25
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
26
de novembre
a les
8:41h
Fora i en públic, era perfecte. Però un cop tancava el pany de casa, començava aquell infern que sempre havia cregut que mai viuria. S'havien conegut a la universitat i finalment havien anat a viure junts. "El tenia idolatrat", reconeix la Laura (nom fictici per protegir la víctima), de 46 anys. A qui va ser el seu marit, advocat i criminòleg, acabava justificant-li tot: els crits, els retrets i després també les agressions. "No vaig ser conscient que ell era un maltractador fins que vaig tenir el meu primer fill", reconeix. Ningú del seu entorn ho havia detectat. Al contrari, a ulls de tothom era "encantador". La tercera vegada que la va fer fora de casa, just després d'apallissar-la, va dir prou. Tenia ja dos fills petits i la situació s'agreujava perquè a més de ser invident té una discapacitat física. La Laura va decidir agafar les regnes de la seva vida i el va denunciar.
"No existeix un perfil. La violència no entén ni d'edat, ni de classes socials ni d'ètnies", explica Leticia Sánchez, terapeuta de l'equip de Tamaia, una associació nascuda l'any 1992 que treballa en defensa de les dones que pateixen violència masclista. Aquí la Laura no només ha trobat el suport per recuperar-se, sinó que també una xarxa social i una motivació per ajudar a altres dones que han estat víctimes de la violència.
Després de la denúncia, la revictimització
Denunciar no era el final. Després van venir les amenaces telefòniques. Els onze mesos amb protecció integral per part dels Mossos durant les 24 hores del dia. Tres anys en què no va gosar anar en metro per por de trobar-se el seu exmarit i que l'empenyés a les vies. Cinc anys de perícies judicials en què finalment ell, que tenia una ordre d'allunyament, va quedar absolt per "falta de proves" de les agressions. I tot, malgrat els informes mèdics. A tot plegat es va sumar que el seu exmarit va demanar la custòdia compartida dels nens i li va ser atorgada. "Gràcies a Tamaia ho he anat paint", explica. Perquè davant de tots els tràngols posteriors, allà estava l'associació per fer xarxa i amortir la situació. "Més enllà de la funció de residència, cal tot un procés de recuperació dels efectes de la violència i un grup d'ajuda mútua", explica la terapeuta. On no arriba el circuit públic, l'associacionisme fa mans i mànigues per cobrir totes les necessitats.
"Vaig confondre l'amor amb la possessió i la gelosia"
A la Brétema (nom fictici per protegir la víctima), de 66 anys, una amiga la va arrossegar fins a Tamaia. Després d'haver-se quedat vídua va trobar una nova parella. "Jo anava amb el lliri a la mà i em vaig enamorar. Vaig confondre l'amor amb la possessió i la gelosia", afirma. Van ser només quatre mesos, però la seva vida va canviar per complet. Treballava en una multinacional i intentava portar una rutina amb tota normalitat. Però va arribar un moment en què era impossible. "Amb dues carreres universitàries que tinc i tenint els meus propis mitjans, no era conscient de ser una dona maltractada", confessa. Sort d'aquella amiga que li va fer obrir els ulls. La Brétema va denunciar i en un judici ràpid la seva exparella va ser condemnada a sis mesos d'allunyament. Ara, a Tamaia, ja fa anys que és mentora, un rol que assumeixen les dones que, un cop recuperades, volen seguir sent part activa de l'entitat i ajudant altres víctimes.
"Han de saber que hi ha sortida"
"Les dones, al centre" és la filosofia sobre la qual pivota Tamaia, que considera que és a través de compartir les experiències vitals quan les dones guanyen eines per combatre la violència masclista. "El patriarcat muta i s'adapta al context", alerta Leticia Sánchez, que assenyala l'educació com a pilar bàsic per acabar amb aquesta xacra. La terapeuta alerta que en la societat actual "la normalització de la violència està massa legitimada". Tot, mentre el responsable, que és l'agressor, "segueix mirant cap a una altra banda" i intenta culpabilitzar la dona de la seva conducta. Un sense sentit que Tamaia busca combatre. La Laura i la Brétema ajuden ara altres dones. Algunes ja han posat denúncia. Altres tot just comencen a verbalitzar què viuen cada vegada que tanquen la porta de casa. "Costa molt explicar-ho però han de saber que hi ha sortida", conclou la Laura.
"No existeix un perfil. La violència no entén ni d'edat, ni de classes socials ni d'ètnies", explica Leticia Sánchez, terapeuta de l'equip de Tamaia, una associació nascuda l'any 1992 que treballa en defensa de les dones que pateixen violència masclista. Aquí la Laura no només ha trobat el suport per recuperar-se, sinó que també una xarxa social i una motivació per ajudar a altres dones que han estat víctimes de la violència.
Després de la denúncia, la revictimització
Denunciar no era el final. Després van venir les amenaces telefòniques. Els onze mesos amb protecció integral per part dels Mossos durant les 24 hores del dia. Tres anys en què no va gosar anar en metro per por de trobar-se el seu exmarit i que l'empenyés a les vies. Cinc anys de perícies judicials en què finalment ell, que tenia una ordre d'allunyament, va quedar absolt per "falta de proves" de les agressions. I tot, malgrat els informes mèdics. A tot plegat es va sumar que el seu exmarit va demanar la custòdia compartida dels nens i li va ser atorgada. "Gràcies a Tamaia ho he anat paint", explica. Perquè davant de tots els tràngols posteriors, allà estava l'associació per fer xarxa i amortir la situació. "Més enllà de la funció de residència, cal tot un procés de recuperació dels efectes de la violència i un grup d'ajuda mútua", explica la terapeuta. On no arriba el circuit públic, l'associacionisme fa mans i mànigues per cobrir totes les necessitats.
"Vaig confondre l'amor amb la possessió i la gelosia"
A la Brétema (nom fictici per protegir la víctima), de 66 anys, una amiga la va arrossegar fins a Tamaia. Després d'haver-se quedat vídua va trobar una nova parella. "Jo anava amb el lliri a la mà i em vaig enamorar. Vaig confondre l'amor amb la possessió i la gelosia", afirma. Van ser només quatre mesos, però la seva vida va canviar per complet. Treballava en una multinacional i intentava portar una rutina amb tota normalitat. Però va arribar un moment en què era impossible. "Amb dues carreres universitàries que tinc i tenint els meus propis mitjans, no era conscient de ser una dona maltractada", confessa. Sort d'aquella amiga que li va fer obrir els ulls. La Brétema va denunciar i en un judici ràpid la seva exparella va ser condemnada a sis mesos d'allunyament. Ara, a Tamaia, ja fa anys que és mentora, un rol que assumeixen les dones que, un cop recuperades, volen seguir sent part activa de l'entitat i ajudant altres víctimes.
"Han de saber que hi ha sortida"
"Les dones, al centre" és la filosofia sobre la qual pivota Tamaia, que considera que és a través de compartir les experiències vitals quan les dones guanyen eines per combatre la violència masclista. "El patriarcat muta i s'adapta al context", alerta Leticia Sánchez, que assenyala l'educació com a pilar bàsic per acabar amb aquesta xacra. La terapeuta alerta que en la societat actual "la normalització de la violència està massa legitimada". Tot, mentre el responsable, que és l'agressor, "segueix mirant cap a una altra banda" i intenta culpabilitzar la dona de la seva conducta. Un sense sentit que Tamaia busca combatre. La Laura i la Brétema ajuden ara altres dones. Algunes ja han posat denúncia. Altres tot just comencen a verbalitzar què viuen cada vegada que tanquen la porta de casa. "Costa molt explicar-ho però han de saber que hi ha sortida", conclou la Laura.