ciència en societat: anàlisi

L'impacte ecològic de la crisi de Síria

Les conseqüències per al medi ambient de la guerra de Síria són visibles des de l’espai: la teledetecció per satèl·lit fa palesa a la regió en conflicte l’alteració en l’ús de la terra i dels recursos hídrics.

| 08/12/2016 a les 07:00h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, anàlisi, Ciència en societat, ciència, Síria, guerra de Síria, medi ambient
Els efectes de la guerra de Síria | Europa Press
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Als canvis polítics, socials i demogràfics associats a les guerres s’hi han de sumar els canvis ecològics. El 2013, un equip d’investigadors que estudiava l’impacte del canvi climàtic en la sequera assentada a Jordània va detectar un augment en el cabal del riu Yarmuk, segons registres del Ministeri d'Aigua i Regadiu del país. Què provocava l’augment del cabal del principal tributari del Jordà, la conca del qual és compartida per Síria, Jordània i Israel?

Atès que a Síria no es poden prendre dades sobre el terreny es va plantejar l’estudi amb imatges de satèl·lit recollides entre el 2013 i el 2015. S’han comparat tres regions: la zona meridional de Síria, la riba jordana de la conca del Yarmuk i els Alts del Golan, a Israel. I els canvis, comparats amb les condicions anteriors a la guerra, han revelat l’impacte de les migracions en el canvi d’ús de la terra, l'aigua dolça i altres recursos a les zones més afectades per la crisi dels refugiats. La diferència és tan espectacular que és detectable des de l’espai.


En les imatges per teledetecció els cultius es veuen més verds que la vegetació natural, especialment als eixuts estius. Al sud de Síria, la guerra –que viu un moment clau amb l'intent de l'exèrcit sirià de recuperar definitivament la ciutat d'Alep- s’ha traduït en una disminució d’un quaranta-set per cent de les terres de regadiu de la conca Yarmuk-Jordà. I en una reducció d’un quaranta nou per cent de l’emmagatzematge d’aigua per rec agrícola en els onze embassaments més grans d’aigua controlats per Síria. En ambdós casos, a la meitat.

L'abandó de l'agricultura de regadiu a Síria, juntament amb una minsa recuperació de la greu sequera, ha provocat l’augment del cabal del riu Yarmuk aigües avall fins al Jordà. Jordània és considerada un dels tres països més pobres d’aigua del món i, malgrat els seriosos problemes de sequera, des de l'any 2013 ha absorbit centenars de milers de refugiats de la guerra de Síria. Així que, en principi, l’augment del cabal del Yarmuk podria ser considerat una bona notícia. Però la realitat és que no compensa les necessitats d'aigua que requereix la població actual, inclosos els refugiats; i, en el balanç final, el cabal que aporta al Jordà roman substancialment per sota del volum esperat.

És conegut que el canvi climàtic provoca i provocarà conflictes, però aquest cas mostra la relació causal entre un conflicte bèl·lic i els canvis que comporta, tant ambientals com en els recursos hídrics. Aquesta recerca, dirigida per l’Escola de Ciències de la Terra de la Universitat de Stanford (Califòrnia), també és innovadora tècnicament. És la primera vegada que es duu a terme una anàlisis de teledetecció a gran escala d’una zona en guerra. Estableix un precedent, doncs, en l'ús de les dades obtingudes per comprendre els impactes ambientals en zones on la informació no es pugui recollir més que per teledetecció.

La recerca s’inclou dins un estudi internacional, el Projecte Jordan Water, que pren Jordània com un sistema model per a desenvolupar un marc d’avaluació de les intervencions en la política de gestió de l'aigua en països amb sequera. Fins ara, els models de gestió de recursos hídrics no tenien en compte les delicades interaccions entre els components hidrològics i socioeconòmics, per la qual cosa no permetien l'anàlisi integral necessària per prendre decisions de política a llarg termini, cosa que permetrà aquest projecte.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Dubto que els preocupi
Anònim, 09/12/2016 a les 04:52
+3
-0
Dubto molt que als siris els preocupi gaire tot aixo. Aixo si, als que estan al despatxos viatjant en avions privats i estades d´hotels de cinc estrelles que contamimen en dos hores el que contamina una persona en un any els preocupa molt.
Europa
Anònim, 09/12/2016 a les 15:56
+1
-0
Sabeu qui ho acabarà pagant i sent el culpable?
EL PIMER I MES IMPORTANT CANVI ECOLOGIC
Anònim, 10/12/2016 a les 21:43
+0
-0
Es la mort d'éssers humans!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
Un milicià posa amb la seva arma als afores de Sidi Ifni, any 1958 | EFE/ Museu Etnològic
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
Es compleixen 60 anys del conflicte d'Ifni entre Espanya i el Marroc, i els soldats morts romanen enterrats a les Canàries, lluny de casa
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 15 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres