Pobresa energètica, frau, bosses de plàstic... Les 10 modificacions legals dels pressupostos

La llei d'acompanyament inclou mesures com la supressió de determinades taxes a immigrants, la reforma de la Sindicatura de Comptes, la prohibició de contractar empreses que operin en paradisos fiscals o acabar amb la nova concertació educativa

Junqueras, Puigdemont i Salellas, conversant al Parlament.
Junqueras, Puigdemont i Salellas, conversant al Parlament. | Adrià Costa
28 de novembre del 2016
Actualitzat el 29 de novembre a les 14:46h
Aquest dimarts, en la presentació del projecte de pressupostos del 2017, tots els ulls estaran posats en les despeses de cada departament i les reformes fiscals que incorpora (les quals ja van ser avançades en el seu moment i aquest dilluns han estat complementades amb l'entrada al Parlament de la proposició de llei per gravar els béns no productius a mans d'empreses). Ara bé, el projecte del que popularment es coneix com a llei d'acompanyament, a més de les reformes tributàries, incorpora nombroses modificacions legals, de caràcter més tècnic o més polític. No en va, és un text complex que conté 193 articles, set disposicions transitòries, una disposició derogatòria, set disposicions finals i dos annexos. Quins són aquests canvis? Deu dels més destacats són els següents:

1. Tarifació social de l'aigua: La llei inclou com a beneficiaris de la tarifació social de l'aigua, amb una quota reduïda, "les persones i unitats familiars que hagin acreditat davant l'entitat subministradora que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica o equivalent" o "que els hagi estat reconeguda pels serveis socials de l'Administració local competent" aquesta condició. Per fer-ho possible, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) podrà tenir accés a les dades personals. És una mesura aplaudida pel Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC) en el seu dictamen, per bé que creu que "podria ser més ambiciosa" i incloure les famílies amb dificultats "sense el certificat físic dels serveis socials".

2. Menys taxes als immigrants: L'òrgan consultiu també veu positiu que la llei suprimeixi la tarifa a pagar pels immigrants per aconseguir l'informe d'acreditació del grau d'integració social per a l'arrelament social i l'informe corresponent a l'esforç d'integració per a la renovació de residències temporals. Tot i això, altres taxes pugen. És el cas de la renovació o reposició de la targeta sanitària del Servei Català de la Salut, que passaria d'un cost de 7,35 euros actuals a 10 euros.

3. Sancions contra la pobresa energètica: Un altre dels elements que el CTESC valora és que la llei fixa que l'Agència Catalana del Consum ha de destinar de forma finalista els imports provinents de sancions a subministradores d'electricitat, gas i aigua que han infringit la llei contra la pobresa energètica, precisament i de forma íntegra, a "actuacions derivades dels plans de lluita contra les situacions de vulnerabilitat econòmica relacionada amb la pobresa energètica".

4. Reforma de la Sindicatura de Comptes: La llei d'acompanyament també modifica la llei de la Sindicatura de Comptes per tal de donar-li més llibertat per fiscalitzar aquells òrgans que cregui oportú (deslliurant-la de la fiscalització anual d'uns mateixos organismes que ja li ocupaven bona part dels recursos) i per permetre que se li presentin denúncies per part de persones físiques o jurídiques o de forma anònima. El CTESC alerta, però, que aquests articles requereixen de la majoria absoluta del ple per aprovar-se, ja que canvia una norma que és una llei de desenvolupament bàsic de l'Estatut -no n'hi haurà prou, per tant, amb els dos vots a favor i les vuit abstencions amb què la CUP facilitarà la tramitació dels comptes-. Així mateix, la llei d'acompanyament també obliga el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) a presentar i fer pública una memòria anual de la seva activitat.

5. Contractació pública amb criteri social: Per lluitar contra el frau en la contractació pública, la llei reclama des d'ara un informe preceptiu per poder fer ús de procediments que limiten la concurrència, com els d'urgència, les pròrrogues o les modificacions contractuals, així com dificulta l'encadenament de contractes menors. A banda, habilita que es valori en el procés de selecció criteris com els salaris i condicions laborals de la plantilla de l'empresa contractista, així com impedeix la contractació d'empreses que defraudin o operin en paradisos fiscals, de forma directa o a través de filials.

6. Prou bosses de plàstic gratuïtes: En la línia de voler reduir en un 90% les bosses de plàstic fins el 2020, la llei prohibeix que els comerços regalin bosses de plàstic. Des d'ara, serà obligatori cobrar-les, tant si es recullen a la botiga com si serveixen per lliurar una compra a un domicili.

7. No més concerts educatius: Tal com exigia la CUP, la llei fixa que el proper curs 2017/2018 "no es concertaran noves línies en centres ordinaris de titularitat privada", així com tampoc es reduiran per baix les línies públiques, atès que no es tancaran línies de P3 en relació a les que ja funcionen el curs vigent.

8. Recuperar Aigües Ter-Llobregat: També en la línia del que demanaven els anticapitalistes, el Govern es compromet a que, si el Tribunal Suprem confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que declara nul·la la privatització de l'empresa Aigües Ter-Llobregat, "presentarà al Parlament la voluntat de recuperar-ne la gestió directa, així com les mesures per fer-ho possible". No s'hi consigna, però, una partida pressupostària per pagar la indemnització que comportaria la mesura.

9. Fi de la llei catalana d'estabilitat pressupostària: La llei d'acompanyament deroga completament la llei catalana d'estabilitat pressupostària aprovada el 2012 per CiU i el PP, la qual prioritzava el pagament del deute per damunt la despesa ordinària i fixava objectius de dèficit més ambiciosos que la seva homòloga estatal. Era també una reclamació de la CUP.

10. Nous organismes de seguretat ferroviària i gestió marítima: Malgrat que la tendència és la de reduir el nombre d'entitats públiques, la llei crea dos nous ens. Per una banda, l'Agència de Seguretat Ferroviària, "com a autoritat responsable encarregada de l'aplicació al sistema ferroviari de Catalunya de les normatives vigents en matèria de seguretat ferroviària que els siguin aplicables". Per altra banda, impulsa el Consell Català de Cogestió Marítima com a òrgan participatiu en l'àmbit de les polítiques marítimes, amb la participació dels departaments implicats en la matèria, els agents i entitats vinculats als sectors marítims, i les entitats ambientals i de recerca.