05
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
20:18h
"Sí, sóc candidat a presidir la República Francesa". Amb aquestes paraules, de manera emfàtica, el primer ministre francès, Manuel Valls, ha anunciat aquesta tarda la seva candidatura a l'Elisi. Per això ha de presentar-se a les primàries del Partit Socialista (PSF), que tindran lloc el 22 i el 29 de gener del 2017. Valls ha dit que es rebel·la enfront un escenari en què l'extrema dreta pugui present en la segona volta de les presidencials, possibilitat que ha titllat de "traumàtica". Ha afirmat, pensant en la candidatura de dreta de François Fillon, que "no vull cedir a la temptació de l’individualisme" i ha fet una referència patriòtica a una França independent enfront els Estats Units, la Xina, Turquia i Rússia.
Buscant directament la confrontació amb la candidatura de Fillon, Valls ha exclamat que "jo no vull una França en què els funcionaris treballin més per guanyar menys ni que els nostres fills tinguin menys professors", definint com a pròpies dels anys vuitanta les receptes de Fillon. Manuel Valls ha anunciat que demà renunciarà al càrrec de primer ministre per ser candidat.
L'anunci no és cap sorpresa. Estava descomptat des que el president François Hollande va anunciar que no seria candidat a repetir a l’Elisi. Valls ha fet aquest anunci des d’Evry, la població de 50.000 habitants, propera a París, que va regir com a alcalde entre 2001 i 2012.
Fill del pintor Xavier Valls, que va emigrar a França a inicis dels anys quaranta, Manuel Valls va viure els seus primers anys al barri d’Horta de Barcelona. Amb la seva família, parla en català. Aquest és el principal vincle que manté amb la cultura catalana. Naturalitzat francès, Valls mai ha volgut explicitar més complicitats que les imprescindibles amb les arrels familiars.
Un cop francès, amb vocació política, va entrar al PSF i es va acostar als rengles de Michel Rocard, un dels grans dirigents socialistes, que volia representar una esquerra dissident, liberal i modernitzadora enfront el classicisme ideològic de François Mitterrand. Però Valls potser va superar Rocard per la dreta. El jove aspirant al lideratge va mostrar de seguida una línia tan desacomplexadament pragmàtica que va xocar amb els principals dirigents del partit. Com a alcalde d’Evry va destacar com a defensor d’una política de seguretat pública molt conservadora. Martine Aubry, figura rellevant de l’ala esquerrana del partit, va arribar a demanar-li que abandonés el PSF.
“No” a Sarkozy
Després de guanyar les presidencials del 2007, el conservador Nicolas Sarkozy va intentar seduir diverses personalitats del PSF convidant-les a entrar al seu govern. Un dels objectes de desig va ser Valls, que va dir “no” al líder de la dreta francesa. Però tot i aquesta negativa, molts al PSF sempre van considerar Valls com un home secretament enamorat de la dreta.
En les primàries del PSF del 2011, Valls va presentar la seva candidatura, però va obtenir tan sols un 5% dels vots. De seguida, demostrant sagacitat, es va adherir a François Hollande, guanyador enfront Nicolas Sarkozy en les presidencials del 2012. Hollande el va fer ministre de l’Interior, i després de la derrota dels socialistes a les municipals del 2014, Valls va ser ungit en el càrrec de primer ministre.
François Hollande i Manuel Valls han jugat des del 2014 una partida d’escacs força complexa. Hollande, com tot president francès, ha esperat que el seu primer ministre es cremés amb la gestió del govern i ell pogués sortir sa i estalvi. Valls, per la seva banda, ha cregut que Hollande seria arrasat i que només ell podria salvar el PSF de les runes. Però després de la llei del Treball, imposada per decret pel tàndem Hollande-Valls, i de la reforma de la nacionalitat defensada per tots dos, Valls es pot trobar ara que és el candidat d’una societat política en fallida.
Buscant directament la confrontació amb la candidatura de Fillon, Valls ha exclamat que "jo no vull una França en què els funcionaris treballin més per guanyar menys ni que els nostres fills tinguin menys professors", definint com a pròpies dels anys vuitanta les receptes de Fillon. Manuel Valls ha anunciat que demà renunciarà al càrrec de primer ministre per ser candidat.
L'anunci no és cap sorpresa. Estava descomptat des que el president François Hollande va anunciar que no seria candidat a repetir a l’Elisi. Valls ha fet aquest anunci des d’Evry, la població de 50.000 habitants, propera a París, que va regir com a alcalde entre 2001 i 2012.
Fill del pintor Xavier Valls, que va emigrar a França a inicis dels anys quaranta, Manuel Valls va viure els seus primers anys al barri d’Horta de Barcelona. Amb la seva família, parla en català. Aquest és el principal vincle que manté amb la cultura catalana. Naturalitzat francès, Valls mai ha volgut explicitar més complicitats que les imprescindibles amb les arrels familiars.
Un cop francès, amb vocació política, va entrar al PSF i es va acostar als rengles de Michel Rocard, un dels grans dirigents socialistes, que volia representar una esquerra dissident, liberal i modernitzadora enfront el classicisme ideològic de François Mitterrand. Però Valls potser va superar Rocard per la dreta. El jove aspirant al lideratge va mostrar de seguida una línia tan desacomplexadament pragmàtica que va xocar amb els principals dirigents del partit. Com a alcalde d’Evry va destacar com a defensor d’una política de seguretat pública molt conservadora. Martine Aubry, figura rellevant de l’ala esquerrana del partit, va arribar a demanar-li que abandonés el PSF.
“No” a Sarkozy
Després de guanyar les presidencials del 2007, el conservador Nicolas Sarkozy va intentar seduir diverses personalitats del PSF convidant-les a entrar al seu govern. Un dels objectes de desig va ser Valls, que va dir “no” al líder de la dreta francesa. Però tot i aquesta negativa, molts al PSF sempre van considerar Valls com un home secretament enamorat de la dreta.
En les primàries del PSF del 2011, Valls va presentar la seva candidatura, però va obtenir tan sols un 5% dels vots. De seguida, demostrant sagacitat, es va adherir a François Hollande, guanyador enfront Nicolas Sarkozy en les presidencials del 2012. Hollande el va fer ministre de l’Interior, i després de la derrota dels socialistes a les municipals del 2014, Valls va ser ungit en el càrrec de primer ministre.
François Hollande i Manuel Valls han jugat des del 2014 una partida d’escacs força complexa. Hollande, com tot president francès, ha esperat que el seu primer ministre es cremés amb la gestió del govern i ell pogués sortir sa i estalvi. Valls, per la seva banda, ha cregut que Hollande seria arrasat i que només ell podria salvar el PSF de les runes. Però després de la llei del Treball, imposada per decret pel tàndem Hollande-Valls, i de la reforma de la nacionalitat defensada per tots dos, Valls es pot trobar ara que és el candidat d’una societat política en fallida.