23
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
16:12h
Les caputxines de Manresa han esclatat contra el bisbe de Vic pel conflicte sobre la cessió del convent de clausura. "El bisbe de Vic ens va arribar a dir que érem quatre velles que ja no sabíem què ens dèiem", denuncien a NacióDigital les monges després que Romà Casanova deixés en paper mullat l'acord per cedir l'edifici a la Fundació Sociosanitària de Manresa i dedicar-lo a l'atenció de persones amb dependència. El bisbat, després de l'enrenou creat, s'ha defensat i ha assegurat que va ser el Vaticà qui va ordenar aquesta decisió, un extrem que des del convent desconeixen totalment.
Monges sense por
Les monges que viuen al Monestir de Sant Carles Borromeu de Manresa ja no tenen por. No tenen por de parlar, ni de dir el que pensen ni d'explicar com se senten només pel fet de ser dones. I és que tal com afirmen, "si la nostra comunitat religiosa hagués estat masculina, res del que ha passat hauria succeït".
Però per entendre què ha passat cal remuntar-nos a principis de novembre d'aquest any. Les quatre clarisses caputxines residents al convent situat al carrer Talamanca de la capital del Bages van rebre la visita del bisbe de Vic, Romà Casanova. Ell, "amb un to sever i malcarat", afirmen dues de les monges, la germana Pilar i la germana Teresa, va dir-los que a partir d'aquell moment i per ordre de la Santa Seu, passava a ser el comissari pontifici del convent. Un determini que va posar en estat d'alerta a les religioses, que el mes de gener de 2014 havien fet públic que cedirien les instal·lacions del convent a la Fundació Sociosanitària de Manresa perquè "ens va semblar que la feina que feien (i que estan fent) estava en harmonia amb el nostre ideari de valors", explica la germana Pilar.
Però la notícia que van rebre sense previ avís per part de Casanova les va deixar estupefactes. I més encara quan "va dir-nos que la tramitació de la cessió del convent a la Fundació Sociosanitària no era vàlida, al·legant que ell era l'amo i senyor del convent i, per tant, qui decidia què se'n faria", declaren les monges, que expliquen que el dia 12 de desembre i per ordre del bisbe els membres de la Fundació Sociosanitària que ja feien ús d'algunes estances de les instal·lacions per a feina administrativa, hauran de marxar.
Contra tot pensament, les monges van dir-hi la seva: "li vam dir al bisbe que no estàvem d'acord amb la decisió presa i li vam demanar temps per a consultar la resolució a un canonista perquè ens digués quins eren els nostres drets", relata la germana Pilar, que afegeix que en el moment que Casanova va percebre la poca predisposició de les caputxines a acatar aquelles ordres, "ens va començar a faltar al respecte i ens va arribar a dir que érem quatre velles que no sabíem què ens dèiem". "Va voler que ens sentíssim vulnerables i ens va menysprear. El bisbe ens va atropellar humanament i psicològicament amb totes les lletres", balbuceja la germana Teresa, que lamenta que "el bisbe el que vol és que ens enfonsem". Durant la conversa, a més, les caputxines van deixar clar que en cas que Romà Casanova trenqués el pacte amb la Fundació Sociosanitària, la propietat del convent i de tots els seus béns passaria a pertànyer a la Federació de les Caputxines d'Espanya. "Fins i tot la nostra constitució diu que en cas que s'extingissin totes les caputxines d'Espanya, el monestir passaria a ser d'una fundació caputxina que hi ha a Roma que es diu Santa Veronica", recalquen les germanes.
En l'acord de cessió signat per les monges i la Fundació Sociosanitària, aquesta darrera es comprometia a tenir cura de les germanes del convent. És per això que Casanova els va fer una "contraoferta": "va intentar col·locar-nos unes tutores, que són dues religioses d'aquí Manresa de vida activa, perquè ens supervisessin. I resulta que elles són més grans d'edat que nosaltres", replica Pilar que amb la ferma voluntat de no deixar-se trepitjar assevera que "nosaltres podem tenir l'edat que tenim però les nostres facultats estan en perfecte estat".
Romà a Roma
Un cop les clarisses caputxines manresanes van tenir elaborat l'informe de cessió del convent a la Fundació Sociosanitària, el van portar en mà –ho va fer la Germana Teresa– a la Santa Seu, el mes de juliol. "Li vaig entregar a Monsenyor José Rodríguez Carballo, secretari de la Congregació per als Instituts de Vida consagrada i les Societats de Vida apostòlica i em va dir que ens dirien alguna cosa", explica Teresa. "Encara estem esperant una resposta", agrega Pilar.
El que les monges esperen és, també, "que Roma ens notifiqui la decisió que ha pres de nomenar Monsenyor Romà Casanova com a comissari pontifici del nostre convent": "l'únic document que tenim que acrediti això és el que ens va ensenyar el bisbe de Vic quan ens va venir a veure", expliquen.
Amb el convenciment de les dues germanes que "el que li interessa al bisbe és tenir propietats", tot fa pensar que quan va saber [el bisbe] la intenció que tenien les monges manresanes de cedir el convent a una entitat social, va moure fils entre els poders eclesiàstics per acabar sent ell el propietari i tenidor del monestir del carrer Talamanca. El cert és que Romà Casanova sí que ha rebut resposta del Vaticà i les clarisses caputxines no. "A nosaltres ningú ens ha dit ni sí ni no de res", al·leguen, tot afegint que "ara mateix estem, per una banda, pendents de què passarà a partir d'ara, i de l'altra encalçades per l'actitud del bisbe, que ens vol treure tota autoritat, tota potestat i tota direcció de casa nostra".
El bisbat assegura que el Vaticà va declarar nul l'acord
El bisbat de Vic ha emès un comunicat aquest dimecres al matí en el qual assegura que l'acord de cessió del monestir de les Caputxines a la Fundació Sociosanitària de Manresa "va ser declarat nul per la Santa Seu". "El bisbat de Vic ha col·laborat en presentar la documentació necessària perquè es pugui valorar de nou la cessió i perquè aquesta es faci segons el dret canònic", assegura el comunicat, que també diu que "està a l'espera de la decisió de la Santa Seu".
Tot i així, des del convent manresà s'expressa que el que diu el bisbat "és una veritat a mitges", tot manifestant que els tràmits s'han dut a terme "a esquenes nostres". Segons declaren "l'únic que ens va comunicar el mateix bisbe va ser que ell passava a ser el comissari pontifici del monestir" i que, per tant, "ell era qui feia i desfeia a la seva voluntat". En cap cas, però, "tenim constància que la Santa Seu hagi declarat nul res. Nosaltres només vam veure el paper que ens va ensenyar Monsenyor Romà que ell passava a ser el nostre superior", diuen.
Amb tot, el Bisbat de Vic ha volgut deixar clar que respecten el parer de les religioses davant la decisió però que "rebutgen les acusacions que això s'ha produït perquè sigui un ordre femenina o per qualsevol interès econòmic ocult".
Monges sense por
Les monges que viuen al Monestir de Sant Carles Borromeu de Manresa ja no tenen por. No tenen por de parlar, ni de dir el que pensen ni d'explicar com se senten només pel fet de ser dones. I és que tal com afirmen, "si la nostra comunitat religiosa hagués estat masculina, res del que ha passat hauria succeït".
Però per entendre què ha passat cal remuntar-nos a principis de novembre d'aquest any. Les quatre clarisses caputxines residents al convent situat al carrer Talamanca de la capital del Bages van rebre la visita del bisbe de Vic, Romà Casanova. Ell, "amb un to sever i malcarat", afirmen dues de les monges, la germana Pilar i la germana Teresa, va dir-los que a partir d'aquell moment i per ordre de la Santa Seu, passava a ser el comissari pontifici del convent. Un determini que va posar en estat d'alerta a les religioses, que el mes de gener de 2014 havien fet públic que cedirien les instal·lacions del convent a la Fundació Sociosanitària de Manresa perquè "ens va semblar que la feina que feien (i que estan fent) estava en harmonia amb el nostre ideari de valors", explica la germana Pilar.
Però la notícia que van rebre sense previ avís per part de Casanova les va deixar estupefactes. I més encara quan "va dir-nos que la tramitació de la cessió del convent a la Fundació Sociosanitària no era vàlida, al·legant que ell era l'amo i senyor del convent i, per tant, qui decidia què se'n faria", declaren les monges, que expliquen que el dia 12 de desembre i per ordre del bisbe els membres de la Fundació Sociosanitària que ja feien ús d'algunes estances de les instal·lacions per a feina administrativa, hauran de marxar.
Contra tot pensament, les monges van dir-hi la seva: "li vam dir al bisbe que no estàvem d'acord amb la decisió presa i li vam demanar temps per a consultar la resolució a un canonista perquè ens digués quins eren els nostres drets", relata la germana Pilar, que afegeix que en el moment que Casanova va percebre la poca predisposició de les caputxines a acatar aquelles ordres, "ens va començar a faltar al respecte i ens va arribar a dir que érem quatre velles que no sabíem què ens dèiem". "Va voler que ens sentíssim vulnerables i ens va menysprear. El bisbe ens va atropellar humanament i psicològicament amb totes les lletres", balbuceja la germana Teresa, que lamenta que "el bisbe el que vol és que ens enfonsem". Durant la conversa, a més, les caputxines van deixar clar que en cas que Romà Casanova trenqués el pacte amb la Fundació Sociosanitària, la propietat del convent i de tots els seus béns passaria a pertànyer a la Federació de les Caputxines d'Espanya. "Fins i tot la nostra constitució diu que en cas que s'extingissin totes les caputxines d'Espanya, el monestir passaria a ser d'una fundació caputxina que hi ha a Roma que es diu Santa Veronica", recalquen les germanes.
En l'acord de cessió signat per les monges i la Fundació Sociosanitària, aquesta darrera es comprometia a tenir cura de les germanes del convent. És per això que Casanova els va fer una "contraoferta": "va intentar col·locar-nos unes tutores, que són dues religioses d'aquí Manresa de vida activa, perquè ens supervisessin. I resulta que elles són més grans d'edat que nosaltres", replica Pilar que amb la ferma voluntat de no deixar-se trepitjar assevera que "nosaltres podem tenir l'edat que tenim però les nostres facultats estan en perfecte estat".
Claustre del Monestir de Sant Carles Borromeu, al carrer Talamanca de Manresa. Foto: Monestirs.cat
Romà a Roma
Un cop les clarisses caputxines manresanes van tenir elaborat l'informe de cessió del convent a la Fundació Sociosanitària, el van portar en mà –ho va fer la Germana Teresa– a la Santa Seu, el mes de juliol. "Li vaig entregar a Monsenyor José Rodríguez Carballo, secretari de la Congregació per als Instituts de Vida consagrada i les Societats de Vida apostòlica i em va dir que ens dirien alguna cosa", explica Teresa. "Encara estem esperant una resposta", agrega Pilar.
El que les monges esperen és, també, "que Roma ens notifiqui la decisió que ha pres de nomenar Monsenyor Romà Casanova com a comissari pontifici del nostre convent": "l'únic document que tenim que acrediti això és el que ens va ensenyar el bisbe de Vic quan ens va venir a veure", expliquen.
Amb el convenciment de les dues germanes que "el que li interessa al bisbe és tenir propietats", tot fa pensar que quan va saber [el bisbe] la intenció que tenien les monges manresanes de cedir el convent a una entitat social, va moure fils entre els poders eclesiàstics per acabar sent ell el propietari i tenidor del monestir del carrer Talamanca. El cert és que Romà Casanova sí que ha rebut resposta del Vaticà i les clarisses caputxines no. "A nosaltres ningú ens ha dit ni sí ni no de res", al·leguen, tot afegint que "ara mateix estem, per una banda, pendents de què passarà a partir d'ara, i de l'altra encalçades per l'actitud del bisbe, que ens vol treure tota autoritat, tota potestat i tota direcció de casa nostra".
El bisbat assegura que el Vaticà va declarar nul l'acord
El bisbat de Vic ha emès un comunicat aquest dimecres al matí en el qual assegura que l'acord de cessió del monestir de les Caputxines a la Fundació Sociosanitària de Manresa "va ser declarat nul per la Santa Seu". "El bisbat de Vic ha col·laborat en presentar la documentació necessària perquè es pugui valorar de nou la cessió i perquè aquesta es faci segons el dret canònic", assegura el comunicat, que també diu que "està a l'espera de la decisió de la Santa Seu".
Tot i així, des del convent manresà s'expressa que el que diu el bisbat "és una veritat a mitges", tot manifestant que els tràmits s'han dut a terme "a esquenes nostres". Segons declaren "l'únic que ens va comunicar el mateix bisbe va ser que ell passava a ser el comissari pontifici del monestir" i que, per tant, "ell era qui feia i desfeia a la seva voluntat". En cap cas, però, "tenim constància que la Santa Seu hagi declarat nul res. Nosaltres només vam veure el paper que ens va ensenyar Monsenyor Romà que ell passava a ser el nostre superior", diuen.
Amb tot, el Bisbat de Vic ha volgut deixar clar que respecten el parer de les religioses davant la decisió però que "rebutgen les acusacions que això s'ha produït perquè sigui un ordre femenina o per qualsevol interès econòmic ocult".