20
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
22
de novembre
a les
9:24h
Després de la celebració, arriba per Donald Trump l’hora de prendre decisions, la tasca de començar a governar que potser no va creure real fins fa molt poc. Com en altres presidències inesperades de la història dels Estats Units, la que s’està vivint ara és tan sols la primera part d’una llarga batalla. Els nomenaments de la nova Administració donaran moltes pistes de per on anirà el govern, però el que acabi sent la Casa Blanca de Trump no es veurà fins entrat l’any que ve, quan el nou president es trobi amb la realitat de la política interna i la internacional.
"Presoner" dels qui li van donar suport
Els primers anuncis de nomenaments han mostrat un Trump presoner dels qui li van donar suport quan ningú confiava en el seu triomf. La gran majoria de la jerarquia del Partit Republicà no el volia i van ser només un grapat els polítics coneguts que van recolzar-lo. Sovint, eren figures pintoresques o apartades. Com l’exalcalde de Nova York Rudy Giuliani. O el veterà senador Jeff Sessions. Per no esmentar l’editor ultra Stephen Bannon. Ara s’ha trobat en l’obligació de pensar en ells per alguns càrrecs de responsabilitat.
Ha designat el general Michael Flynn conseller nacional de seguretat. Flynn va dirigir l’agència d’intel·ligència del Pentàgon durant l’Administració Obama, però la va abandonar el 2014 per discrepar de la política exterior, segons ell molt feble. L’uniformat defensa una aproximació a Moscou per enfrontar-se al terrorisme, ha mostrat un discurs islamòfob i defensa obertament la tortura. Per dirigir la CIA ha triat Mike Pompeo, un congressista considerat també un “falcó”.
Els progressistes temen Sessions
La designació de Jeff Sessions com a fiscal general (equival a ministre de Justícia i Interior) ha alarmat els sectors liberals de la justícia. Ultraconservador d’Alabama, Sessions va ser el primer senador que va alinear-se amb Trump. L’elecció ha causat alarma. Sessions prové dels corrents racistes del sud, tot i que també té defensors que asseguren que el jove extremista que va ser s’ha convertit ara en un polític responsable. El temps dirà, però pot significar uns nomenaments al Tribunal Suprem i a altres nivells de la magistratura molt escorats a la dreta.
S’espera de l’Administració Trump un enduriment en política d’immigració. Però gosarà entrar també en el terreny dels drets i llibertats? Reobrirà el tema de l’oposició a l’avortament, com pot insinuar el nomenament de Sessions? L’aliança de Trump amb el senador d’Alabama és del tot ideològica o fruit tan sols de l’obligació de tornar un favor?
Secretaria d’Estat, la peça clau
Si hi ha un lloc que serà determinant en la nova política internacional de la Casa Blanca serà la secretaria d’Estat. Els observadors més optimistes confien que Trump compensarà les figures de Sessions, Flynn i Pompeo amb un moderat per dirigir la diplomàcia. El nom de l’exalcalde Giuliani ha estat el més repetit. És un dur en política exterior, però moderat dins dels republicans en comparació a la resta de l’equip trumpià. En tot cas, la seva tasca d’assessor d’empreses estrangeres ha fet que es plantegi dubtes sobre possibles conflictes d’interessos.
Corren molts noms per ocupar Estat. La governadora de Carolina del Sud, Nikki Haley, de pares indis, és un d’ells. També ha sonat el de Dana Rohrabacher, el congressista que es va pronunciar a favor del dret a decidir de Catalunya… És un arxiconservador en política internacional. Caldrà veure, tot i que no és el més habitual que la secretaria d'Estat vagi a un membre de la Cambra de Representants. És clar que amb Trump pot passar de tot.
La trobada d’aquest cap de setmana entre Trump i Mitt Romney, excandidat republicà el 2012 i crític del magnat, ha generat expectació. Romney a Estat seria tot un gest del nou president envers els sectors més centrats dels republicans i tranquil·litzaria l’establishment de Washington. Aquests dies, els qui es volen consolar en els cercles influents de la capital federal recorden que Ronald Reagan també va generar inquietuds, però que va acabar nomenant persones assenyades en llocs clau, com James Baker al gabinet de la Casa Blanca i George Shultz a Estat. Ara només falta veure si Trump fa de Reagan i és capaç de reinventar-se.
Els demòcrates: agafar-li la paraula a Trump
La derrota, cruel per inesperada, ha obert un debat intens en el si del Partit Demòcrata. La formació elegirà properament el president del Comitè Nacional Demòcrata, que és formalment el cap del partit. El congressista Keith Ellison, un afroamericà de religió musulmana molt apreciat dins de l’organització, va sumant suports per fer-se amb el càrrec. Però el punt central que han de resoldre els demòcrates és fixar la millor estratègia d’oposició a l’Administració Trump.
Ha cridat l’atenció l’aposta de Bernie Sanders d’agafar-li la paraula a Trump. El senador progressista ha declarat que està disposat a treballar amb el nou president i que hi ha àrees en què poden estar d’acord, com la millora de les condicions de les classes treballadores i la renegociació dels tractats comercials. El nou líder dels demòcrates al Senat, Chuck Schumer, també sembla apuntar-se a la línia de mostrar suport a les polítiques de Trump que més xoquin amb els republicans conservadors. Els demòcrates buscaran les contradiccions entre el nou president i el gruix conservador del seu partit. S’atrevirà el president Trump a engegar el gran pla d’infraestructures que ha promès? El seguirà el partit republicà en un esforç que implicaria inversions públiques? En el nou Washington oficial, res està del tot clar i res es pot descartar.
"Presoner" dels qui li van donar suport
Els primers anuncis de nomenaments han mostrat un Trump presoner dels qui li van donar suport quan ningú confiava en el seu triomf. La gran majoria de la jerarquia del Partit Republicà no el volia i van ser només un grapat els polítics coneguts que van recolzar-lo. Sovint, eren figures pintoresques o apartades. Com l’exalcalde de Nova York Rudy Giuliani. O el veterà senador Jeff Sessions. Per no esmentar l’editor ultra Stephen Bannon. Ara s’ha trobat en l’obligació de pensar en ells per alguns càrrecs de responsabilitat.
Ha designat el general Michael Flynn conseller nacional de seguretat. Flynn va dirigir l’agència d’intel·ligència del Pentàgon durant l’Administració Obama, però la va abandonar el 2014 per discrepar de la política exterior, segons ell molt feble. L’uniformat defensa una aproximació a Moscou per enfrontar-se al terrorisme, ha mostrat un discurs islamòfob i defensa obertament la tortura. Per dirigir la CIA ha triat Mike Pompeo, un congressista considerat també un “falcó”.
Els progressistes temen Sessions
La designació de Jeff Sessions com a fiscal general (equival a ministre de Justícia i Interior) ha alarmat els sectors liberals de la justícia. Ultraconservador d’Alabama, Sessions va ser el primer senador que va alinear-se amb Trump. L’elecció ha causat alarma. Sessions prové dels corrents racistes del sud, tot i que també té defensors que asseguren que el jove extremista que va ser s’ha convertit ara en un polític responsable. El temps dirà, però pot significar uns nomenaments al Tribunal Suprem i a altres nivells de la magistratura molt escorats a la dreta.
S’espera de l’Administració Trump un enduriment en política d’immigració. Però gosarà entrar també en el terreny dels drets i llibertats? Reobrirà el tema de l’oposició a l’avortament, com pot insinuar el nomenament de Sessions? L’aliança de Trump amb el senador d’Alabama és del tot ideològica o fruit tan sols de l’obligació de tornar un favor?
Secretaria d’Estat, la peça clau
Si hi ha un lloc que serà determinant en la nova política internacional de la Casa Blanca serà la secretaria d’Estat. Els observadors més optimistes confien que Trump compensarà les figures de Sessions, Flynn i Pompeo amb un moderat per dirigir la diplomàcia. El nom de l’exalcalde Giuliani ha estat el més repetit. És un dur en política exterior, però moderat dins dels republicans en comparació a la resta de l’equip trumpià. En tot cas, la seva tasca d’assessor d’empreses estrangeres ha fet que es plantegi dubtes sobre possibles conflictes d’interessos.
Corren molts noms per ocupar Estat. La governadora de Carolina del Sud, Nikki Haley, de pares indis, és un d’ells. També ha sonat el de Dana Rohrabacher, el congressista que es va pronunciar a favor del dret a decidir de Catalunya… És un arxiconservador en política internacional. Caldrà veure, tot i que no és el més habitual que la secretaria d'Estat vagi a un membre de la Cambra de Representants. És clar que amb Trump pot passar de tot.
La trobada d’aquest cap de setmana entre Trump i Mitt Romney, excandidat republicà el 2012 i crític del magnat, ha generat expectació. Romney a Estat seria tot un gest del nou president envers els sectors més centrats dels republicans i tranquil·litzaria l’establishment de Washington. Aquests dies, els qui es volen consolar en els cercles influents de la capital federal recorden que Ronald Reagan també va generar inquietuds, però que va acabar nomenant persones assenyades en llocs clau, com James Baker al gabinet de la Casa Blanca i George Shultz a Estat. Ara només falta veure si Trump fa de Reagan i és capaç de reinventar-se.
Els demòcrates: agafar-li la paraula a Trump
La derrota, cruel per inesperada, ha obert un debat intens en el si del Partit Demòcrata. La formació elegirà properament el president del Comitè Nacional Demòcrata, que és formalment el cap del partit. El congressista Keith Ellison, un afroamericà de religió musulmana molt apreciat dins de l’organització, va sumant suports per fer-se amb el càrrec. Però el punt central que han de resoldre els demòcrates és fixar la millor estratègia d’oposició a l’Administració Trump.
Ha cridat l’atenció l’aposta de Bernie Sanders d’agafar-li la paraula a Trump. El senador progressista ha declarat que està disposat a treballar amb el nou president i que hi ha àrees en què poden estar d’acord, com la millora de les condicions de les classes treballadores i la renegociació dels tractats comercials. El nou líder dels demòcrates al Senat, Chuck Schumer, també sembla apuntar-se a la línia de mostrar suport a les polítiques de Trump que més xoquin amb els republicans conservadors. Els demòcrates buscaran les contradiccions entre el nou president i el gruix conservador del seu partit. S’atrevirà el president Trump a engegar el gran pla d’infraestructures que ha promès? El seguirà el partit republicà en un esforç que implicaria inversions públiques? En el nou Washington oficial, res està del tot clar i res es pot descartar.