07
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
08
de desembre
a les
14:21h
Manuel Valls ho intentarà. Té davant seu setmanes molt difícils, i mesos gairebé impossibles. El ja exprimer ministre i precandidat del Partit Socialista Francès (PSF) a la presidència de la República després de la renúncia de François Hollande afronta el repte més agosarat de la seva vida: aconseguir que l’esquerra sigui present en la segona volta de les presidencials, el maig vinent, i guanyar-la. De fet, una enquesta feta pública aquest dimarts el situava cinquè a la primera volta per darrera del candidat de Fillon (Els Republicans), Le Pen (Front Nacional) però també l'exsocialista Emmanuel Macron (En Marxa) i Jean-Luc Mélenchon, líder del Partit de l'Esquerra.
Valls ha de fer molt de camí i el temps no és ara mateix el seu millor aliat. El 22 i 29 de gener tindran lloc les primàries del PSF, on haurà d’afrontar els seus rivals de l’ala esquerra. L’exministre d’Economia Arnaud Montebourg apareix ara com el seu contrincant més fort dins del seu partit. L’exprimer ministre ha començat a contactar amb membres de totes les sensibilitats de la formació i seria tot un punt per ell que Didier Guillaume, senador molt proper a François Hollande, fos el seu director de campanya. També està fent gestos d’aproximació als seguidors de Martine Aubry, exministra i referent històric d’un sector d’esquerres del PSF.
Fer campanya als “Detroit” francesos
El ja candidat a l’Elisi vol fer campanya en els “Detroit” francesos, els llocs on la crisi ha fet més mal i on ha arrelat el populisme més descarnat. Valls farà tres o quatre viatges cada setmana per la França irritada, la que ha girat l’esquena al govern socialista i espera les eleccions presidencials per emetre un vot de protesta, fill del malestar. Per això la primera sortida de Valls és a Doubs, a l’est de la República, al Franc-Comtat, un dels departaments considerats “termòmetre” de la situació social i política a França.
Doubs pateix un procés de desindustrialització que ha tingut un dels seus símptomes en una forta pèrdua de llocs de treball de l’automobilística Peugeot, una de bases econòmiques del departament. Doubs és un dels llocs en què s’ha reforçat més el Front Nacional. Unes eleccions parcials l’any passat van donar la victòria en primera volta a la formació de Marine Le Pen, i en la segona, el candidat socialista va aconseguir un triomf per la mínima. Valls sap que és en places com aquesta on l’esquerra ha perdut la seva hegemonia.
El model social, la bandera de combat
Difícil, molt difícil, però no impossible. Manuel Valls ha vist de seguida que la candidatura de François Fillon ofereix una via d’atac per qui sigui candidat de l’esquerra. La proposta de retallades a la funció pública (com la reducció de mig milió de places de funcionaris) feta per l’aspirant conservador ha espantat un sector social. Valls ja va deixar clar en l’anunci de la seva candidatura dilluns passat que seria el defensor d’un model social amenaçat per la dreta.
El polític socialista s’ha proclamat el candidat dels “humiliats de la vida” i ha retret a Fillon proposar unes mesures de caire neoliberal que són pròpies dels anys vuitanta. Fins i tot ha al·ludit als “efectes nefastos de la mundialització”. Però el seu principal problema per encarnar els valors de la cohesió social i l’esquerra contra el neoliberalisme és la seva gestió al capdavant del govern. Valls ha estat el primer ministre que ha imposat per decret la llei del treball, molt contestada pels sindicats i sectors del PSF.
Un primer ministre còmode pel candidat
La designació de Bernard Cazeneuve pot beneficiar Valls. En tot cas, no li suposa un problema afegit. És fonamental que l’ara candidat no es trobi amb un govern socialista que li posi bastons a les rodes durant les properes setmanes. Cazeneuve només té cinc mesos de mandat per davant i és difícil que pugui deixar empremta, però és un dirigent respectat en el si del PSF. Va créixer a l’ombra d’un altre baró socialista, Laurent Fabius, antic adversari d’Hollande i Valls. Però Cazeneuve s’ha fet una posició sòlida gràcies a la discreció i a les maneres suaus amb què ha dirigit el ministeri de l’Interior. França deu ser dels pocs països on la cartera d’Interior és una bona plataforma política (tant Sarkozy com Valls ho han estat).
L'exprimer ministre té un mes i mig per convèncer els seus que és el millor candidat del PSF. Li toca reinventar-se a marxes forçades. Amb molts factors en contra, en el pitjor escenari dels possibles i envoltat d’enemics interns, el candidat Manuel Valls –una barreja no sempre ben administrada d’ambició i aventura-, avança cap al que ell creu que és el seu destí.
Valls ha de fer molt de camí i el temps no és ara mateix el seu millor aliat. El 22 i 29 de gener tindran lloc les primàries del PSF, on haurà d’afrontar els seus rivals de l’ala esquerra. L’exministre d’Economia Arnaud Montebourg apareix ara com el seu contrincant més fort dins del seu partit. L’exprimer ministre ha començat a contactar amb membres de totes les sensibilitats de la formació i seria tot un punt per ell que Didier Guillaume, senador molt proper a François Hollande, fos el seu director de campanya. També està fent gestos d’aproximació als seguidors de Martine Aubry, exministra i referent històric d’un sector d’esquerres del PSF.
Fer campanya als “Detroit” francesos
El ja candidat a l’Elisi vol fer campanya en els “Detroit” francesos, els llocs on la crisi ha fet més mal i on ha arrelat el populisme més descarnat. Valls farà tres o quatre viatges cada setmana per la França irritada, la que ha girat l’esquena al govern socialista i espera les eleccions presidencials per emetre un vot de protesta, fill del malestar. Per això la primera sortida de Valls és a Doubs, a l’est de la República, al Franc-Comtat, un dels departaments considerats “termòmetre” de la situació social i política a França.
Doubs pateix un procés de desindustrialització que ha tingut un dels seus símptomes en una forta pèrdua de llocs de treball de l’automobilística Peugeot, una de bases econòmiques del departament. Doubs és un dels llocs en què s’ha reforçat més el Front Nacional. Unes eleccions parcials l’any passat van donar la victòria en primera volta a la formació de Marine Le Pen, i en la segona, el candidat socialista va aconseguir un triomf per la mínima. Valls sap que és en places com aquesta on l’esquerra ha perdut la seva hegemonia.
El model social, la bandera de combat
Difícil, molt difícil, però no impossible. Manuel Valls ha vist de seguida que la candidatura de François Fillon ofereix una via d’atac per qui sigui candidat de l’esquerra. La proposta de retallades a la funció pública (com la reducció de mig milió de places de funcionaris) feta per l’aspirant conservador ha espantat un sector social. Valls ja va deixar clar en l’anunci de la seva candidatura dilluns passat que seria el defensor d’un model social amenaçat per la dreta.
El polític socialista s’ha proclamat el candidat dels “humiliats de la vida” i ha retret a Fillon proposar unes mesures de caire neoliberal que són pròpies dels anys vuitanta. Fins i tot ha al·ludit als “efectes nefastos de la mundialització”. Però el seu principal problema per encarnar els valors de la cohesió social i l’esquerra contra el neoliberalisme és la seva gestió al capdavant del govern. Valls ha estat el primer ministre que ha imposat per decret la llei del treball, molt contestada pels sindicats i sectors del PSF.
Un primer ministre còmode pel candidat
La designació de Bernard Cazeneuve pot beneficiar Valls. En tot cas, no li suposa un problema afegit. És fonamental que l’ara candidat no es trobi amb un govern socialista que li posi bastons a les rodes durant les properes setmanes. Cazeneuve només té cinc mesos de mandat per davant i és difícil que pugui deixar empremta, però és un dirigent respectat en el si del PSF. Va créixer a l’ombra d’un altre baró socialista, Laurent Fabius, antic adversari d’Hollande i Valls. Però Cazeneuve s’ha fet una posició sòlida gràcies a la discreció i a les maneres suaus amb què ha dirigit el ministeri de l’Interior. França deu ser dels pocs països on la cartera d’Interior és una bona plataforma política (tant Sarkozy com Valls ho han estat).
L'exprimer ministre té un mes i mig per convèncer els seus que és el millor candidat del PSF. Li toca reinventar-se a marxes forçades. Amb molts factors en contra, en el pitjor escenari dels possibles i envoltat d’enemics interns, el candidat Manuel Valls –una barreja no sempre ben administrada d’ambició i aventura-, avança cap al que ell creu que és el seu destí.