La imparable maquinària contra la fam

“Sense els milers de voluntaris no ho podríem fer! Això és un no parar!”, exclama la responsable del Banc dels Aliments de Barcelona, Sabine Hindensin, després de repartir centenars d’armilles blanques, de penjar les jaquetes i les bosses dels voluntaris i d’acompanyar-los al mig d’una nau industrial de la Zona Franca, on cinc cintes de classificació i milers de productes els esperen. Al voltant, hi ha centenars de banyeres de cartró plenes d’aliments i piles de caixes blanques i marrons on hi posaran els productes. Per les naus industrials que usa l’organització hi passaran fins al 10 de desembre un miler de voluntaris cada dia en tres torns –matí, migdia i tarda– per classificar en paquets les més de 4.000 tones de la vuitena edició del Gran Recapte.
 

Aquesta setmana ha començat el repartiment a les entitats i a la nau industrial els 250 voluntaris del primer torn que classifiquen es mouen al ritme de la música que sona per uns altaveus a tot volum. A la classificació, els voluntaris hi arriben en grups, la majoria d’escoles o empreses. És el cas de l’Escola Avenç de Sant Cugat, que aquest any s’ha animat a dur els alumnes de secundària, tal com explica el seu coordinador, Àlex Losada. “Hi hem vingut perquè ens ha semblat que els nanos entendrien millor la situació de risc i pobresa en què viuen moltes famílies. En un moment de crisi com el que patim, és important prendre partit i lluitar contra les injustícies”, explica, i assegura que repetiran l’experiència. “Els alumnes no volen aturar-se per fer la pausa de l’esmorzar”, diu orgullós.
 

A tot Catalunya, les quatre seus del Banc dels Aliments, corresponents a les quatre demarcacions, donaran menjar a prop de 236.000 persones en situació de vulnerabilitat, tal com ho van fer l’any passat. Són els serveis socials que deriven les famílies amb necessitats a les entitats distribuïdores, gairebé 700 a tot el territori. L’organització calcula que, només amb les donacions del Gran Recapte, podran abastir aquestes famílies amb el 23% dels aliments que calen per un any. Tanmateix, reconeixen, no podran entregar tota mena de productes, sinó només els més bàsics. S’estima que hi ha un 20% dels catalans que pateixen una situació de pobresa. A més, aquesta xifra de pobresa ha augmentat des del 2008 quatre punts percentuals. Més d'un milió i mig de persones es troben en risc de pobresa o d'exclusió social, segons dades de l’Idescat, i el 60% de les famílies tenen problemes per arribar a final de mes.
 
Les empreses aprofiten l’activitat per motivar els seus treballadors i fer dinàmiques d’equip. “Venen a fer team building [fer pinya entre els treballadors]”, resumeix el cap de logística, Oriol Dolader, que s’escapa un moment de la rutina a un extrem del polígon, al costat dels altaveus, que no deixen de vibrar. “Sense música no treballarien bé, se m’adormirien”, etziba, i després detalla cadascuna de les passes del procés de classificació. Mentrestant, els tràilers no deixen de descarregar banyeres i carregar palets amb les caixes ja classificades. Alhora, els voluntaris li fan preguntes sobre com han de deixar els productes, sobre si falten per arribar tantes banyeres de tal supermercat o sobre si no hi haurà prou palets.

El transport, un gran problema d’organització
 
Aquest any, el repartiment és un pèl més complex i requereix més transport, perquè no l’han pogut fer des del mateix polígon industrial, ja que només els han cedit una de les naus, quan altres anys n’han tingut dues. Per això, les 372 entitats que hi ha a la demarcació de Barcelona passen a recollir les caixes que els hi pertoquen a la seu del Banc dels Aliments, també a la Zona Franca. L’activitat allí és més tranquil·la. Una furgoneta de la Creu Roja amb dos voluntaris és plena de caixes i encara els queden per carregar unes quantes més.
 
Dins de la seu, al passadís d’entrada, s’hi distribueixen en filera diversos palets ja classificats per menes de menjar. A cada entitat li correspon una quantitat concreta de productes que es llisten en albarans cada mes: trenta paquets d’arròs, cinquanta paquets de pasta, seixanta brics de llet... Aleshores, els ajundants agafen un palet i van agafant els paquets que li correspon a l’entitat, ho emboliquen amb paper film i ho transporten fins la rampa d’entrada amb carretons o elevadores.
 
“De vegades ens queixem molt de les cadenes de supermercats, algunes persones els acusen d’aprofitar-se del Gran Recapte per fer més venda, però al capdavall també assumeixen moltes tasques que ens estalvien molts diners. Gairebé tot el transport i distribució de les banyeres de cartró el fan ells amb els tràilers”, diu la Sabine. L’Oriol, que ha dissenyat fins i tot ell mateix les mides de les caixes perque hi càpiguen tots els aliments, ho corrobora, però també assenyala alguns problemes.
 
“Les cadenes han d’entregar les 12.500 banyeres a 2.500 supermercats. Aquesta part la fan ben feta, perquè, dins dels tràilers, unes quantes caixes grosses de cartró no ocupen espai si estan plegades. El problema arriba quan reclamem que ens retornin les banyeres plenes. Ens truquen i ens diuen: ‘Quan les veniu a buscar?’, però des d’abans de l’estiu que els deixem clar que són ells que han de venir-les a deixar al nostre polígon”. A banda del transport, l’organització dels voluntaris, reconeixen des del Banc dels Aliments, també és complicada, però cada any se’n surten millor.

La industria alimentària deixa d’aportar un 32% en els darrers cincs anys
 
Malgrat que el nombre d’aliments és cada vegada més alt, l’última memòria anual del Banc dels Aliments de Barcelona, la que mou més activitat, tal com mostren les gràfiques, alerta que la industria alimentària ha reduït les seves aportacions un 32% en els darrers cinc anys. Els productes, de fet, provenen no només de les campanyes de donació, com el Gran Recapte, sinó que arriben principalment de la industria alimentària, dels excedents dels supermercats, dels aliments rebutjats pels mercats de fruita i verdura i dels ajuts de la Unió Europea.
 D’entre les moltes coses que el Banc dels Aliments fa i que potser desconeixem és produir els seus propis sucs. “De vegades ens arriben tants excedents del mercat de fruita i verdura que, gràcies a fons de la Unió Europea, podem envasar sucs que no es venen, sinó que es reparteixen entre les famílies que ho necessiten”, explica el Daniel Borrell, responsable de qualitat mentre sosté els brics de taronja i assenyala el passadís on les fruites i verdures s’acumulen els dimecres de cada setmana. “Ens agradaria poder fer-ho molt més, això dels productes manufacturats. Ens envasa la pròpia industria alimentària”, reconeix.
 
A dins la seu, a les càmeres frigorífiques, hi guarden fins i tot productes frescos. “Tenim iogurts que ens arriben de cooperatives com La Fageda, i mantegues, verdures congelades de La Sirena, carn, peix... D’aquests últims productes ens agradaria tenir-ne més!”, explica Borrell dins la nevera gegant, petant de dents i sense veu –l’ha perdut aquests dies organitzant els voluntaris al Gran Recapte. L’activitat del Banc dels Aliments no acaba amb les campanyes de menjar. Cada mes les entitats recullen els seus paquets. La maquinària contra la fam no s’atura.