literatura

El «Cançoner» de Petrarca, per primera vegada íntegre en català

El poeta Miquel Desclot culmina una traducció que l’ha ocupat els últims quinze anys | El llibre és l'obra fundacional de la poesia moderna i el gran model de la lírica europea fins a inicis del segle XX

per Esteve Plantada , 22 de novembre de 2016 a les 18:13 |
Miquel Desclot, traductor del «Cançoner» de Petrarca | Esteve Plantada
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'empenta del Noucentisme va fixar com a gran objectiu que la llengua i cultura catalanes arribessin al nivell de les llengües i cultures capdavanteres d'arreu del món. La civilització i l'ordre com a principi d'un "nou país". Però, a diferència del que va passar amb altres grans obres literàries, els noucentistes no van poder culminar la traducció del Cançoner de Petrarca, considerada l'obra fundacional de la poesia moderna i el gran model de la lírica europea fins a l'inici del segle XX. Aquest greuge s'ha mantingut vigent fins ara, que el gran clàssic arriba en català a Proa amb la publicació de la versió integral i bilingüe que n'ha fet Miquel Desclot.

"Des del 1994 que hi tinc la banya posada", explica l'autor, tot palesant la feina gegantina que suposa l'adaptació al català dels 7.785 versos i 366 poemes de l'original. "És una traducció salvatge de poesia lírica", rebla. Després de quinze anys, el resultat per fi veu la llum i confirma el llibre com "una obra que marca una fita per la nostra llengua i cultura", en paraules de Josep Cot, l'editor. "El Cançoner ha estat tan influent i va canviar tan la manera de concebre la poesia a l'època que és, en si mateix, un fet històric", afegeix Desclot.


El gran poema líric de la història
 

El «Cançoner» de Petrarca, en versió de Miquel Desclot Foto: Proa


Que aquesta traducció hagi trigat tant en arribar es deu a diversos factors. Un d'ells, la magnitud de l'obra. Un altre, que a Catalunya el petrarquisme arriba en un moment de decadència política i econòmica, cap al segle XVI. "I quan ho fa, arriba en castellà de la mà de Joan Boscà". S'hi afegeix el fet que, al país, l'ombra d'Ausiàs March era tan forta que va evitar l'entrada de ple del petrarquisme. En canvi, sí que es tradueix Dant: "Dant és èpic i Petrarca líric –explica Desclot–. Al primer hi ha la carnalitat de la vida humana narrada de manera directa, i això enganxa ràpidament", sosté.

"A Petrarca ens situem en l'ànima i en la ment d'un poeta. Tot passa a l'interior". Això fa que no sigui tan immediatament atractiu, ni que estigui narrat de la manera de la Divina Comèdia, però també hi ha un relat: "Petrarca va tenir la dèria de compondre un gran poema líric". Els fragments de poemes, aplegats, és el gruix que forma el Cançoner. "De fet, en diem així perquè el títol original no ha agradat mai a ningú", explica Desclot. L'obra portava el títol de Rerum vulgarium fragmenta (Fragments que he escrit en llengua vulgar), un enunciat merament descriptiu d'una realitat que forma un organisme i, també, un relat. "A la primera part del llibre segueix l'amor, el fracàs amb l'estimada Laura. A la segona, el poeta es mira tota aquella follia de joventut amb una certa recança".


Un Petrarca que parla el català d'ara
 
"Petrarca és un personatge apassionant, molt atret per la solitud, però també per l'amistat". En aquest sentit, de tota la seva obra, a banda del Cançoner, en destaquem l'Epistolari, així com Secretum meum, una obra on s'autoanalitza de manera despietada. "Bernat Metge el llegeix en llatí i l'obra és una gran presència a Lo Somni". L'autor italià té, també, una cultura vastíssima, que aconsegueix que no aflori desmesuradament en la seva poesia. "La imitació dels clàssics, diu ell mateix, ha de ser una assimilació". En aquest sentit, Desclot ha intentat posar el mínim a les Notes, amb la intenció que el lector d'avui ho entengui tot.

"No volia que aquesta traducció fos un llibre per acadèmics. Són unes notes per ajudar a la lectura, sense passar al detall filològic". Per això, en aquesta versió, el traductor fa parlar a Petrarca "un català d'ara, però culte", deutor d'un italià molt particular, depurat i de lèxic reduït. "Crec que amb el català que es parla avui al carrer no es pot traduir Petrarca, però tampoc Shakespeare, ni Molière", conclou Desclot. "Un traductor és un escriptor que ha de tenir l'orgull de servir un altre i de fer una cosa nova. Has d'inventar la manera de ser literal i és una feina fascinant".

A banda del Llibre de les bèsties de Ramon Llull i d'aquest Cançoner recent, Miquel Desclot posa fil a l'agulla i ja anuncia la seva propera obra, que serà una altra traducció de pes. "Ja es pot anunciar que el proper 11 de gener sortirà un volum amb cinc obres de William Shakespeare: Romeo i Julieta, Com us plaguin, Otello, Macbeth i La tempesta". Una nova ocasió de tastar la mirada sensible i amatent de Miquel Desclot, parlant de tu a tu amb una veu immortal de la literatura universal. No caldrà esperar gaire.
 

Miquel Desclot, traductor del «Cançoner» de Petrarca Foto: Esteve Plantada

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació