25
de novembre
del
2016
Actualitzat
a la
13:21h
Una tradició que té el seu origen al segle XVI i que s'ha mantingut pràcticament intacta fins a l'actualitat. Es tracta del ball del Bo-bo, una dansa tradicional nascuda a Monistrol de Montserrat (el Bages) que l'any 2010 va ser declarada Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya.
"Recordo que quan van venir a atorgar-nos la distinció ens van dir que el que teníem al poble era un tresor festiu català", explica Joan Pozo, actual President de l'Associació de Sant Sebastià, la màxima exponent d'aquesta dansa, que qualifica de "fora de sèrie" el fet que encara ara se segueixi desenvolupant el ball del Bo-bo de la mateixa manera com es feia el 1570. "Municipis com Moià o Castellterçol, amb el Ball del Ciri, també tenen danses de traspàs però ja no és una confraria qui les duu a terme, sinó que la dansa ha quedat com a element folklòric i es manté gràcies a un esbart o alguna associació que la balla", manifesta.
Però a vegades, per a conservar una tradició tan arrelada cal adaptar-se als temps actuals, perquè és evident que la societat del segle XVII no és la mateixa que la d'ara. El Bo-bo és una dansa que s'emmarca dintre de la Festa de Sant Sebastià, que se celebra cada 20 de gener a Monistrol de Montserrat. La festa, amb un origen religiós que encara ara es manté, escollia, cada any, uns administradors per a què l'organitzessin. Eren aquestes mateixes persones les que s'encarregaven de ballar el Bo-bo. Els administradors de la festa són l'Abat (administrador primer); el Prior (administrador segon), i el Batlle (administrador tercer). Un dels requisits era que tant l'Abat com el Batlle havien de ser persones casades. El Prior, en canvi, havia de ser solter i durant tota la festivitat s'acompanyava de la seva mare. Abans tots tres administradors havien de ser homes, però ja fa molts anys que des de l'Associació de Sant Sebastià es va abolir aquesta norma i va permetre que les dones també poguessin ostentar el "càrrec".
Fins l'any passat, els requisits per a ser Abat o Batlle eren que s'havia d'estar casat, ja que la persona que acompanyaria l'administrador durant el ball del Bo-bo seria la seva parella. "Ens trobàvem que les llistes de balladors casats eren tan reduïdes que ja sabíem qui ballaria l'any vinent, i l'altre i l'altre", manifesta Pozo, que continua: "Veient que aquesta problemàtica no minvava i tenint en compte que des de feia anys hi havia persones viudes o separades que ens demanaven per ballar, vam decidir que en el grup de casats també hi encabiríem els viudos i les viudes; els separats i les separades, i els divorciats i divorciades". Una obertura que, en certa manera també s'ha fet en el grup dels solters, en el qual a partir d'aquest gener vinent també hi entraran a formar part les parelles de fet.
Segons Pozo, aquesta decisió d'adaptar-se als nous temps es complementa amb el propòsit que es va fer l'associació "d'alliberar de ballar l'home o la dona de les persones que facin d'administradors". Així doncs, si un membre de la parella vol ballar el Bo-bo i l'altre no, aquest primer podrà dansar-lo amb una altra persona que no sigui la seva esposa o el seu marit: "això sí; sempre haurà de ser del gènere oposat", recalca el president, que vol deixar palès que "aquesta part de la tradició sí que hem decidit mantenir-la" perquè, valgui la redundància, "és una tradició".
Amb aquests canvis Pozo espera que "s'apunti més gent a ballar el Bo-bo i puguem obrir la dansa en el panorama social del municipi". Una obertura que també passa per vendre aquesta festa a la gent que no sigui de Monistrol i a tots aquells ciutadans que no convinguin amb la religió: "Hem de saber encabir la festa als creients (perquè, al cap i a la fi, la festa és religiosa), però també a aquelles persones que se l'estimen [a la festa] perquè és una tradició del poble", diu Pozo, que afegeix que per donar cabuda a aquest darrer grup "volem ampliar el ventall d'actes".
La clau perquè la festa no es perdi, però, són -en paraules del president de l'Associació de Sant Sebastià- "els infants": "L'Ajuntament de Monistrol va crear la Festa dels Romeus i en certa manera des de l'associació ens en beneficiem, ja que gràcies a això, els nens i nenes creixen sabent la història de Sant Sebastià i coneixen l'origen de la seva festivitat", expressa.
"Recordo que quan van venir a atorgar-nos la distinció ens van dir que el que teníem al poble era un tresor festiu català", explica Joan Pozo, actual President de l'Associació de Sant Sebastià, la màxima exponent d'aquesta dansa, que qualifica de "fora de sèrie" el fet que encara ara se segueixi desenvolupant el ball del Bo-bo de la mateixa manera com es feia el 1570. "Municipis com Moià o Castellterçol, amb el Ball del Ciri, també tenen danses de traspàs però ja no és una confraria qui les duu a terme, sinó que la dansa ha quedat com a element folklòric i es manté gràcies a un esbart o alguna associació que la balla", manifesta.
Però a vegades, per a conservar una tradició tan arrelada cal adaptar-se als temps actuals, perquè és evident que la societat del segle XVII no és la mateixa que la d'ara. El Bo-bo és una dansa que s'emmarca dintre de la Festa de Sant Sebastià, que se celebra cada 20 de gener a Monistrol de Montserrat. La festa, amb un origen religiós que encara ara es manté, escollia, cada any, uns administradors per a què l'organitzessin. Eren aquestes mateixes persones les que s'encarregaven de ballar el Bo-bo. Els administradors de la festa són l'Abat (administrador primer); el Prior (administrador segon), i el Batlle (administrador tercer). Un dels requisits era que tant l'Abat com el Batlle havien de ser persones casades. El Prior, en canvi, havia de ser solter i durant tota la festivitat s'acompanyava de la seva mare. Abans tots tres administradors havien de ser homes, però ja fa molts anys que des de l'Associació de Sant Sebastià es va abolir aquesta norma i va permetre que les dones també poguessin ostentar el "càrrec".
Fins l'any passat, els requisits per a ser Abat o Batlle eren que s'havia d'estar casat, ja que la persona que acompanyaria l'administrador durant el ball del Bo-bo seria la seva parella. "Ens trobàvem que les llistes de balladors casats eren tan reduïdes que ja sabíem qui ballaria l'any vinent, i l'altre i l'altre", manifesta Pozo, que continua: "Veient que aquesta problemàtica no minvava i tenint en compte que des de feia anys hi havia persones viudes o separades que ens demanaven per ballar, vam decidir que en el grup de casats també hi encabiríem els viudos i les viudes; els separats i les separades, i els divorciats i divorciades". Una obertura que, en certa manera també s'ha fet en el grup dels solters, en el qual a partir d'aquest gener vinent també hi entraran a formar part les parelles de fet.
Segons Pozo, aquesta decisió d'adaptar-se als nous temps es complementa amb el propòsit que es va fer l'associació "d'alliberar de ballar l'home o la dona de les persones que facin d'administradors". Així doncs, si un membre de la parella vol ballar el Bo-bo i l'altre no, aquest primer podrà dansar-lo amb una altra persona que no sigui la seva esposa o el seu marit: "això sí; sempre haurà de ser del gènere oposat", recalca el president, que vol deixar palès que "aquesta part de la tradició sí que hem decidit mantenir-la" perquè, valgui la redundància, "és una tradició".
Amb aquests canvis Pozo espera que "s'apunti més gent a ballar el Bo-bo i puguem obrir la dansa en el panorama social del municipi". Una obertura que també passa per vendre aquesta festa a la gent que no sigui de Monistrol i a tots aquells ciutadans que no convinguin amb la religió: "Hem de saber encabir la festa als creients (perquè, al cap i a la fi, la festa és religiosa), però també a aquelles persones que se l'estimen [a la festa] perquè és una tradició del poble", diu Pozo, que afegeix que per donar cabuda a aquest darrer grup "volem ampliar el ventall d'actes".
La clau perquè la festa no es perdi, però, són -en paraules del president de l'Associació de Sant Sebastià- "els infants": "L'Ajuntament de Monistrol va crear la Festa dels Romeus i en certa manera des de l'associació ens en beneficiem, ja que gràcies a això, els nens i nenes creixen sabent la història de Sant Sebastià i coneixen l'origen de la seva festivitat", expressa.