29
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
18:28h
"Parlen de diàleg, però ens volen posar al mateix sac que totes les autonomies". Aquest és el diagnòstic que fa un dirigent governamental consultat per NacióDigital en relació al presumpte canvi d'actitud de l'Estat davant del procés català. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va alertar el 18 de novembre, en un fòrum empresarial, que els catalans s'havien guanyat a les urnes una "negociació bilateral" amb l'Estat, i intenta que aquest relat marqui els propers passos del Govern, també en àmbits sectorials. "Qualsevol proposta ha de ser bilateral", mantenen fonts de l'executiu, que posen com a exemple el finançament autonòmic i els eterns problemes a Rodalies.
L'entorn del president manté que "qualsevol diàleg passa per Puigdemont, i ell ja ha dit que el diàleg passa per votar". El president de la Generalitat, en el transcurs d'un acte a Foment del Treball el 17 de novembre, va tenir una breu conversa a peu dret amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, en la qual van quedar que "seguirien parlant". L'esquema de converses previst entre executius passa perquè Puigdemont interlocuti amb Rajoy -tenen pendent quedar per reunir-se, previsiblement a la Moncloa, durant les properes setmanes- i que el vicepresident Oriol Junqueras ho faci amb Sáenz de Santamaría.
Junqueras va convidar la seva homòloga a una reunió a Barcelona, però "encara no hi ha data fixada", segons fonts consultades. Tampoc hi ha una decisió definitiva presa sobre si el vicepresident assistirà al consell de política fiscal i financera fixat per dijous, que estarà presidit per Sáenz de Santamaría en tant que responsable d'administracions territorials del nou govern de Rajoy. En aquesta trobada està previst que s'hi abordi els topalls de dèficit autonòmic i es comenci a tractar el futur model de finançament.
La Generalitat ja ha deixat clar que no participarà en les converses pel nou sistema -Puigdemont no anirà a la conferència de presidents autonòmics-, fet que ha generat un profund rebuig en els partits contraris al procés independentista. El PSC ja ha demanat al PSOE que lideri una alternativa per a l'encaix de Catalunya, mentre que PP i Ciutadans han protagonitzat una baralla dialèctica sobre la paternitat d'una idea. Quina? Demanar una reunió amb el govern espanyol per desbloquejar la qüestió catalana.
Bilateralitat atrofiada
Observar la fotografia dels protagonistes de l'última trobada de la comissió bilateral Estat-Generalitat és fer un petit viatge en el temps, i això que només -entre cometes- fa cinc anys que no es troba. Per la part del govern espanyola hi havia Manuel Chaves, responsable d'administracions territorials en l'última etapa del PSOE a la Moncloa, mentre que l'enviat de la Generalitat era Josep A. Duran i Lleida, líder d'Unió. El primer està processat pel cas dels ERO andalusos i el segon ha desaparegut de primera fila des del successiu enfonsament a les urnes dels democristians.
La comissió bilateral no es va reunir en tota la primera legislatura de Rajoy al govern espanyol, ni tan sols quan Duran va abandonar la presidència de la part catalana i el lideratge va recaure en l'exvicepresidenta Joana Ortega. En aquest període, Artur Mas va demanar a Rajoy abordar 23 punts concrets que ara, en temps de Carles Puigdemont a Palau, ja són 46.
"Cap d'ells s'està desbloquejant com voldríem", mantenen a la Generalitat. Hi ha consellers que en privat han intentat acostar posicions -Santi Vila, quan era conseller de Territori, va cultivar una bona relació amb Ana Pastor, primer, i Rafael Catalá, després-, però qüestions polítiques de fons van impedir que els acords acabessin de fructificar. La participació de consellers en taules sectorials no s'aturaran, de moment, tal com demostra la presència de Meritxell Ruiz (Ensenyament) en la reunió que ha servit per modificar preceptes clau de la LOMCE impulsada per José Ignacio Wert.
Mirall basc?
Des del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) s'insisteix que la via per resoldre el conflicte polític entre l'Estat i la Generalitat és el diàleg, sempre i quan l'objecte d'aquest diàleg sigui el referèndum. "La relació entre els dos governs no ha de passar per la quota general", assegurava aquets matí la coordinadora general de la formació, Marta Pascal, després de la reunió del comitè nacional del PDECat. L'expresident Artur Mas ha insistit en un dinar amb empresaris que el diàleg arribarà, però que només arribarà si Catalunya segueix el seu camí.
Aquesta relació "de tu a tu" que desitja Puigdemont, en certa manera, ja la té Euskadi gràcies als seus privilegis en matèria de finançament. Tot i la bona relació entre la Generalitat i el govern basc, els camins són ben diferents. Només cal veure com Sáenz de Santamaría, amb un gran somriure, va assistir a la investidura d'Iñigo Urkullu. El PNB pot ser el soci clau que permeti al PP aprovar els pressupostos a Madrid, mentre que amb Catalunya, de moment, no hi ha cap voluntat de dialogar bilateralment.
L'entorn del president manté que "qualsevol diàleg passa per Puigdemont, i ell ja ha dit que el diàleg passa per votar". El president de la Generalitat, en el transcurs d'un acte a Foment del Treball el 17 de novembre, va tenir una breu conversa a peu dret amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, en la qual van quedar que "seguirien parlant". L'esquema de converses previst entre executius passa perquè Puigdemont interlocuti amb Rajoy -tenen pendent quedar per reunir-se, previsiblement a la Moncloa, durant les properes setmanes- i que el vicepresident Oriol Junqueras ho faci amb Sáenz de Santamaría.
Junqueras va convidar la seva homòloga a una reunió a Barcelona, però "encara no hi ha data fixada", segons fonts consultades. Tampoc hi ha una decisió definitiva presa sobre si el vicepresident assistirà al consell de política fiscal i financera fixat per dijous, que estarà presidit per Sáenz de Santamaría en tant que responsable d'administracions territorials del nou govern de Rajoy. En aquesta trobada està previst que s'hi abordi els topalls de dèficit autonòmic i es comenci a tractar el futur model de finançament.
La Generalitat ja ha deixat clar que no participarà en les converses pel nou sistema -Puigdemont no anirà a la conferència de presidents autonòmics-, fet que ha generat un profund rebuig en els partits contraris al procés independentista. El PSC ja ha demanat al PSOE que lideri una alternativa per a l'encaix de Catalunya, mentre que PP i Ciutadans han protagonitzat una baralla dialèctica sobre la paternitat d'una idea. Quina? Demanar una reunió amb el govern espanyol per desbloquejar la qüestió catalana.
Bilateralitat atrofiada
Observar la fotografia dels protagonistes de l'última trobada de la comissió bilateral Estat-Generalitat és fer un petit viatge en el temps, i això que només -entre cometes- fa cinc anys que no es troba. Per la part del govern espanyola hi havia Manuel Chaves, responsable d'administracions territorials en l'última etapa del PSOE a la Moncloa, mentre que l'enviat de la Generalitat era Josep A. Duran i Lleida, líder d'Unió. El primer està processat pel cas dels ERO andalusos i el segon ha desaparegut de primera fila des del successiu enfonsament a les urnes dels democristians.
Josep A. Duran i Lleida era el president de la part catalana de la comissió bilateral Estat-Generalitat Foto: ACN
La comissió bilateral no es va reunir en tota la primera legislatura de Rajoy al govern espanyol, ni tan sols quan Duran va abandonar la presidència de la part catalana i el lideratge va recaure en l'exvicepresidenta Joana Ortega. En aquest període, Artur Mas va demanar a Rajoy abordar 23 punts concrets que ara, en temps de Carles Puigdemont a Palau, ja són 46.
"Cap d'ells s'està desbloquejant com voldríem", mantenen a la Generalitat. Hi ha consellers que en privat han intentat acostar posicions -Santi Vila, quan era conseller de Territori, va cultivar una bona relació amb Ana Pastor, primer, i Rafael Catalá, després-, però qüestions polítiques de fons van impedir que els acords acabessin de fructificar. La participació de consellers en taules sectorials no s'aturaran, de moment, tal com demostra la presència de Meritxell Ruiz (Ensenyament) en la reunió que ha servit per modificar preceptes clau de la LOMCE impulsada per José Ignacio Wert.
Mirall basc?
Des del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) s'insisteix que la via per resoldre el conflicte polític entre l'Estat i la Generalitat és el diàleg, sempre i quan l'objecte d'aquest diàleg sigui el referèndum. "La relació entre els dos governs no ha de passar per la quota general", assegurava aquets matí la coordinadora general de la formació, Marta Pascal, després de la reunió del comitè nacional del PDECat. L'expresident Artur Mas ha insistit en un dinar amb empresaris que el diàleg arribarà, però que només arribarà si Catalunya segueix el seu camí.
Aquesta relació "de tu a tu" que desitja Puigdemont, en certa manera, ja la té Euskadi gràcies als seus privilegis en matèria de finançament. Tot i la bona relació entre la Generalitat i el govern basc, els camins són ben diferents. Només cal veure com Sáenz de Santamaría, amb un gran somriure, va assistir a la investidura d'Iñigo Urkullu. El PNB pot ser el soci clau que permeti al PP aprovar els pressupostos a Madrid, mentre que amb Catalunya, de moment, no hi ha cap voluntat de dialogar bilateralment.