Catalunya Nord perd Llorenç Planes

L'activista cultural i polític va ser un dels referents del nacionalisme nord-català

El fundador d'Unitat Catalana mor després de les mobilitzacions en contra del nou nom de la regió Occitània

| 07/12/2016 a les 13:48h
Arxivat a: Política, Catalunya Nord, Llorenç Planes
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ha mort Llorenç Planes (1945-2016), un símbol del catalanisme cultural i polític de la Catalunya Nord, denominació que tant va contribuir a consolidar. Planes desapareix just enmig de la protesta que viu el territori per la seva inclusió en una macroregió amb capital a Tolosa que el Consell d’Estat francès ha decretat –després de fortes polèmiques- que es digui Occitània. Les peticions perquè hi hagués alguna referencia a la identitat catalana en la nova denominació no han estat escoltades.

El nom de Llorenç Planes és una cita obligada per entendre la realitat de Catalunya Nord. Enginyer agrònom de professió, va treballar de valent per acostar la població agrícola dels dos costats de la frontera. L’aparició del seu “El petit llibre de Catalunya Nord”, aparegut el 1974, va ser cabdal per consolidar aquesta terme. Planes tenia clar que la qüestió de noms era molt rellevant per reforçar la identitat del territori. Sempre explicava que era erroni donar a la Catalunya Nord algun nom (com el Rosselló) que fos anterior al Tractat dels Pirineus perquè era una manera de legitimar la frontera. El primer a utilitzar el terme Catalunya Nord va ser un altre intel·lectual nord-català, Alfons Miàs, els anys trenta.  

Va ser promotor cultural, impulsor d’Òmnium Cultural en el territori (la seva dona, Montserrat Biosca, presideix l’entitat a la Catalunya Nord), ha estat present en quasi tots els projectes amb segell catalanista que han sorgit des de finals dels anys seixanta. Va ser un actiu col·laborador de La Falç, butlletí nascut el 1970 editat pel Comitè Rossellonès d’estudis i Animació (CREA), que va néixer “contra la colonització capitalista del Rosselló” i per “enfortir l’esperit de resistència del poble català sencer”. Eren altres temps.

A mitjan dels vuitanta, Llorenç Planas va ser un dels fundadors del partit Unitat Catalana, que va aconseguir tenir representació en diversos municipis, entre ells Perpinyà, gràcies a un pacte amb l’aleshores alcalde Jean-Paul Alduy, que va suposar un avenç sensible en la recuperació de la llengua catalana a la ciutat. El mateix Planas va ser elegit regidor i fou tinent d’alcalde de Sant Nazari, on ha mort.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell.
Anònim, 07/12/2016 a les 19:26
+22
-0
Honor i glòria als patriotes que han fet de la seva vida una causa per la llibertat del seu poble i l'enaltiment de la seva llengua. Sempre més els durem al cor. Reposeu en pau. Nosaltres volem seguir el vostre exemple.

Llorenç Planes
Jaume Castells , 08/12/2016 a les 00:30
+21
-0
Voldria fer arribar als nostres compatriotes de la Catalunya Nord la meva més sentida condolença per la pèrdua d'aquest patriota. Demanar-los que malgrat els obstacles de tota mena portin endavant els seus patriòtics ideals que foren el nord de tota la seva vida.

Pagès Editors va publicar el 2011 la seva obra "Per comprendre Catalunya Nord. De la identitat desnaturalitzada a l'esperança de futur". El millor homenatge que li podríem fer és de llegir o rellegir aquesta obra que als catalans del Sud ens ajudarà a entendre una realitat dura però que vol ser també d'esperança.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Concentració contra la violència masclista | Juanma Peláez
Júlia Brosa
01/01/1970
Nou dones han estat assassinades el 2017 a Catalunya i 44 al conjunt de l'estat espanyol | L'any passat es va registrar una denúncia per abús sexual cada vuit hores
01/01/1970
El candidat del PSC afirma que les eleccions no han de servir "per premiar els independentistes que ens han dut al caire del precipici"
01/01/1970
No ha passat el tall fixat per la Junta Electoral
Imatge del Concurs de gossos d'atura de Torroella | Torroella de Montgrí
01/01/1970
NacióDigital recomana el concert Folk per la llibertat, l'Orígens d'Olor, la Fira del Bosc i la Pagesia, el Festival Panoramic, la Fira de Santa Llúcia, i el Concurs de Gossos d'Atura de Torroella
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar