alimentació

Catalunya, capital europea dels transgènics

La sembra del blat de moro genèticament modificat ocupa el 46% de les hectàrees de cultiu

Països com França, Alemanya o Itàlia han prohibit aquests cultius, però les multinacionals troben poca resistència política per introduir el transgènic a l'estat espanyol

| 11/12/2016 a les 16:34h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Societat, Ponent, Carles Mencos, Jose Ramon Olarieta, Unió de Pagesos, transgènics, mapes, Jaume Lloveras, blat de moro, Girona, soja
Un camp de blat de moro, a Granollers de la Plana | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El tomàquet Flavr Savr es va comercialitzar per primer cop als Estat Units l’any 1994. Era una varietat mai vista fins al moment, una novetat que havia estat creada als laboratoris. Al primer aliment modificat genèticament que es va posar als supermercats se li havia introduït un gen que aguantava la seva maduració i, per tant, endarreria la seva putrefacció. Pintava bé l’invent. No obstant, dos anys més tard es retirava del mercat a causa de la seva pell tova, del seu gust estrany i dels canvis en la seva composició. El primer transgènic que es podia comprar havia estat un fracàs, però la seva aparició va suposar el trencament del cicle planta-llavor-planta-llavor. Mai més no tornaria a ser igual.

El Flavr Savr va obrir el camí que poc després prendria el blat de moro, modificat genèticament per blindar la planta de les plagues i per aconseguir, teòricament, un major rendiment de les collites. En aquest context, la multinacional Montsanto va treure el MON 810, la varietat de panís que en les darreres dècades s’ha anat estenent pel món i que s’ha convertit en l’únic cereal transgènic que es comercialitza a la Unió Europea.


Partidaris i detractors dels cultius modificats

La dels transgènics és una història de controvèrsies i batalles argumentals que, avui, dues dècades després de la seva eclosió, encara no han cessat. Mai no hi ha hagut pau en aquest tema, i els informes que van apareixent revifen periòdicament el debat entre partidaris i detractors de la modificació genètica dels aliments.

El darrer cas s’ha viscut aquest 2016 amb la publicació d’un informe de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estat Units, que extreia dues conclusions després de revisar investigacions sobre l’impacte dels transgènics d’ençà que es van començar a utilitzar. La primera és que els aliments genèticament modificats són tan segurs com els que es produeixen a partir de cultius convencionals. I, la segona, és que els transgènics comencen a fer-se resistents a diversos insecticides i herbicides provocant, d’aquesta manera, “un problema agronòmic”. Lluny de tancar el debat, el document manté la polèmica sobre la modificació genètica, que divideix experts en la matèria.
 

Membres de la plataforma "Transgènics Fora" a uns camps experimentals de blat transgènic a Gimenells i el Pla de la Font (Segrià). Foto: Ivan G. Costa/Userda

 
El catedràtic de la Universitat de Lleida en Producció Vegetal i Ciència Forestal, Jaume Lloveras, assegura a NacióDigital que el debat del transgènic està “superat” i que la modificació genètica és una solució vàlida per combatre la plaga del barrinador, l’insecte que perfora el blat de moro i que danya el cultiu. “La vall de l’Ebre el pateix, i per això és necessària la biotecnologia”, assegura Lloveras, que destaca, no obstant, que els efectes dels transgènics no es noten de manera significativa en les zones on no existeix la plaga.

El professor de la Universitat de Lleida i expert en Química Agrícola, Jose Ramon Olarieta, comparteix aquesta darrera opinió de Lloveras, però argumenta en contra del blat de moro genèticament modificat perquè aquestes varietats “contaminen les arrels amb l’insecticida que porta incorporat”, alhora que alerta de la immunitat que van guanyant les plagues a la genètica, un fet que, segons apunta, pot augmentar la producció del transgènic a casa nostra.

A Espanya no hi ha resistència política a la introducció dels transgènics

Olarieta recorda que Catalunya és la nació europea on es cultiva més cereal modificat, de manera que el que passi aquí afecta els números de les grans companyies, que tenen interès en que es continuï sembrant al Principat. “Si cau la producció aquí cau a tota Europa”, diu el professor.

En aquesta mateixa tessitura es posiciona Carles Mencos, responsable nacional d’agricultura ecològica d’Unió de Pagesos, que creu que la capacitat de l’estat espanyol per frenar les pressions de les grans multinacionals és molt menor a la que tenen altres països d’Europa com França o Alemanya, on hi ha una prohibició temporal de la sembra de transgènics. Mencos atribueix aquesta “debilitat” a la poca incidència que té a la societat espanyola i catalana el debat sobre els aliments modificats genèticament. Així, assegura que la ciutadania d’altres indrets del continent tenen més informació sobre aquesta qüestió i, per tant, més criteri a l’hora d’opinar i decidir. “Si el polític sent que aquest tema el pot beneficiar electoralment, pot plantar més cara que no pas si veu que la ciutadania no es mulla”, assegura el sindicalista.  
 
EL BLAT DE MORO TRANSGÈNIC PER HECTÀREES L'ANY 2015
Fes clic sobre cada comarca per saber-ne més


EL BLAT DE MORO TRANSGÈNIC PER PERCENTATGE L'ANY 2015
Fes clic a cada comarca per llegir més informació

Des del 2003, a Catalunya s’ha passat del 13% de superfície de blat de moro transgènic al 46% de l’any 2015, un creixement que va tenir el seu punt àlgid el 2012, quan un 56% de les hectàrees havien estat sembrades amb producte adaptat per aturar les plagues. Especialment revelador és el salt que va fer el transgènic en un any concret, del 2003 al 2004.

En aquest període salta del 13% al 38%, una diferència que s’explica per la incorporació al registre espanyol de les quatre primeres varietats del MON 810, un fet que va fer créixer el nombre de pagesos que van començar a sembrar transgènic. A partir d’aquest moment, el creixement ha estat progressiu fins a l’actualitat, quan gairebé la meitat de les hectàrees no han estat sembrades de manera convencional.

Aquesta dada s’explica en base a l’afectació de la plaga del barrinador (també dit taladre), que a Catalunya castiga sobretot les demarcacions de Girona i de Lleida, on hi ha regadiu.
 
L'EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE DE BLAT DE MORO TRANSGÈNIC EN %

 
En funció de l’any i del lloc, la plaga que es “menja” el blat de moro té major o menor incidència. En les zones on aquest problema és més important, com la costa empordanesa i les terres de Ponent, el barrinador pot provocar pèrdues d'entre el 25% i el 30% de la collita, una davallada que s’evita, a casa nostra, amb el transgènic, una eina vàlida, segons explica Lloveras, per als pagesos que han de lluitar contra l’insecte. L’afirmació és rebatuda per Mencos, que exposa altres sistemes per evitar la plaga com els sulfats o les rotacions de cultiu, una praxis que frena la plaga.

És però el transgènic una opció que pot anar a menys en els propers anys? La pregunta no es pot respondre amb seguretat, apunta el catedràtic, ja que aquest és un factor que depèn molt de l’evolució dels preus. Així, “si el pagès creu que pot tenir benefici a l’hora de sembrar blat de moro degut a les condicions del mercat, ho farà”, i si ho fa en indrets on hi ha plaga, haurà d’utilitzar transgènics. Olarieta, per la seva banda, alerta de l’oferta creixent de les varietats de les llavors transgèniques que s’ofereixen al pagès, que va en detriment de les llavors convencionals.

Tanmateix, algunes organitzacions com “Som lo que sembrem” treballen des de fa anys en la recuperació de varietats pròpies enfrontant-se, d’aquesta manera, a les patents i “a la manipulació dels organismes vius”. Ras i curt, la plataforma planta cara al monopoli de les llavors, una lluita contra la multinacional Montsanto que a la pràctica esdevé una batalla de David contra Goliat.

El monopoli de les llavors, una qüestió de diners

Que el mercat estigui en mans de pocs s’explica per la quantitat de diners que fan falta per pagar les proves que garanteixin que aquell producte genèticament modificat és apte per ser comercialitzat. “La vinculació entre transgènics i monopoli és certa. Qui digui això té raó”, assegura Lloveras, que explica que les investigacions i els assajos que s’han de fer per poder arribar a posar al mercat un producte transgènic pot suposar un cost que oscil·la entre els cinc i els 20 milions d’euros, uns diners que només tenen la possibilitat d’invertir les grans companyies. 

A aquesta qüestió se li suma l’obligatorietat de pagar la patent en el cas que es guardin les llavors d’un any a l’altre o de tornar-les a comprar. Els tres experts consultats per aquest diari coincideixen en el fet que les multinacionals fan negoci amb aquest sistema de royalties. Molts pagesos renoven cada any el sac de llavors atès que no tenen la seguretat que el gen protector que s’injecta al blat de moro tingui la mateixa eficiència que en la primera sembrada. “Es donen casos de cultius amb llavors guardades que han reduït la seva producció un 20% en un any”, apunta Olarieta, que recorda la contaminació que provoca el blat de moro transgènic en terrenys on se’n sembra d’ecològic. El representant d’Unió de Pagesos creu que aquesta contaminació, que es produeix per l’aire, és culpa del Govern de la Generalitat i del seu poc interès per regular l’ús dels transgènics a Catalunya.

L'executiu català no té competències per prohibir-ne els cultius, però sí que hi pot posar requisits i condicions, una cosa que, diu Mencos, no fa. El representant d'Unió de Pagesos posa l’exemple del País Basc, on els agricultors tenen més dificultats per utilitzar blat de moro genèticament modificat ja que han de presentar documentacions que a Catalunya no fan falta. “Aquí hi ha un factor de comoditat que facilita el treball amb transgènics”, assegura. Tanmateix, la Generalitat només pot posar matisos a la sembra del transgènic, permesa pel govern espanyol, que s’acull a la legislació europea per acceptar aquests cultius.

Lloveras puntualitza que és l’Autoritat Europa de Seguretat Alimentària (EPSA) la qui dóna els permisos per comercialitzar transgènics o no, i recorda que el gener del 2015 l’Eurocambra va aprovar una nova legislació (després de tenir-la bloquejada durant quatre anys) que donava llibertat als països per prohibir o permetre’n l’ús als seus territoris. La majoria d’estats s’hi ha negat, i només Espanya, Portugal, República Txeca, Eslovàquia i Romania tenen el veto aixecat al blat de moro modificat.

No obstant, Lloveras també acusa la Unió Europea de ser “hipòcrita” en aquest tema, ja que exigeix molta documentació per acceptar l’ús d’un producte transgènic “però en canvi importa milions de tones de soja transgènica de països d’altres continents”.

Són dolents els transgènics per a la salut humana?

Parlar de transgènics és també fer-ho de l’afectació que tenen sobre la salut de les persones. En aquest debat és parteix sovint de la falsa idea que el transgènic no arriba a les persones, una premissa que és rebatuda per Lloveras, que assegura que el 25% del blat de moro modificat està destinat al consum humà. Només cal llegir les etiquetes de molts productes del supermercat per veure-hi la vinculació d’alguns additius amb els transgènics.

Malgrat això, el catedràtic assegura que no hi ha cap estudi seriós que conclogui que els derivats del panís modificat genèticament sigui perjudicial per a la salut, un argument que és avalat per l'estudi de l'acadèmia americana, un dels més exhaustius fets fins ara. Vol dir això que hi ha consens entre partidaris i detractors de la genètica? No. La polarització manté les posicions allunyades. Les idees i els valors són diferents, i el debat continuarà.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Transgènics?
Anònim, 11/12/2016 a les 18:06
+24
-14
Transgènics? No, gràcies! No volem menjar plàstic!
No entenc res de res...
Anònim, 11/12/2016 a les 18:16
+8
-22
Voleu la independència, i despres dieu que catalunya es potencia en trangenics ja que a Espanya no hi ha una llei que ho reguli, cosa que altres països de la UE més forts si, voleu dir que els independèntistes les teniu totes... els radicals poder si, pero el altres ho dupto molt...
Barato paisa barato.
Alsina & company, 11/12/2016 a les 18:32
+22
-6
I quan diners els hi paguen multinacionalis i els seus adlaters a aquestes dues "eminencies" de la UDL?

Per cert, ja s'han creuat amb els blets (amarants, planta tambe sagrada dels Inques, parenta de la Quinoa i base de la dieta dels astronautes, aqui considerada mala herba) als USA, el que ha impossibilitat la sembra en mes 50.000ha.

A la vall de l'Ebre, des de Saragossa fins a Soses, incluida la vall del Segre, fa uns anys varen arrivar a ser mes del 90% de transgenic sembrat, ara ha baixat al 60% i mes que baixara mentre els preus del panis continuen en la dinamica actual.

Els països que dieu que els han prohibit, si que n'han autoritzat d'altres, es mes una mesura proteccionista i de postureo. L'unic pais que ha obrat amb valentia, es la despreciada Hungria (oooo regida per un partit feixista), aquests els hi varen encolomar llavor trans dient que era hibrida i un cop detectat el frau, amb analitiques, varen procedir a la destrucio i crema de les finques afectades.

Pero no patiu, mentres al port de Tarrogona descarreguin vaixells de soia trans d'argentina i panis tambe trans de Brasil, la carn que compreu continura sent barata i continuaren perdent diversitat biologica. Si podeu passeu algun dia entre setmana per la N240 i no os acabareu la prosessionaria de camions entre el port i les fabriques de pinsos del poligon industrial del Segre a Lleida.
Els transgenics
Anònim, 11/12/2016 a les 18:51
+19
-28
son la solucio de la fam al món!!
fàstic absolut
Anònim, 11/12/2016 a les 19:37
+16
-11
Quin fàstic. De fet he suprimit el blat de moro i derivats de la dieta perquè no es garantitza que no provinguin d'OMG. Ja s'ho faran. De totes formes això és una agressió en tota regla al medi, a la salut i al futur de tots, i malgrat els polítics deixin fer i desfer i la cobdícia de la resta faci que s'hi aboquin com porcs, crec que tenim el deure legítim d'erradicar aquesta plaga del nostre país. De fet em sembla del tot cívic i responsable calar foc a aquests conreus abans no contaminin irreversiblement tot l'ecosistema.
al de les 18:51
Anònim, 11/12/2016 a les 19:39
+15
-11
els transgènics són un negoci, com vols que siguin la solució a la fam del món? N-E-G-O-C-I. Si permetés conreus més barats i fèrtils no seria un negoci sinó un M-A-L N-E-G-O-C-I. Entens xiquet?
prou pastilles (a go-go) de manteniment
Anònim, 11/12/2016 a les 19:40
+24
-8
Han prohibit la venda de stevia (planta dolça) a les botigues de venda de plantes remeieres perquè beneficia la tensió i el sucre i perjudica a les indústries farmacèutiques que venen pastilles que no curen, només mantenen. Les pastilles (negoci rodó) no maten de cop, però, sí, a poc a poc.
Això rai
Anònim, 11/12/2016 a les 22:17
+10
-5
mentre puguem menjar les seques amb botifarra tan nostrades i amb un bon porró del Priorat se me'n fot. I per postres carquinyolis i moscatell, com la meva àvia al el sia que se'n fotia mitja ampolla.
non GMO
importador, 12/12/2016 a les 00:18
+6
-0
Soc un importador de productes alimenticis als EEUU.
L'etiqueta "Non GMO" es als EEUU una garantia de qualitat que permet vendre els productes a uns preu mes alts. Es una oportunitat de exportar a preus una mica "premium".
Si no interessa,..... doncs no es fa.. .....suposso!
Jo els porto d'Italia amb l'etiqueta "non GMO".
Al xiquet de les 19:39
Anònim, 12/12/2016 a les 04:02
+9
-5
Tan negoci son els transgenics com els no trasgenics.
Transgènics? No, gràcies!
Anònim, 12/12/2016 a les 08:10
+13
-5
L'estèvia és una planta que per si mateixa desmuntaria el negoci brut de l'aspartam (edulcorant químic artificial i cancerígen) i reduiria en bona part el consum de medicaments i insulines de producció transgènica..

Això és vergonyós
Anònim, 12/12/2016 a les 10:34
+8
-5
l'Aznar va facilitar l'entrada de transgènics a Espanya quan més de mitja Europa s'hi oposava!
Està comprovat que els transgènics contaminen la resta de cultius naturals! La incorporació de la soja en la publicitat alimentària des de fa anys no és casual: megacultius transgènics de soja = introducció massiva al mercat! I això també amb el blat, blat de moro, etc.
Llegiu informes sobre Monsanto de fa anys! Ara Monsanto l'ha comprat la Bayer! Monsanto ven llavors a agricultors i els fa esclaus perquè les llavors no es poden reproduir. Monsanto també fabrica plaguicides.
I als defensors dels trangènics: és impossible saber què introdueixen dins les llavors ni quins canvis pot comportar en l'organisme humà! A mi m'agradaria saber què mengen els directius i accionistes d'aquests gegants alimentaris que volen fer-se amb l'agricultura del món, enfonsant els petits agricultors!
----
Anònim, 12/12/2016 a les 11:00
+6
-4
En parte algo que ayuda a que pase esto es que después de la indiscutible número uno del mundo que es Montsantso, la segunda mayor empresa mundial de transgénicos es española, la Sanofi-Aventis del Ibex 35. Pero en todo caso el maiz transgénico sube imparable en casi todos los paises productores del mundo, no es un problema sólo español o catalán. Además, casi cualquier producto de o con soja que consumimos, si no dice claramente "no omg" de seguro tiene alguna proporción de soja transgénica porque su producción ya está fuertemente extendida, y el algodón con que se hace mucha de la ropa en asia, la que compramos en Zaras y demás cada vez más es hecha con algún % de algodón transgénico (vale, no la ingerimos, pero le damos fuerza a las empresas de producción transgénica y desplaza a los productores de algodón tradicional). Y muchas galletas, chuches, postres dulces, salsas, etc, si entre sus ingredientes dice almidón o almidón modificado, o dice harina de maiz, o glucosa (que aunque no diga nada más es glucosa casi siempre del maiz) o dextrosa, o fructosa, etc, hay bastantes probabilidades que sea de maiz transgénico, ya que es el destino principal de este tipo de producción. (De hecho, buena parte de la producción del maiz transgenico de Cataluña, del que habla esta noticia y de las otras cc.aa. grandes productoras también de este maiz como Aragón (muy cerca de cataluña en producción), Madrid y León, es para abastecer a las grandes productoras españolas de todo tipo de alimentos procesados, tipo Gullon, Bella easo, calve, Ybarra, Isabel, Litoral, Bimbo, marcas blancas Hacendado de mercadona y corte inglés y varias decenas más. Vamos que aunque no quieras, si no eres muy concienzudo viendo los ingredientes de cada producto, terminarás consumiéndo maiz transgénico en algún producto de la cesta de la compra.
Comprar és un acte polític
Anònim, 12/12/2016 a les 23:30
+0
-0
La gent ha d´estar informada. I les etiquetes s´han de llegir!
Jo mai compro productes que puguin contenir transgènics. I no només per motius de salut sinó perquè les empreses que els comercialitzen són enormes multinacionals que pretenen controlar la producció mundial d´aliments mitjançant el control de les llavors, els plaguicides, etc. Aquí entren Monsanto, Bayer, Sanofi-Aventis, etc.
La falera tan curiosa per consumir soja -teòricament tan bona per a la salut!- ha estat induida a base de campanyes publicitparies massives que han convençut la gent que aquest llegum és "bo per a la salut". I, així, tenim soja per tot arreu!! Dels estrògens de la soja no se´n parla gaire, però...
Ara, ha saltat et tema de l´oli de palma (per al cultiu del qual s´arrasen milers d´hectàrees de selva, també), que conté àcid palmític, que sembla que afavoreix les metàstasis en ratolins... També el consumim en molts productes, si no vigilem.
I, d´aquesta manera, les grans multinacionals juguen amb la nostra salut per fer diners.
El millor, dic, és estar informat i comprar allò que sabem que no va contra la nostra salut, contra el medi ambient ni contra la sobirania alimentària. Perquè comprar és un ACTE POLÍTIC
La grana del diable
Anònim, 13/12/2016 a les 08:03
+0
-0
Prefereixo passar gana que no menjar verí.

En lloc de pensar a etiquetar no se sap què, potser que pensem a foragitar aquests invents nocius.
els transgènics desequilibren l'ecosistema
JosepSaïm, 14/12/2016 a les 10:11
+0
-0
Hi trobo a faltar més informació d'un altre argument en contra dels transgènics: la manera com afecten l'entorn natural, desequilibrant la balança de l'ecosistema on són plantats: polinització de camps contigus i destrucció del sòl, principalment.

Fa pena veure tots aquests camps amb el cartell "Pioneer".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Marta Pascal i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
Els nous investigats en la causa per rebel·lió declaren amb l'objectiu de no acabar en presó preventiva | Acatar la Constitució i renunciar a la via unilateral o refermar-se en les seves idees és el dilema que han d'encarar davant del jutge que nega la llibertat de Junqueras, Forn i els "Jordis"
01/01/1970
Agustí Alcoberro apunta que és "el millor horitzó" però també ho és "aquell que generi consens"
Ferran Casas
01/01/1970
Rovira i Pascal han de vetllar perquè la seva estratègia de defensa no malmeti ni la credibilitat ni la imatge del procés. Al jutge no li importa massa el que diguin. Avui també són notícia els presos i Sant Medir, la "Revista de Catalunya", Brams, la seu del PDECat, el govern Azaña i Josep Tarradellas
Una de les comparses del Carnaval | Martí Albesa
01/01/1970
Espectaculars imatges de Martí Albesa del Carnestoltes més multitudinari de la Garrotxa
Mariano Rajoy, en una reunió amb Albert Rivera, al fons. | ACN
01/01/1970
Els populars i el PSOE es neguen a abordar una modificació de la llei per fer el sistema més proporcional, malgrat que Rajoy ho va pactar amb Rivera i que Pedro Sánchez ho portava en el programa
Josep Maria Bricall | Adrià Costa
01/01/1970
L'exconseller de Tarradellas, que publica les seves memòries, critica que "quan el Sis d'Octubre, Companys i el Govern van assumir les responsabilitats i ara no s'ha fet" | Segons Bricall, la reacció de l'Estat ha estat suau comparat amb la història: "Si Espanya no fos a la Unió Europea ja tindríem l'exèrcit a Catalunya"