Relació Estat-Generalitat

PP i PSOE ignoren les peticions de Catalunya i pacten un topall de dèficit del 0,6%

Catalunya, País Valencià i Balears s'han oposat a la proposta plantejada al consell de política fiscal i financera | El govern espanyol només relaxa una dècima el límit de despesa de les autonomies malgrat que la Generalitat sol·licitava un 1,18% de topall | Els socialistes acorden amb el govern espanyol un increment del salari mínim un 8% a canvi del seu suport al sostre de despesa

per Oriol March / Sara González , 1 de desembre de 2016 a les 17:48 |
La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría | @Congreso_Es
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot i que el PSOE suma setmanes assegurant que no pensa donar suport als pressupostos que presenti el govern de Mariano Rajoy, els socialistes ja han pactat amb els populars el topall de dèficit que s'imposarà a les comunitats autònomes. La xifra prevista era del 0,5% i finalment es flexibilitza una dècima i serà del 0,6%, amb la qual cosa cada comunitat disposarà de 220 milions més. El topall de dèficit queda molt lluny de la petició de l'1,18% que fa el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras. De fet, tant Catalunya com el País Valencià i Balears s'han oposat a la proposta plantejada pel govern espanyol al consell de política fiscal i financera mentre la resta de territoris governats pels socialistes s'hi han abstingut.

Així doncs, aquest 0,6% és el límit que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, han posat sobre la taula dels representants econòmics territorials a la reunió del consell de política fiscal i financera. En un principi els plans de l'executiu de Rajoy era mantenir el 0,5%, però el PSOE exigia que part del marge que ha donat Brussel·les a Espanya havia de ser transferit a les autonomies. Això sí, els socialistes només han aconseguit arrencar una dècima. Han acceptat aquesta petita relaxació a canvi d'un acord amb el govern espanyol per incrementar el salari mínim un 8%. Això vol dir passar del mínim de 655,20 euros actuals a 707,6 euros. "És fonamental, es tracta d'un requisit sine qua non", havia insistit el portaveu parlamentari del PSOE, Antonio Hernando. Els sindicats, però, ja han avançat que rebutjaran aquest increment perquè el consideren insuficient. "Aquesta legislatura és obligat coincidir. Si no, tot és impossible", ha recalcat més tard Montoro per argumentar els pactes.


La reivindicació de l'1,18%

"Ens tracten com a súbdits!", va exclamar Andreu Mas-Colell a la sortida del consell de política fiscal i financera del 12 de juliol del 2012. La Generalitat i el govern espanyol mantenien una pugna aferrissada pels objectius de dèficit, i Cristóbal Montoro no tenia intenció de modificar les seves previsions per atorgar més marge a les autonomies. El topall de dèficit ha estat una qüestió cabdal en les relacions entre l'Estat i les comunitats, i torna a protagonitzar el primer consell de política fiscal i financera presidit per Soraya Sáenz de Santamaría. 


Amb la xifra de l'1,18% s'ha presentat el vicepresident Oriol Junqueras a la reunió -que ja està en marxa-, tres dies després de presentar al Parlament els pressuposts catalans per al 2017. Els comptes estan fets amb la previsió de tenir un 0,5% de límit de dèficit, que és el que es va acordar al consell de política fiscal i financera del mes d'abril. Aquesta xifra, però, no està ratificada pel Congrés dels Diputats, i Montoro ha buscat pactar el 0,6% amb el PSOE i Ciutadans per encarrilar els pressupostos espanyols.

Polèmica pels impostos


Una de les qüestions que va abordar el ministre amb els partits amb representació parlamentària és la possibilitat de posar en marxa un impost per gravar les begudes ensucrades. Aquest nou tribut entraria en col·lisió amb un d'idèntic que Junqueras ha inclòs en els comptes per al 2017. La previsió del vicepresident era recaptar 31 milions d'euros l'any vinent per aquest concepte.
 

Oriol Junqueras saluda Cristóbal Montoro,en un consell de política fiscal Foto: ACN


El que està passant amb la duplicació de l'impost és exactament el mateix que amb el tribut de dipòsits bancaris que la Generalitat volia posar en marxa. El Tribunal Constitucional el va tombar definitivament l'1 de juny del 2015. La maniobra de l'Estat es va basar en crear un impost de dipòsits bancaris i situar-lo en el 0,03% per dificultar la recaptació que en volia fer l'administració catalana.

Nova etapa

El consell de política fiscal d'aquest dijous és el primer que se celebra sota el presumpte clima de diàleg que el govern espanyol vol impulsar en aquesta legislatura. Junqueras hi assisteix perquè, tal com va proclamar ahir el secretari d'Economia, Pere Aragonès, la Generalitat ha de ser allà on estiguin en joc els recursos per als catalans.

En la reunió de tots els consellers d'Economia de totes les comunitats també es començarà a tractar la reforma del sistema de finançament. El vicepresident ja ha deixat clar que no liderarà les reivindicacions per tenir més recursos, un gest que se suma a la decisió del president Carles Puigdemont de no assistir a la conferència de presidents del proper mes de gener. L'estratègia de la Generalitat passa per exigir bilateralitat en qüestions relacionades amb el procés i aplicar un diàleg resignat en les qüestions multilaterals.

És en aquesta última categoria en la qual cal enquadrar el consell de política fiscal i financera d'aquesta tarda, que també fixarà els objectius de dèficit fins al 2019. Junqueras assegura tenir bona relació amb Santamaría, a qui ha convidat a Barcelona per abordar l'agenda catalana. Mentrestant, Puigdemont i Rajoy tenen pendent fixar una cita a la Moncloa per tractar el referèndum. De moment, sense possibilitats d'èxit.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació