossa. Documents, tots ells, que mostren una aposta forta "pels valors transformadors de l'escriptura", amb la cultura com a eina de resistència.
 

Aina Torres, autora del llibre «Montserrat Roig. Memòria viva» Foto: Isaac Meler

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Concentració independentista | Adrià Costa
Sara González
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC exigeixen que, si guanyen el 21-D, Rajoy respecti el resultat i obri una via de negociació | La via acordada ha estat sempre la prioritat de l'independentisme, fins i tot mentre transitava per la unilateralitat
Portada del web apoderats.cat impulsada per ERC. | Apoderats.cat
01/01/1970
El vicepresident Oriol Junqueras ha deixat clar que "mai" renunciaran a les urnes
01/01/1970
El Grup Godó nomena el substitut d'Eduard Pujol, que va abandonar el càrrec per presentar-se a les eleccions
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 21 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc