ciència en societat: anàlisi

L'impacte ecològic de la crisi de Síria

Les conseqüències per al medi ambient de la guerra de Síria són visibles des de l’espai: la teledetecció per satèl·lit fa palesa a la regió en conflicte l’alteració en l’ús de la terra i dels recursos hídrics.

| 08/12/2016 a les 07:00h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, anàlisi, Ciència en societat, ciència, Síria, guerra de Síria, medi ambient
Els efectes de la guerra de Síria | Europa Press
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Als canvis polítics, socials i demogràfics associats a les guerres s’hi han de sumar els canvis ecològics. El 2013, un equip d’investigadors que estudiava l’impacte del canvi climàtic en la sequera assentada a Jordània va detectar un augment en el cabal del riu Yarmuk, segons registres del Ministeri d'Aigua i Regadiu del país. Què provocava l’augment del cabal del principal tributari del Jordà, la conca del qual és compartida per Síria, Jordània i Israel?

Atès que a Síria no es poden prendre dades sobre el terreny es va plantejar l’estudi amb imatges de satèl·lit recollides entre el 2013 i el 2015. S’han comparat tres regions: la zona meridional de Síria, la riba jordana de la conca del Yarmuk i els Alts del Golan, a Israel. I els canvis, comparats amb les condicions anteriors a la guerra, han revelat l’impacte de les migracions en el canvi d’ús de la terra, l'aigua dolça i altres recursos a les zones més afectades per la crisi dels refugiats. La diferència és tan espectacular que és detectable des de l’espai.

En les imatges per teledetecció els cultius es veuen més verds que la vegetació natural, especialment als eixuts estius. Al sud de Síria, la guerra –que viu un moment clau amb l'intent de l'exèrcit sirià de recuperar definitivament la ciutat d'Alep- s’ha traduït en una disminució d’un quaranta-set per cent de les terres de regadiu de la conca Yarmuk-Jordà. I en una reducció d’un quaranta nou per cent de l’emmagatzematge d’aigua per rec agrícola en els onze embassaments més grans d’aigua controlats per Síria. En ambdós casos, a la meitat.

L'abandó de l'agricultura de regadiu a Síria, juntament amb una minsa recuperació de la greu sequera, ha provocat l’augment del cabal del riu Yarmuk aigües avall fins al Jordà. Jordània és considerada un dels tres països més pobres d’aigua del món i, malgrat els seriosos problemes de sequera, des de l'any 2013 ha absorbit centenars de milers de refugiats de la guerra de Síria. Així que, en principi, l’augment del cabal del Yarmuk podria ser considerat una bona notícia. Però la realitat és que no compensa les necessitats d'aigua que requereix la població actual, inclosos els refugiats; i, en el balanç final, el cabal que aporta al Jordà roman substancialment per sota del volum esperat.

És conegut que el canvi climàtic provoca i provocarà conflictes, però aquest cas mostra la relació causal entre un conflicte bèl·lic i els canvis que comporta, tant ambientals com en els recursos hídrics. Aquesta recerca, dirigida per l’Escola de Ciències de la Terra de la Universitat de Stanford (Califòrnia), també és innovadora tècnicament. És la primera vegada que es duu a terme una anàlisis de teledetecció a gran escala d’una zona en guerra. Estableix un precedent, doncs, en l'ús de les dades obtingudes per comprendre els impactes ambientals en zones on la informació no es pugui recollir més que per teledetecció.

La recerca s’inclou dins un estudi internacional, el Projecte Jordan Water, que pren Jordània com un sistema model per a desenvolupar un marc d’avaluació de les intervencions en la política de gestió de l'aigua en països amb sequera. Fins ara, els models de gestió de recursos hídrics no tenien en compte les delicades interaccions entre els components hidrològics i socioeconòmics, per la qual cosa no permetien l'anàlisi integral necessària per prendre decisions de política a llarg termini, cosa que permetrà aquest projecte.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Dubto que els preocupi
Anònim, 09/12/2016 a les 04:52
+3
-0
Dubto molt que als siris els preocupi gaire tot aixo. Aixo si, als que estan al despatxos viatjant en avions privats i estades d´hotels de cinc estrelles que contamimen en dos hores el que contamina una persona en un any els preocupa molt.
Europa
Anònim, 09/12/2016 a les 15:56
+1
-0
Sabeu qui ho acabarà pagant i sent el culpable?
EL PIMER I MES IMPORTANT CANVI ECOLOGIC
Anònim, 10/12/2016 a les 21:43
+0
-0
Es la mort d'éssers humans!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D