Romeva veu els casos de judicialització del procés com uns «ecos» del franquisme

Més de 300 persones represaliades pel franquisme han estat homenatjades aquest diumenge al paranimf de la Universitat de Barcelona amb un acte organitzat per la Generalitat, un diploma lliurat pel conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, i un calorós i llarg aplaudiment dels assistents dempeus a una sala del tot plena. En el mateix dia de la mort de Francisco Franco i en el marc de campanya institucional pel 80è aniversari del seu aixecament i la guerra civil que va generar, Romeva ha vinculat els judicis del franquisme amb la judicialització del procés actual i, tot i que ha reconegut que el sistema actual no és una dictadura, ha posat en qüestió que es tracti d'una democràcia en tots els sentits.

Així, el conseller ha exposat que la repressió franquista tenia el "doble objectiu d'immobilització social i venjança", ja que, "quan el poble va perdre la por, el règim va començar a trontollar, però salvatgement, amb convulsions tràgiques", amb assassinats com el de Salvador Puig Antich. La persecució de la dictadura, a més, "s'acarnissava amb els representants de les classes populars, sense recursos, ni amics influents a qui recórrer".

Una separació de poders qüestionada

En aquest sentit, ha apuntat que,"salvant les distàncies", actualment se senten "ecos" d'aquell model on imperava "l'arbitrarietat, l'absència de normes i la impunitat", les quals ara es fan sentir amb les "interferències en els estaments judicials per part de l'executiu". "La lluita per les llibertats sempre ha estat vigent. Durant la dictadura, per aconseguir una democràcia amb separació de poders. I ara, perquè aquests poders no s'acabin separant de la democràcia", ha asseverat, i ha denunciat que actualment hi hagi polítics sobre els quals planin amenaces d'inhabilitació per haver permès un debat al Parlament o per declaracions en un ple municipal. Sigui com sigui, per bé de reconèixer que l'actual sistema no és una dictadura, "està per demostrar que gaudim d'una democràcia que es mereixi aquest nom".

Per altra banda, Romeva ha subratllat el compromís del Govern amb la memòria històrica, la qual "no és remoure el passat, sinó subratllar la convicció amb la democràcia d'avui" i "restituir l'equilibri d'una repressió contra els més febles". Per això, ha fer un "reconeixement per la lluita per la llibertat i el compromís per les associacions de víctimes" i ha conclòs: "Cap concessió més a la nostra dignitat".
 
En una intervenció a l'inici de l'acte, l'historiador Borja de Riquer s'ha mostrat molt crític amb la transició espanyola pel que fa al tractament de les víctimes, ja que considera que es va produir una "abusiva identificació i confusió entre amnistia i oblit del passat, entre reconciliació històrica i amnèsia", motiu pel qual "massa ferides no foren guarides". El motiu d'això, segons ha criticat va ser que la majoria de "forces democràtiques acceptaren les tesis dels franquistes reconvertits, segons la qual era massa aviat per afrontar les ferides franquistes i ara ens diuen que és massa tard", així com de la "política poruga de l'esquerra espanyola quan va pujar al poder el 1982, que tenia por que se la pogués titllar de revengista".

Aquesta situació, segons ha subratllat, és una "anomalia no sols denunciada per associacions de víctimes, alguns partits, i el Parlament, sinó també per alguns organismes internacionals com les Nacions Unides", les quals han emès un dur informe contrari a la transició que critica que no hi ha "cap interès governamental en saber la veritat, ni tan sols un cens de les víctimes, morts, desapareguts, empresonats o nens robats". "La llei d'amnistia s'ha convertit en una llei d'impunitat de tots els repressors franquistes", ha afegit, ja que fins i tot ha hagut de ser una jutgessa argentina qui ha hagut d'obrir un judici contra els repressors del règim, per bé que l'esmentada llei d'amnistia ha servit d'excusa al govern espanyol per no col·laborar-hi.

Dur informe de Nacions Unides

Igualment, De Riquer ha lamentat les "dificultats per procedir a l'anul·lació de les sentències dels tribunals franquistes". I és que, segons conclou l'informe de les Nacions Unides, "els governs de l'Espanya democràtica no han tingut cap interès en promoure una política reparadora amb les víctimes del franquisme i no se'ls hi ha fet justícia". En canvi, el Parlament sí que ha iniciat recentment la tramitació d'una proposició de llei per anul·lar totes les sentències dels tribunals franquistes, per bé que queda per veure si l'Estat intentarà impugnar-la.

Així mateix, l'historiador Josep Fontana també ha recordat que el franquisme va provocar 150.000 assassinats i, fins i tot després de la mort del dictador, en va executar uns 188 més. "La transició va ser només un pacte per anar endavant sense passar comptes, sense compensar les víctimes", ha destacat, també crític amb el pas del règim franquista al democràtic.

L'acte ha estat presentat i conduït per la periodista Carolina Rosich i ha comptat amb la intervenció musical de la cantautora de les Terres de l'Ebre Montse Castellà. El lloc triat, el paranimf de la Universitat de Barcelona, ha estat elegit per tractar-se d'un símbol de la repressió franquista però també de la lluita per la llibertat, un espai que va acollir l'embrió dels moviments estudiantils i intel·lectuals contra la dictadura. Un activisme vinculat també al catalanisme pel qual els docents d'aquesta universitat van ser durament represaliats.