02
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
05
de desembre
a les
11:55h
L'Estat no intentarà "espanyolitzar" nens a Catalunya aquesta legislatura. Sense el seu ideòleg, la Llei Wert no té avaladors al si d'un executiu que ja no disposa del corró de la majoria absoluta i que necessita acords amb altres forces per sobreviure a l'aritmètica parlamentària. El titular d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, està disposat a apagar la LOMCE fase per fase –com va demostrar aquest dilluns enterrant les revàlides i tornant a la selectivitat- a canvi d'un Pacte per a l'Educació que garanteixi la pau social i substitueixi una de les lleis més discutides del primer mandat de Rajoy. Una voladura controlada.
El mateix ministre, a qui Rajoy ha situat com a portaveu i ariet dels pactes d'Estat, és el portaestendard de l'"operació Diàleg". La Moncloa no vol incendis col·laterals que dificultin encara més la normalització de les relacions amb la Generalitat. La prioritat és asseure de nou Catalunya a la taula de negociació i oferir una imatge de normalitat institucional malgrat la batalla als tribunals pel procés independentista. Méndez de Vigo aplana el camí, i ERC i PDECat participaran a la subcomissió que es va crear aquest dijous al Congrés per debatre la nova llei.
És el fracàs del mètode ideat per Wert per castigar la Generalitat pels incompliments reiterats de les sentències que l'obligaven a impartir classes amb el castellà com a llengua vehicular. El sistema establia que el govern català hauria de pagar 6.057 euros anuals per escolaritzar en un centre privat cada nen que demanés estudiar en castellà i no trobés oferta a l'escola pública. Objectiu: fer emergir la veu de la part de la societat catalana suposadament silenciada pel nacionalisme. El 2014, imbuït per la seva pròpia propaganda, el Ministeri preveia que s'hi acollirien milers de famílies fartes de la imposició del català.
Un diagnòstic erroni que el va portar a plantejar solucions equivocades. Wert no només va topar amb l'oposició frontal de la Generalitat, dels centres i de les famílies, sinó també amb una absoluta indiferència per part dels suposats beneficiaris de la mesura. Des que es va aprovar només han demanat formalment aquestes beques 154 famílies (40 aquest curs) sobre una població escolar d'1,56 milions d'alumnes. El Ministeri només n'ha acabat acceptant 50. La resta no complien requisits bàsics, com per exemple que el centre privat on aquestes famílies havien matriculat els fills oferís, efectivament, educació en castellà.
En vista dels resultats, i sense Wert al consell de ministres, l'executiu de Rajoy ja va rebaixar de cinc milionsa un aquesta partida als pressupostos generals de l'Estat per al 2016. Una quantitat que podria quedar reduïda a una xifra pròxima a zero als pressupostos de l'Estat per al 2017. A més, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha disparat aquesta setmana el tret de gràcia a la mesura paralitzant la prestació a una família fins que el Tribunal Constitucional no resolgui el recurs que la Generalitat va presentar el 2014 i que –contràriament a la celeritat dels magistrats en qüestions relacionades amb el procés- encara no té sentència.
Amb tot, el Ministeri es resisteix a demolir el sistema, fet que desperta els recels del Govern. Méndez de Vigo es va negar dilluns a la petició de la consellera Ruiz de suspendre l'aplicació de la disposició addicional que regula el mecanisme mentre no s'aprovi una nova llei. Mirant de reüll C's, l'executiu espanyol prefereix, per ara, mantenir l'invent a la nevera, a l'espera de la resposta del TC.
Malgrat els rèdits en clau interna, el saldo final del mecanisme és nefast per a l'equip de Rajoy, que ha vist com la seva proposta estrella en matèria educativa –dissenyada per a temps de guerra- amenaça ara la credibilitat de l'"operació Diàleg". La prova de foc es pot produir en breu, perquè el govern espanyol ha de decidir si resta o no el preu de les matrícules d'aquestes 50 famílies de les transferències que farà amb la Generalitat.
El mateix ministre, a qui Rajoy ha situat com a portaveu i ariet dels pactes d'Estat, és el portaestendard de l'"operació Diàleg". La Moncloa no vol incendis col·laterals que dificultin encara més la normalització de les relacions amb la Generalitat. La prioritat és asseure de nou Catalunya a la taula de negociació i oferir una imatge de normalitat institucional malgrat la batalla als tribunals pel procés independentista. Méndez de Vigo aplana el camí, i ERC i PDECat participaran a la subcomissió que es va crear aquest dijous al Congrés per debatre la nova llei.
És el fracàs del mètode ideat per Wert per castigar la Generalitat pels incompliments reiterats de les sentències que l'obligaven a impartir classes amb el castellà com a llengua vehicular. El sistema establia que el govern català hauria de pagar 6.057 euros anuals per escolaritzar en un centre privat cada nen que demanés estudiar en castellà i no trobés oferta a l'escola pública. Objectiu: fer emergir la veu de la part de la societat catalana suposadament silenciada pel nacionalisme. El 2014, imbuït per la seva pròpia propaganda, el Ministeri preveia que s'hi acollirien milers de famílies fartes de la imposició del català.
Un diagnòstic erroni que el va portar a plantejar solucions equivocades. Wert no només va topar amb l'oposició frontal de la Generalitat, dels centres i de les famílies, sinó també amb una absoluta indiferència per part dels suposats beneficiaris de la mesura. Des que es va aprovar només han demanat formalment aquestes beques 154 famílies (40 aquest curs) sobre una població escolar d'1,56 milions d'alumnes. El Ministeri només n'ha acabat acceptant 50. La resta no complien requisits bàsics, com per exemple que el centre privat on aquestes famílies havien matriculat els fills oferís, efectivament, educació en castellà.
En vista dels resultats, i sense Wert al consell de ministres, l'executiu de Rajoy ja va rebaixar de cinc milionsa un aquesta partida als pressupostos generals de l'Estat per al 2016. Una quantitat que podria quedar reduïda a una xifra pròxima a zero als pressupostos de l'Estat per al 2017. A més, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha disparat aquesta setmana el tret de gràcia a la mesura paralitzant la prestació a una família fins que el Tribunal Constitucional no resolgui el recurs que la Generalitat va presentar el 2014 i que –contràriament a la celeritat dels magistrats en qüestions relacionades amb el procés- encara no té sentència.
Amb tot, el Ministeri es resisteix a demolir el sistema, fet que desperta els recels del Govern. Méndez de Vigo es va negar dilluns a la petició de la consellera Ruiz de suspendre l'aplicació de la disposició addicional que regula el mecanisme mentre no s'aprovi una nova llei. Mirant de reüll C's, l'executiu espanyol prefereix, per ara, mantenir l'invent a la nevera, a l'espera de la resposta del TC.
Malgrat els rèdits en clau interna, el saldo final del mecanisme és nefast per a l'equip de Rajoy, que ha vist com la seva proposta estrella en matèria educativa –dissenyada per a temps de guerra- amenaça ara la credibilitat de l'"operació Diàleg". La prova de foc es pot produir en breu, perquè el govern espanyol ha de decidir si resta o no el preu de les matrícules d'aquestes 50 famílies de les transferències que farà amb la Generalitat.