El cas Mercuri compleix quatre anys amb només una sentència ferma

Manuel Bustos, Paco Bustos i Dani Fernández estan fent cursos i paguen la multa de 60.000 euros | Es preveu que en els propers mesos es convocaran un mínim de tres judicis

Manuel Bustos a la sortida dels jutjats de Sabadell
Manuel Bustos a la sortida dels jutjats de Sabadell | Albert Segura
27 de novembre del 2016
Actualitzat a les 16:53h
El 27 de novembre de 2012 la ciutat de Sabadell tremolava. La plaça Sant Roc es va omplir primer de periodistes i més tard de policies que entraven a l’Ajuntament i en sortien carregats de caixa. Era l’esclat del cas Mercuri, una trama de corrupció i tràfic d’influències que va provocar la dimissió del llavors alcalde, Manuel Bustos, i la seva compareixença com a investigat per ser el presumpte cervell d’una xarxa que implicava polítics, empresaris i ciutadans. Des de llavors, només hi ha hagut una sentència ferma.
 
La instrucció del cas va començar l’any 2010, però no va ser fins el 27 de novembre de 2012 que va esclatar de manera evident. Des de llavors s’han obert un total de 35 peces, però només hi ha hagut una sentència ferma, la de la peça de Montcada i Reixac, en què s’acusava a Manuel Bustos, el seu germà i exregidor Paco Bustos i el secretari d’organització del PSC, Dani Fernández, d’haver forçat la col·locació a dit d’una coneguda, Carmina Llumà, a l’Ajuntament de Montcada.
 
El resultat: una pena d'un any i quatre mesos de presó per a cada un d’ells, una multa de 60.000 euros i la inhabilitació durant quatre anys i mig per a exercir qualsevol càrrec polític, per un delicte de tràfic d’influències. També es veia afectada l’exalcaldessa de Montcada, María Elena Pérez, que se la va condemnar a set anys d’inhabilitació per prevaricació.
 
Tot i això, la sala civil i penal del TSJC va suspendre les penes de presó per als tres primers condemnats durant els propers 5 anys, sempre que no cometin un altre delicte o siguin condemnats per un altre. De la mateixa manera es va ajornar i fraccionar la pena de multa. “Ara estan fent un curs i estan pagant totes les quotes tal com toca”, destaca l’advocat de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, Raül Garcia Barroso.
 

Els germans Manuel i Francisco Bustos arriben a la seu del TSJC per ser jutjats. Foto: Rafa Garrido


La importància de les trucades
 
El Tribunal Suprem, a més, ha validat les converses telefòniques com a prova en base al primer judici celebrat i sentenciat, fet que dóna aval jurídic a totes les peces del cas. “El Suprem es va pronunciar amb una sentència ferma, i això dóna garantia per a tota la resta de la instrucció”, apunta Barroso.
 
Això permet pensar en tota la colla de peces que encara hi ha per abordar. “La peça 1 està estancada, per l’alt volum de documentació, així com la 28, que és la del servei de neteja i recollida de la brossa, de l’empresa Smatsa, són molt complexes i van endarrerides” apunta l’advocat.
 
Actualment la instrucció ja ha acabat en les peces 6, 18 i 30, i es preveu que siguin els propers judicis convocats d’aquí a pocs mesos. Estan centrades en el cas d’abocaments il·legals de terres a Can Xupa, unes obres il·legals al carrer Fernando Poo i la retirada de multes de trànsit que Bustos va promoure en benefici de la seva dona.
 
En aquest sentit, es preveu que podria ser l’Audiència Provincial qui assumís les peces, depenent de si la pena que es demana per als acusats supera els 5 anys.
 

Manuel Bustos, sortint dels Jutjats de Terrassa. Foto: Albert Segura


Pot anar Bustos a la presó?
 
D’acord amb el codi penal antic, per suspendre la pena de presó la pena ha de ser inferior als dos anys, s’ha de poder reparar el dany i s’ha de tractar d’un delinqüent primari. “Bustos té una condemna ferma des de febrer de 2016, però els fets pels quals se’l condemna van passar l’any 2012, moment en què no havia comès cap delicte”, explica Barroso per justificar que el jutge evités l’ingrés a presó.
 
Això, però, no és un procediment automàtic, i en la propera condemna, si n’hi ha, encara que sigui inferior a dos anys podria suposar evitar de nou la presó, donat que els fets pels quals se’l jutge també són anteriors a la primera condemna. El jutge, en aquest cas, pot valorar què fer, en base a un criteri subjectiu.