ERC reclama legalitzar la marihuana per recaptar 200 milions d'euros en IVA

La regulació del consum de cànnabis és una reivindicació històrica que defensa recurrentment l'esquerra. I no trigarà a arribar al ple del Congrés aquesta legislatura, aquest cop de la mà d'ERC, que ha registrat una proposició no de llei per defensar-ho, amb l'argument que ja és un pas que estan fent altres països i que podria reportar uns ingressos de 200 milions d'euros en IVA, a més dels llocs de treball que crearia. Segons el text, que defensarà la diputada republicana Teresa Jordà, el partit reclama "realitzar una regularització integral del cultiu, tinença en via pública i consum de cànnabis", així com elaborar "una regularització jurídica específica del comerç del cànnabis, respectant en qualsevol cas les competències de les comunitats autònomes sobre salut pública, consum i comerç".

En l'exposició de motius, ERC recorda que no és fins el 1992 que una llei fixa sancions administratives per tinença o consum de drogues en llocs públics, ja que, fins llavors, tan sols estava penat el seu tràfic. Aleshores, els consumidors de cànnabis es van començar "a organitzar i agrupar en grups d'autoconsum i consum compartit", un model que es va qüestionar a partir del 2011 arran d'una intervenció policial a l'Associació d'Estudis i Usuaris del Cànem EBERS de Bilbao, la qual, tot i estar legalment constituïda i registrada, es va veure obligada a tancar arran d'una sentència del Suprem del 2015. L'alt tribunal també ha posat fi des de llavors a dues entitats més, fet que els republicans consideren que constitueix "un greu precedent en allò que suposa la judicialització i criminalització del model cannàbic espanyol", ja que la fiscalia va acusar els col·lectius no només de delictes contra la salut pública, sinó també d'associació il·lícita o pertinença a grup criminal.

La polèmica va seguir quan un jutjat va frenar el 2012 un projecte de l'Ajuntament de Rasquera (Ribera d'Ebre) de situar una plantació de cànnabis al municipi que hauria permès ingressar 1,3 milions i crear 40 llocs de treball. Des de llavors, diverses administracions han fet passos cap a la regulació d'aquest sector, com l'ordenança municipal de Sant Sebastià sobre associacions cannàbiques, la iniciativa legislativa popular aprovada a Navarra per regular els col·lectius d'usuaris de cànnabis o la resolució del Parlament de Catalunya sobre aquestes associacions.

Ajuntaments i autonomies, amb un criteri oposat al de la fiscalia

"Així, doncs, són els nivells d'administració més propers als ciutadans els que, un cop més, estan demandant amb urgència mecanismes per ordenar una realitat impulsada per la societat civil, en base a l'activisme social vinculat a la lluita pels drets i llibertats bàsiques", assevera el text d'ERC. Un actitud que, segons els republicans, "contrasta amb l'actuació en direcció oposada al reconeixement i regulació de les esmentades associacions per part de la Fiscalia General de l'Estat", que el 2013 va donar "instruccions de perseguir les associacions cannàbiques legalment constituïdes els fins socials de les quals són lícits, una actuació que qüestiona el dret d'associació" reconegut a la Constitució.

Igualment, la proposició no de llei fa un repàs al panorama internacional i recorda que, als EUA, "més de 20 estats han regulat l'accés a la marihuana medicinal, 5 també a la marihuana recreativa", i que una desena van sotmetre a referèndum el novembre la legalització total d'aquesta substància. Així mateix, Uruguai també va regular-ne el mercat el 2012 i el primer ministre de Canadà va anunciar en la campanya electoral que regularia el mercat de cànnabis durant el seu primer any de mandat. 

Beneficis econòmics de la regularització

Pel que fa al seu nivell d'arrelament social, ERC cita les dades de la Plataforma Regulació Responsable, en base a les dades del Pla Nacional Sobre Drogues, per estimar que el 2013 hi hauria més de 2 milions de persones que van consumir cànnabis com a mínim un cop el darrer mes i més de 600.000 persones que ho van fer cada dia. A més, uns 10 milions de persones n'haurien fumat algun cop durant la seva vida.

Per tot això, els republicans calculen que, en cas que el cànnabis pagués un tipus d'IVA del 21%, això permetria ingressar uns 200 milions d'euros per aquest impost, a més de les cotitzacions a la seguretat social i l'IRPF que generarien els llocs de treball que es podrien crear per al seu cultiu i per al manteniment de les associacions. En tot cas, el text reclama "una normalització legal i legislativa" que faci "que l'autoconsum, l'autocultiu, els clubs socials de cànnabis, el comerç amb llicència, l'educació pel consum responsable i l'accés terapèutic siguin els pilars fonamentals per a la regulació responsable i integral del cànnabis", com a primer pas d'un "canvi de paradigma basat en els drets humans i la salut pública de totes les persones".