procés català: crònica

El Cercle d'Economia no perd l'esperança

El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóó, defensa a l'entitat econòmica l'estat de les autonomies | Josep Espar Ticó li etziba: "Espanya és un mur"

per Pep Martí , Barcelona, 28 de novembre de 2016 a les 14:35 |
Alberto Núñez Feijóo, aquest dilluns al Cercle d'Economia | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Núñez Feijóo ha estat com a casa. És de Vigo, com el president del Cercle, Antón Costas. Amb aquest coixí gallec, el president de la Xunta ha volgut expressar empatia amb Catalunya: “Qui perd els orígens perd la identitat”, ha dit citant Raimon. “La identitat no és un caprici”, ha assegurat.  Segons el president de la Xunta, hi ha molts punts en comú entre catalans i gallecs, “dos pobles que no han tingut Estat”. 

Però ha afegit de seguida que des de la Constitució de 1978 ja no es pot dir que Galícia i Catalunya ja no tinguin estat propi. “Catalunya i Galícia som estat”, ha dit, per fer una defensa de l’Espanya de les autonomies. Ha lloat el model de Baviera, “que va decidir ser forta amb Alemanya”. Ha propugnat la necessitat de superar el nominalisme i no ser presoners de les paraules. Ha alertat del que ell considera un error, que és barrejar el tema del sistema de finançament amb el debat identitari. Segons ell, en els acords de finançament hi ha hagut massa conjunturalisme i opacitat. Núñez Feijóo ha fet una crida a no quedar bloquejats pel passat. “No estem units només per la llei”, ha dit, per concloure que no creia que el que és “comú” hagi d’invalidar el que és propi.    


En les primeres files, dirigents del Partit Popular –Xavier García Albiol, Alberto Fernández-, empresaris com l’expresident de Gas Natural Fenosa Salvador Gabarró i Amancio López, el gallec català que ha aixecat un imperi hoteler i és molt amic del president de la Xunta, el president del Banc Sabadell Josep Oliu. També hi era Josep Espar Ticó, pujolista històric i promotor cultural. 

Precisament ell ha estat, durant el col·loqui obert després, qui ha dit que havia passat de ser confederalista i ara és independentista perquè “Espanya és un mur”. Espar ha dit que “després de tant de temps, de cambonisme, de CiU i de bona fe”, queda clar que “no ens volen”, esmentant els greuges de tot ordre, des de la llengua a les infraestructures. El dirigent del PP ha dit que “el mur van ser els quaranta anys” i Catalunya ha subsistit.  Sí que ha reconegut que “em va sorprendre que el primer AVE fos Madrid-Sevilla”, però que des de la Corunya a Madrid es tarden dotze hores. “Dotze hores!”.  


Nostàlgia de CiU

Xavier Vidal-Folch ha sorprès l’auditori preguntant a Núñez Feijóo si és creïble el discurs de simpatia per la identitat catalana sent dirigent d’un partit, el PP, que ha mostrat tanta hostilitat amb Catalunya.  Vidal-Folch ha dit que en els darrers anys al president de la Xunta no se l’ha sentit. Núñez Feijóo ha respost que ell ha vingut tres vegades al Cercle i sempre ha dit el mateix. Ha recordat que CiU ha estat el partit que més vegades ha aprovat el pressupost de l’Estat. El president de la Xunta ha dit més d’un cop que creia que les coses havien anat bé fins a l’Estatut del 2006, i que li agradaven més els polítics catalans d’abans que els d’ara. 

 
La diplomàcia gallega del Cercle

Mentre el procés sobiranista avança enmig de l’immobilisme del govern de Mariano Rajoy, n’hi ha que encara mantenen l’esperança en un acord entre Catalunya i l’Estat. “Nosaltres no perdem la moral”, assegura un soci important del Cercle d’Economia. Aquest migdia, el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha intervingut a la influent entitat per dissertar sobre “Estabilitat i sostenibilitat en un Estat descentralitzat”.

Que el Cercle aprofita totes les escletxes per obrir portes ara per ara tancades és evident. La voluntat del Cercle de teixir ponts entre Catalunya i Espanya és evident. En la renovació efectuada per qui serà el seu nou president de l’entitat a partir del 12 de desembre, Juan José Brugera s'ha inclòs l'exministra socialista Cristina Garmendia en la nova junta directiva. Garmendia presideix la fundació España Constitucional, que aplega una quarantena d’exministres preocupats per la pervivència de “l’esperit de la Constitució del 78”, que a aquestes alçades ja ben pocs saben què vol dir.

El 17 d’octubre passat, el Cercle va acollir la presentació del llibre España rescatada de Luis de Guindos. Però malgrat els intents d’alguns dels participants en el col·loqui, el ministre no va anar més enllà d’apuntar una reforma en el finançament. Malgrat tot, el Cercle persisteix. Dimecres vinent, dins dels Diàlegs Empresa i Societat que organitza, el convidat serà Miquel Roca.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació