21
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
22
de novembre
a les
17:22h
A mesura que s’anaven sabent les primeres dades de les eleccions primàries de la dreta francesa, a Nicolas Sarkozy se li anava posant cara de Hillary Clinton. Com als nord-americans, sembla que als francesos no els agraden els remakes polítics. Ni tan sols als conservadors. Les primàries de la dreta francesa han donat una gran sorpresa. François Fillon (44%) disputarà la candidatura a la presidència en nom d’Els Republicans a Alain Juppé (28%). L’expresident Nicolas Sarkozy ha quedat en tercera posició (20%) i abandona la carrera.
Contra tots els pronòstics, la participació ha estat un èxit, entorn els quatre milions de votants han deixat la cursa gairebé sentenciada. Són mals temps pels candidats establerts. Diumenge vinent, 27 de novembre, els electors de dreta hauran de decidir definitivament qui ha de dur la seva bandera a les presidencials de la primavera del 2017. Amb una esquerra governant en ple desgavell, si no hi ha un miracle, els francesos hauran de triar entre Marine Le Pen i el guanyador de la segona volta del proper diumenge.
Fillon, de gaullista social a liberal radical
François Fillon era ahir al vespre un home feliç. La seva gesta té mèrit. Porta molts anys en el primer rengle de la política, des que el 1981 va ser elegit diputat del RPR (Assemblea per la República), el partit fundat el 1975 per Jacques Chirac i que es definia com hereu de l’ideari del general De Gaulle. Va créixer a l’ombra de Philippe Séguin, un dirigent imprescindible per entendre moltes coses de la política francesa dels últims anys. Enemic del tractat de Maastricht, conservador i populista, Séguin va morir després d’agitar les aigües de França en un sentit nacionalista. Fillon va evolucionar del gaullisme social de Séguin a una defensa dels valors més liberals. En aquestes primàries, ha propugnat una política de reduccions d’impostos i de funcionaris.
L’avui guanyador va ser primer ministre de Sarkozy. No és fàcil ser primer ministre a França. Es tracta d’un càrrec que no es pot equiparar als del mateix rang a altres països. A la República Francesa, el president és el cap de l’Estat i alhora exerceix com a cap del govern. El primer ministre ve a ser una mena de coordinador dels ministres, això en el millor dels casos. Fillon no deu haver oblidat els cinc anys que va exercir com a número dos de “Sarko”. Ahir a la nit, l’expresident va mostrar-li el seu suport.
Els grans derrotats
Sarkozy és el gran derrotat de les primàries. Des que va perdre les eleccions davant François Hollande, el 2012, l’expresident ha aparegut com la figura més carismàtica de la dreta francesa. Però han anat passant els anys. Els escàndols diversos que l’han envoltat –com el que afecta el finançament de les seves campanyes I les amistats de risc amb la Líbia de Gaddafi- han erosionat el seu prestigi. Sarkozy ha arribat a les primàries políticament exhaust.
Alain Juppé ha arribat políticament viu a la primera volta. Però amb el guió regirat. Ho tenia tot previst per competir amb Sarkozy. Fins i tot si quedava en segona posició, es veia amb cor de derrotar l’expresident en la segona volta. Però Fillon no polaritza tant com Sarkozy. Juppé, alcalde de Burdeus, septuagenari, es troba ara amb un duel que no preveia. La bandera de la renovació se l’ha queda Fillon. Només una participació massiva d’electors d’esquerra diumenge vinent, per parar els peus a un Fillon que apareix com el candidat d’una dreta desacomplexada, podria salvar Juppé, que ha fet una campanya preparant-se per ser el candidat d’un front democràtic contra Le Pen.
Una dada a considerar: Fillon ha insinuat una política exterior francesa diferent a la tradicional, amb un acostament a Rússia. Un element que podria torpedinar les relacions amb Berlín en cas d'elecció de Fillon el maig que ve.
Contra tots els pronòstics, la participació ha estat un èxit, entorn els quatre milions de votants han deixat la cursa gairebé sentenciada. Són mals temps pels candidats establerts. Diumenge vinent, 27 de novembre, els electors de dreta hauran de decidir definitivament qui ha de dur la seva bandera a les presidencials de la primavera del 2017. Amb una esquerra governant en ple desgavell, si no hi ha un miracle, els francesos hauran de triar entre Marine Le Pen i el guanyador de la segona volta del proper diumenge.
Fillon, de gaullista social a liberal radical
François Fillon era ahir al vespre un home feliç. La seva gesta té mèrit. Porta molts anys en el primer rengle de la política, des que el 1981 va ser elegit diputat del RPR (Assemblea per la República), el partit fundat el 1975 per Jacques Chirac i que es definia com hereu de l’ideari del general De Gaulle. Va créixer a l’ombra de Philippe Séguin, un dirigent imprescindible per entendre moltes coses de la política francesa dels últims anys. Enemic del tractat de Maastricht, conservador i populista, Séguin va morir després d’agitar les aigües de França en un sentit nacionalista. Fillon va evolucionar del gaullisme social de Séguin a una defensa dels valors més liberals. En aquestes primàries, ha propugnat una política de reduccions d’impostos i de funcionaris.
L’avui guanyador va ser primer ministre de Sarkozy. No és fàcil ser primer ministre a França. Es tracta d’un càrrec que no es pot equiparar als del mateix rang a altres països. A la República Francesa, el president és el cap de l’Estat i alhora exerceix com a cap del govern. El primer ministre ve a ser una mena de coordinador dels ministres, això en el millor dels casos. Fillon no deu haver oblidat els cinc anys que va exercir com a número dos de “Sarko”. Ahir a la nit, l’expresident va mostrar-li el seu suport.
François Fillon, el guanyador de la primera volta de les primàries. Foto: Reuters/Europa Press
Els grans derrotats
Sarkozy és el gran derrotat de les primàries. Des que va perdre les eleccions davant François Hollande, el 2012, l’expresident ha aparegut com la figura més carismàtica de la dreta francesa. Però han anat passant els anys. Els escàndols diversos que l’han envoltat –com el que afecta el finançament de les seves campanyes I les amistats de risc amb la Líbia de Gaddafi- han erosionat el seu prestigi. Sarkozy ha arribat a les primàries políticament exhaust.
Alain Juppé ha arribat políticament viu a la primera volta. Però amb el guió regirat. Ho tenia tot previst per competir amb Sarkozy. Fins i tot si quedava en segona posició, es veia amb cor de derrotar l’expresident en la segona volta. Però Fillon no polaritza tant com Sarkozy. Juppé, alcalde de Burdeus, septuagenari, es troba ara amb un duel que no preveia. La bandera de la renovació se l’ha queda Fillon. Només una participació massiva d’electors d’esquerra diumenge vinent, per parar els peus a un Fillon que apareix com el candidat d’una dreta desacomplexada, podria salvar Juppé, que ha fet una campanya preparant-se per ser el candidat d’un front democràtic contra Le Pen.
Una dada a considerar: Fillon ha insinuat una política exterior francesa diferent a la tradicional, amb un acostament a Rússia. Un element que podria torpedinar les relacions amb Berlín en cas d'elecció de Fillon el maig que ve.