18
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
19
de novembre
a les
0:06h
El procés independentista ha comportat una sèrie de conseqüències que, fa tan sols cinc anys, haurien semblat pràcticament extraterrestres. S'ha trencat la federació CiU, el matrimoni amb la millor mala salut de ferro de l'etapa autonòmica, i Unió va camí de la desaparició a través d'un concurs de creditors. També ha comportat l'aparició i auge de Ciutadans, una situació inèdita d'ingovernabilitat d'Espanya -salvada a l'últim moment gràcies a l'abstenció del PSOE-, i una coalició governamental (Junts pel Sí) sense precedents mana a la Generalitat. I, des d'avui al vespre, el procés ha generat una nova situació inèdita: una exdirigent del PSC ha defensat el Pacte del Majèstic. Aquell que van signar CiU i el PP l'any 1996 en la primera legislatura de José María Aznar.
L'encarregada de reivindicar aquell episodi ha estat Anna Balletbò, presidenta de la Fundació Olof Palme i exdiputada dels socialistes catalans a Madrid durant 20 anys. És la impulsora de la Trobada d'Economia de S'Agaró, que avui ha arrencat la seva edició número 21 amb l'expresident José Montilla a primera fila i amb el director de La Vanguardia, Màrius Carol, a la taula presidencial com a moderador del debat. Sabent que tots els focus estaven centrats en ella, i que Carles Puigdemont no es podia escapar -el tenia assegut just al costat-, ha aprofitat per deixar anar una forta diatriba contra el procés marcada per un profund sentiment nostàlgic del catalanisme moderat. "Algun dia tornarà", ha vaticinat l'exdiputada.
L'habitació sense llits de Montoro i Homs
Puigdemont, iPad en mà, ha fet servir la ironia per recuperar un titular en què el PSC criticava durant el 2012 una hipotètica reedició del pacte del Majèstic, quan encara no havia arrencat el procés sobiranista i Artur Mas havia volgut encetar un marge de col·laboració amb el PP, amb qui aprovava els pressupostos al Parlament. "Encara no m'he superat de l'impacte emocional de veure una dirigent socialista defensat el Majèstic", ha apuntat el president. Balletbò, tallant-lo suaument, li ha dit: "M'agrada que es defensi".
Per què aquesta bona visió del pacte CiU-PP del 1996 per part de l'exdiputada? "Es va gestionar en una habitació de l'hotel on som", ha rememorat Balletbò. Francesc Homs -exconseller d'Economia amb Jordi Pujol, res a veure amb qui ara lidera el Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) a Madrid- va demanar, en el marc de les jornades, reunir-se amb Cristóbal Montoro, un dels homes de la cúria d'Aznar. "Vam treure els llits d'una cambra, i ens van demanar una calculadora i dos litres d'aigua", ha destacat la presidenta de la Fundació Olof Palme. Avui ho haurien gestionat simplement amb el mòbil.
Rememorat el pacte, Balletbò ha tret l'artilleria pesada per recriminar a Puigdemont tots i cadascun dels pilars del procés. Ha criticat que sigui un "monotema", ha alertat el risc d'exclusió dels qui no són independentistes i ha demanat "deixar de gastar energies" en debats simbòlics com l'obertura dels ajuntaments el Dia de la Constitució. "Als que no volem trencar amb Espanya ens agradaria poder comptar amb el president de la Generalitat", ha insistit, al mateix temps que recriminava Puigdemont que no assistís a la conferència de presidents autonòmics que abordarà la reforma del finançament.
Sense el 90%, ni parlar-ne
Quin percentatge de suport hauria de tenir l'independentisme per seguir endavant? Més d'un 50%, com acostuma a passar en casos de referèndum? Per a Balletbò, aquesta seria una xifra insuficient. "Quan t'enfrontes [a l'Estat] sense els actius suficients i sense el recolzament del 80-90% de la població, difícilment en trauràs un guany. Quan s'intenta negociar no es fan revolucions, però s'arregla millor la vida quotidiana. Si volem que els nostres cosins [els ciutadans espanyols], que són molts més, ho acceptin, hem de transitar lluny d'un procés que porta a la frustració", ha argumentat.
Tot just acabar i passar la paraula a Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Balletbò l'ha alertat: "Tu sigues més moderat, eh?". Valls, potser aclaparat pel vigor dialèctic de l'exdiputada socialista, s'ha limitat a dir que seria "tècnic". Com tècnica devia ser aquella reunió entre Homs i Montoro que va derivar en un pacte que ara emergeix com a exemple -qui ho havia de dir- de la tercera via.
L'encarregada de reivindicar aquell episodi ha estat Anna Balletbò, presidenta de la Fundació Olof Palme i exdiputada dels socialistes catalans a Madrid durant 20 anys. És la impulsora de la Trobada d'Economia de S'Agaró, que avui ha arrencat la seva edició número 21 amb l'expresident José Montilla a primera fila i amb el director de La Vanguardia, Màrius Carol, a la taula presidencial com a moderador del debat. Sabent que tots els focus estaven centrats en ella, i que Carles Puigdemont no es podia escapar -el tenia assegut just al costat-, ha aprofitat per deixar anar una forta diatriba contra el procés marcada per un profund sentiment nostàlgic del catalanisme moderat. "Algun dia tornarà", ha vaticinat l'exdiputada.
L'habitació sense llits de Montoro i Homs
Puigdemont, iPad en mà, ha fet servir la ironia per recuperar un titular en què el PSC criticava durant el 2012 una hipotètica reedició del pacte del Majèstic, quan encara no havia arrencat el procés sobiranista i Artur Mas havia volgut encetar un marge de col·laboració amb el PP, amb qui aprovava els pressupostos al Parlament. "Encara no m'he superat de l'impacte emocional de veure una dirigent socialista defensat el Majèstic", ha apuntat el president. Balletbò, tallant-lo suaument, li ha dit: "M'agrada que es defensi".
Per què aquesta bona visió del pacte CiU-PP del 1996 per part de l'exdiputada? "Es va gestionar en una habitació de l'hotel on som", ha rememorat Balletbò. Francesc Homs -exconseller d'Economia amb Jordi Pujol, res a veure amb qui ara lidera el Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) a Madrid- va demanar, en el marc de les jornades, reunir-se amb Cristóbal Montoro, un dels homes de la cúria d'Aznar. "Vam treure els llits d'una cambra, i ens van demanar una calculadora i dos litres d'aigua", ha destacat la presidenta de la Fundació Olof Palme. Avui ho haurien gestionat simplement amb el mòbil.
Rememorat el pacte, Balletbò ha tret l'artilleria pesada per recriminar a Puigdemont tots i cadascun dels pilars del procés. Ha criticat que sigui un "monotema", ha alertat el risc d'exclusió dels qui no són independentistes i ha demanat "deixar de gastar energies" en debats simbòlics com l'obertura dels ajuntaments el Dia de la Constitució. "Als que no volem trencar amb Espanya ens agradaria poder comptar amb el president de la Generalitat", ha insistit, al mateix temps que recriminava Puigdemont que no assistís a la conferència de presidents autonòmics que abordarà la reforma del finançament.
Sense el 90%, ni parlar-ne
Quin percentatge de suport hauria de tenir l'independentisme per seguir endavant? Més d'un 50%, com acostuma a passar en casos de referèndum? Per a Balletbò, aquesta seria una xifra insuficient. "Quan t'enfrontes [a l'Estat] sense els actius suficients i sense el recolzament del 80-90% de la població, difícilment en trauràs un guany. Quan s'intenta negociar no es fan revolucions, però s'arregla millor la vida quotidiana. Si volem que els nostres cosins [els ciutadans espanyols], que són molts més, ho acceptin, hem de transitar lluny d'un procés que porta a la frustració", ha argumentat.
Tot just acabar i passar la paraula a Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Balletbò l'ha alertat: "Tu sigues més moderat, eh?". Valls, potser aclaparat pel vigor dialèctic de l'exdiputada socialista, s'ha limitat a dir que seria "tècnic". Com tècnica devia ser aquella reunió entre Homs i Montoro que va derivar en un pacte que ara emergeix com a exemple -qui ho havia de dir- de la tercera via.