24
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
20:13h
Aquest cop no hi haurà referèndum. El govern del president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, no vol més ensurts. El segon acord de pau amb la guerrilla de les FARC segellat avui a Bogotà entre Santos i Rodrigo Londoño (més conegut pels àlies Timoteo Jiménez o Timochenko) ha reobert la porta de l'esperança a posar fi a una guerra que dura ja massa, més de cinquanta anys que han ensangonat la terra.
La cerimònia d'avui ha estat molt diferent de la del 26 de setembre passat, més austera i sense presència de personalitats internacionals. La setmana vinent, el Congrés ha de ratificar l'acord. No s'esperen entrebancs, ja que les forces favorables a la culminació de les negociacions de pau hi són majoritàries. Avui, Santos ha anunciat que en 150 dies, les FARC deixaran de ser una organització armada.
Han passat moltes coses des del 26 de setembre. La més inesperada, el referèndum del 2 d'octubre que havia de confirmar l'acord, però que va polaritzar el país i va donar un resulta contrari al text proposta. Per un resultat mínim (50,23%), però que en tot cas ha obligat a reobrir el contingut de l'acord. Els negociadors del govern i de les FARC han fet un esforç per incloure en les noves clàusules algunes de les esmenes exigides pel bloc contrari a l'acord, amb l'expresident colombià Álvaro Uribe al davant. Però malgrat els canvis, en alguns casos significatius, Uribe ha mantingut el seu rebuig.
Canvis substancials
Entre les modificacions fetes, s'ha decidit separar els indults per l'activitat guerrillera del delicte de narcotràfic. En el primer acord, es considerava que el narcotràfic era fruit del conflicte armat. Ara, cada delicte de tràfic de drogues serà tractat individualment i s'intentarà que cap delinqüent comú es pugui veure beneficiat d'un acord de pau que és essencialment polític.
Una altra concessió a la dreta colombiana és que la Jurisdicció Especial de la Pau (JEP) s'haurà de sotmetre als dictats de la Cort Constitucional colombiana, tal com reclamaven els enemics dels tractats. Tampoc podrà haver-hi cap magistrat estranger a la JEP. També es restringiran els moviments dels guerrillers que, a canvi de col·laborar amb la reconstrucció, evitaran la presó. No podran moure's amb plena llibertat i quedaran concentrats en unes zones establertes en els acords.
En canvi, Santos no ha accedit a la que era potser la principal exigència dels uribistes. Es manté la condició d'elegibles per a líders guerrillers que vulguin participar en la vida política. Els dirigents de les FARC podran ser candidats i ser elegits. Uribe i el sector dur de la dreta colombiana són del tot contraris a aquesta clàusula, probablement la que ha impedit l'acord amb les forces de l'expresident conservador.
La cerimònia d'avui ha estat molt diferent de la del 26 de setembre passat, més austera i sense presència de personalitats internacionals. La setmana vinent, el Congrés ha de ratificar l'acord. No s'esperen entrebancs, ja que les forces favorables a la culminació de les negociacions de pau hi són majoritàries. Avui, Santos ha anunciat que en 150 dies, les FARC deixaran de ser una organització armada.
Han passat moltes coses des del 26 de setembre. La més inesperada, el referèndum del 2 d'octubre que havia de confirmar l'acord, però que va polaritzar el país i va donar un resulta contrari al text proposta. Per un resultat mínim (50,23%), però que en tot cas ha obligat a reobrir el contingut de l'acord. Els negociadors del govern i de les FARC han fet un esforç per incloure en les noves clàusules algunes de les esmenes exigides pel bloc contrari a l'acord, amb l'expresident colombià Álvaro Uribe al davant. Però malgrat els canvis, en alguns casos significatius, Uribe ha mantingut el seu rebuig.
Canvis substancials
Entre les modificacions fetes, s'ha decidit separar els indults per l'activitat guerrillera del delicte de narcotràfic. En el primer acord, es considerava que el narcotràfic era fruit del conflicte armat. Ara, cada delicte de tràfic de drogues serà tractat individualment i s'intentarà que cap delinqüent comú es pugui veure beneficiat d'un acord de pau que és essencialment polític.
Una altra concessió a la dreta colombiana és que la Jurisdicció Especial de la Pau (JEP) s'haurà de sotmetre als dictats de la Cort Constitucional colombiana, tal com reclamaven els enemics dels tractats. Tampoc podrà haver-hi cap magistrat estranger a la JEP. També es restringiran els moviments dels guerrillers que, a canvi de col·laborar amb la reconstrucció, evitaran la presó. No podran moure's amb plena llibertat i quedaran concentrats en unes zones establertes en els acords.
En canvi, Santos no ha accedit a la que era potser la principal exigència dels uribistes. Es manté la condició d'elegibles per a líders guerrillers que vulguin participar en la vida política. Els dirigents de les FARC podran ser candidats i ser elegits. Uribe i el sector dur de la dreta colombiana són del tot contraris a aquesta clàusula, probablement la que ha impedit l'acord amb les forces de l'expresident conservador.