30
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
16:39h
“Amb quina resignació, plena d’esperit cívic, els catalans hem aguantat un any i mig de fam autèntica i progressiva! Dubto que cap altre poble s’hi hagués avingut amb tant de coratge i amb tant d’humor. La fam, que per a moltes generacions de catalans ha estat una cosa desconeguda, llunyana, mítica, de la qual només tenien una idea literària, diguem-ho així, s’ha fet conèixer directament i cruelment a la Catalunya dels darrers mesos”. El testimoni d’Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882-Perpinyà, 1949) conserva tota la seva vivor.
La Fundació Irla, vinculada a ERC, retrà aquest dijous un homenatge al polític i escriptor. Ho fa convidant a assistir al monòleg “Els darrers dies de la Catalunya republicana”, basada en l’obra del mateix títol de Rovira, i que interpretarà l’actor Jordi Hervàs, de la companyia Terra Teatre. La historiadora Anna Sallés intervindrà en l’acte i hi haurà un col·loqui moderat per Clàudia Pujol, director de Sapiens.
Rovira i Virgili narra a “Els darrers dies de la Catalunya republicana” la derrota del 1939. És un dietari que comprèn del 22 de gener al 5 de febrer. És a dir, els dies finals de la Generalitat abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, i la fugida cap a França, amb l’inici de l’exili. La lectura és colpidora i no deixa ningú indiferent.
Anna Sallés explica a NacióDigital que “l’obra mostra el gran escriptor que era Rovira i Virgili, i és un dels llibres que a mi més m’han commogut”. Per Sallés, especialista en la Catalunya republicana, “Rovira vol transmetre els sentiments de la derrota davant el feixisme, però alhora també la ferma convicció que la desfeta no serà definitiva”. Aquesta és segurament la gran ensenyança del llibre i el que encara avui té molt a dir-nos: que Catalunya va perdre una batalla, però no la guerra, que les derrotes mai són definitives.
Activista polític des de jove, Rovira va participar en totes les batalles polítiques del seu temps. Va pertànyer a les diverses organitzacions republicanes que es van formar aleshores, des de la Unió Federal Nacionalista Republicana a l’Acció Catalana. El 1931, després del triomf d’ERC a les municipals d’abril i la proclamació de la República, s’hi va adherir (havia creat el nou partit Acció Republicana Catalana, que no va triomfar). La seva obra escrita és important, i inclou treballs històrics, de pensament i reculls d’articles. Però el seu llegat és, per damunt de tot, la fermesa dels seus ideals i la dignitat amb què va afrontar els èxits i l’exili, que mai va creure definitiu.
La cita és dijous 1 de desembre, a La Vilella Teatre (passeig de l’Exposició, 95.97), a tres quarts de vuit del vespre.
La Fundació Irla, vinculada a ERC, retrà aquest dijous un homenatge al polític i escriptor. Ho fa convidant a assistir al monòleg “Els darrers dies de la Catalunya republicana”, basada en l’obra del mateix títol de Rovira, i que interpretarà l’actor Jordi Hervàs, de la companyia Terra Teatre. La historiadora Anna Sallés intervindrà en l’acte i hi haurà un col·loqui moderat per Clàudia Pujol, director de Sapiens.
Rovira i Virgili narra a “Els darrers dies de la Catalunya republicana” la derrota del 1939. És un dietari que comprèn del 22 de gener al 5 de febrer. És a dir, els dies finals de la Generalitat abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, i la fugida cap a França, amb l’inici de l’exili. La lectura és colpidora i no deixa ningú indiferent.
Anna Sallés explica a NacióDigital que “l’obra mostra el gran escriptor que era Rovira i Virgili, i és un dels llibres que a mi més m’han commogut”. Per Sallés, especialista en la Catalunya republicana, “Rovira vol transmetre els sentiments de la derrota davant el feixisme, però alhora també la ferma convicció que la desfeta no serà definitiva”. Aquesta és segurament la gran ensenyança del llibre i el que encara avui té molt a dir-nos: que Catalunya va perdre una batalla, però no la guerra, que les derrotes mai són definitives.
Activista polític des de jove, Rovira va participar en totes les batalles polítiques del seu temps. Va pertànyer a les diverses organitzacions republicanes que es van formar aleshores, des de la Unió Federal Nacionalista Republicana a l’Acció Catalana. El 1931, després del triomf d’ERC a les municipals d’abril i la proclamació de la República, s’hi va adherir (havia creat el nou partit Acció Republicana Catalana, que no va triomfar). La seva obra escrita és important, i inclou treballs històrics, de pensament i reculls d’articles. Però el seu llegat és, per damunt de tot, la fermesa dels seus ideals i la dignitat amb què va afrontar els èxits i l’exili, que mai va creure definitiu.
La cita és dijous 1 de desembre, a La Vilella Teatre (passeig de l’Exposició, 95.97), a tres quarts de vuit del vespre.