Pressupostos 2017

Junqueras reclamarà un dèficit de l'1,18% al consell de política fiscal i financera

El vicepresident català destaca que cada dècima de dèficit que es pugui arrencar per sobre del 0,5% previst per ara per al 2017 suposa una despesa de 230 milions

per Roger Tugas Vilardell , 30 de novembre de 2016 a les 20:26 |
Oriol Junqueras, al costat de Joan B. Casas. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, assistirà finalment al consell de política fiscal i financera de dijous, el qual estarà presidit per la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per tractar el sostre de despesa i el topall de dèficit de cara al 2017. Ho ha anunciat aquest dimecres el secretari d'Economia, Pere Aragonès, que ha diferenciat l'assistència del també conseller d'Economia i Hisenda del paper de Carles Puigdemont, que ja ha avançat que no anirà a la conferència de presidents autonòmics que convocarà Mariano Rajoy per obrir el meló del nou model de finançament. I ho farà, segons ha exposat el mateix Junqueras en una conferència a la seu del Col·legi d'Economistes de Catalunya, amb la missió d'intentar que l'Estat apugi el sostre de dèficit de l'exercici vinent del 0,5% previst actualment fins a l'1,18%.

I és que, segons ha detallat el vicepresident català, "la llei preveu un repartiment en funció de la despesa efectiva de cada administració", un criteri compartit per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal i les institucions europees. I segons aquesta fórmula, el Govern calcula que el sostre que li pertocaria és aquest 1,18% pel qual Junqueras pugnarà dijous.


Tot i això, ha justificat que el projecte de pressupostos s'hagi elaborat preveient un dèficit del 0,5% perquè és "la xifra que va imposar el ministre d'Hisenda a l'últim Consell de Política Fiscal i Financera" i "és la xifra que ha comunicat a Brussel·les", motiu pel qual "era prudent i correcte adoptar aquesta xifra" a l'hora de fer els comptes. Tot i això, el PSOE està negociant amb l'executiu central apujar aquest topall una o dues dècimes, un aspecte rellevant, ja que, segons ha recordat el vicepresident català, "cada dècima suposen uns 223 milions d'euros" de despesa.

Uns pressupostos expansius, però no respecte abans de la crisi


Sigui com sigui, Junqueras ha destacat que el projecte presentat és el d'uns "pressupostos expansius, és rellevant dir-ho, perquè n'hem tingut uns quants de restrictius", i que intenten "respondre a les urgències del present i adaptar-se als reptes del futur". El text, però, inclou una previsió d'ingressos de 31 milions per al 2017 del nou impost a les begudes ensucrades, el qual perilla perquè Montoro en crearà un d'igual a nivell estatal.

Així mateix, preguntat per si els pressupostos ajuden prou a l'activitat empresarial, Junqueras ha destacat la despesa creixent en inversions, però ha aprofitat per carregar contra aquells que comparen el projecte amb els comptes del 2010 o els d'abans de les retallades, també en àmbits com el de la salut. "És molt difícil amb un sol pressupost igualar tots els màxims de totes les partides de tots els pressupostos de la història", ha asseverat, ja que fa uns anys, ha recordat, no hi havia ni els sostre de dèficit ni el deute acumulat actuals, així com "els finançaments estructurats devoren una bona part de la capacitat d'inversió present", motiu pel qual ara han renunciat a seguir-los aplicant en noves inversions. "Una mica més sempre estaria bé, però a canvi d'una mica menys a on?", s'ha preguntat.


Catalunya no vol dificultar la negociació del finançament

Per altra banda, qüestionat per com hauria de ser el nou model de finançament, el vicepresident català ha insistit que la Generalitat no liderarà la negociació, tot i que donarà consells i suport a qui li ho demani. Així, ha exemplificat que, si el Govern demana un got d'aigua, Montoro probablement respondrà que no i el negarà a tothom, però, si alguna altra comunitat reclama una garrafa d'aigua, aquesta tindrà més opcions d'aconseguir-ho. "Per què hem de dificultar la capacitat de negociació de la resta?", s'ha preguntat irònicament, i ha afegit: "Tots estan encantats que nosaltres no diguem res. Què hem de fer, perjudicar-los?". En tot cas, ha apuntat que les comunitats del PP i el PSOE tenen propostes de model de finançament diferents, motiu pel qual "la discussió no serà amb nosaltres, serà entre ells".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació