òpera

L'aplaudida versió d'«Elektra» de Patrice Chéreau arriba al Liceu

La producció es va estrenar el 2013, poc abans de la mort del prestigiós director de cinema, teatre i òpera francès | L'obra compta amb el repartiment original i amb la batuta musical del català Josep Pons

per Esteve Plantada , 7 de desembre de 2016 a les 11:26 |
Una imatge d'«Elektra» en versió de Patrice Chéreau | Antoni Bofill
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Elektra, l'aplaudida darrera producció del gran i polifacètic director de cinema Patrice Chéreau, arriba al Liceu. L'adaptació, estrenada el 2013 poc abans de la mort del director, situa l'òpera de Richard Strauss en un temps indefinit i posa de relleu la vessant humana que batega rere els personatges que el compositor va traçar amb el llibretista Hugo von Hofmannsthal a partir d'una de les tragèdies més immortals de Sòfocles. Estrenada el 1909 i convertida en un dels clàssics del repertori clàssic, la peça consta d'un sol acte de prop de dues hores.

La versió d'Elektra que s'estrena al Liceu aquest dimecres 7 de desembre suposa la primera visita d’una producció de Chéreau a l’estat espanyol. Arriba amb el repartiment original –Evelyn Herlitzius, Waltraud Meiser, Aridanne Pieczonka i Thomas Randle, amb l’única excepció del baix-baríton Alan Held en el lloc del veteraníssim Franz Mazura, de 92 anys–, i amb el català Josep Pons a la batuta musical. La versió és conduïda per qui va ser la mà dreta del director francès, el jove Vincent Huguet.


Una Elektra d'una gran dificultat de la partitura

La producció es va estrenar el 2013 al Festival d’Aix-en-Provence –un dels coproductors de l’espectacle–, i ja ha passat per Nova York i Berlín, entre altres places. Els coproductors del muntatge són, a banda del festival francès, el mateix Liceu, el Teatro allà Scala de Milà, la Metropolitan Opera House de Nova York, la Staatsoper Unter den Linden de Berlín i la Finnish National Opera de Hèsinki.


La dificultat de la partitura d’Strauss és un tret distintiu d'Elektra. Per Josep Pons, director musical de l’obra al Liceu, més enllà de la dificultat “tècnica”, el que ha calgut resoldre és el “balanç” entre les veus i afinar el gran conjunt orquestral que requereix la partitura (tres seccions de violins, tres de violes i dues de violoncels).

L'acció se situa a Micenes, Grècia, al Palau del rei Agamemnon després de la Guerra de Troia. Per tal que els vents permetessin a les seves naus arribar a Troia, el rei havia sacrificat la seva filla Ifigènia als déus. Quan deu anys després torna a Micenes, la seva esposa, Clitemnestra, que no li ha perdonat aquest crim, l’assassina amb l’ajut del seu amant Egist. Elektra jura venjar la mort del pare i confia en el retorn d'Orest, el seu germà, per dur a terme la venjança.


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació