18
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
20
de novembre
a les
9:00h
El Consell Escolar de Catalunya (CEC) ha iniciat un debat sobre com ha de ser l’educació en una possible Catalunya independent amb la publicació de cinc ponències que reflexionen sobre el futur de l'ensenyament. Sota el lema “Ara és demà”, a partir d’avui i fins al març, el CEC demanarà opinió a més de 130.000 persones, entitats i professionals. Paral·lelament, es realitzaran tres jornades monogràfiques de participació amb experts internacionals. Al juny, articularà totes les reflexions en un informe final. A NacióDigital hem resumit en set claus algunes de les propostes de futur que es recullen en aquestes primeres ponències.
1. L’ensenyament, obligatori fins als 18 anys. Potser la més polèmica de les propostes que els experts plantegen és la d'ampliar l'obligatorietat de l'educació. Així, Joan Mateo, president del Consell Superior de l’Avaluació del Sistema Educatiu, formula la possibilitat que l’ensenyament reglat sigui obligatori fins als 18 anys. Avisa que ja hi ha quinze països europeus que inicien l’educació obligatòria als 5 anys i la finalitzen als 18-19 anys. Actualment, el sistema educatiu català estableix l'obligatorietat fins als 16 anys.
2. L’escola bressol, a partir dels 2 anys. En el mateix article, Mateo assenyala la possibilitat que l’educació infantil reglada, és a dir, l’escola bressol, comenci als 2 anys. “Considerem absolutament necessari iniciar tots els processos d’aprenentatge i estimulació personal de manera sistemàtica i precoç”, afirma. El motiu principal, segons l’expert, és que d’aquesta manera es garanteix l’equitat. Aquesta és una proposta la Fundació Jaume Bofill també va recollir en el seu últim informe sobre l’escola bressol i que el País Basc ja ha posat en marxa, motiu pel qual ha aconseguit escolaritzar pràcticament la totalitat dels infants en aquestes etapes inicials.
3. Un calendari més racional i amb menys deures. El president del Consell Escolar de Catalunya, Lluís Font, també recorda l’ampli consens sobre el fet que cal promoure un canvi en el calendari escolar. “L’objectiu és fer-lo més racional, a imatge i semblança del que s’estila a molts països europeus”. Tot i així, alerta que canviar pràctiques que estan tan assentades suposa un risc i que cal que s’afronti des de “les empreses, el comerç, les escoles i les famílies”, però que també tingui en compte els estudiants. Alhora, considera que cal “calibrar bé la càrrega de deures i el ritme de treball” i adaptar-lo a cada alumne i a cada etapa educativa. Així mateix, recorda que el joc com a eina d’aprenentatge no s’ha de menystenir.
4. Un sol document per sol·licitar totes les beques. Per tal de facilitar l’accés als ajuts a les famílies més vulnerables i garantir l’equitat, Lluís Font proposa en la mateixa ponència que “a cada curs hi hagi una convocatòria única, que agrupi totes les beques i en simplifiqui el procediment de sol·licitud”. Aquest únic document agruparia, doncs, totes les modalitats d’ajuts que ara hi ha: suport educatiu per a infants amb necessitats especials, material, transport, menjador, residència, altes capacitats, estades fora del centre, serveis d’acollida matinal o extraescolars. També reclama Font que les beques menjador garanteixin tots els àpats del dia, com demana la Federació d'Associacions de Mares i Pares de l'Alumnat (FaPaC), i que el transport escolar s’integri en la planificació general de l’educació. Proposa també crear un Observatori de l'equitat.
5. Docents, amb grau i màster obligatoris, i avaluats periòdicament. A la ponència dedicada al professorat, Miquel Martínez, catedràtic de teoria de l’educació de la Universitat de Barcelona, proposa que “per esdevenir docent a Catalunya sigui necessari un grau i un màster”. El màster, considera l’expert, serviria per a l’especialització del docent en les diferents etapes curriculars i s’hi entraria de forma directa un cop acabat el grau, excepte per als que vulguin ser docents de secundària i provinguin d’altres graus, als quals se’ls obligaria a fer un curs complementari de tècniques psicopedagògiques. Alhora, Martínez també proposa que el professorat rebi formació permanent i sigui avaluat periòdicament, tal com fan la major part de països d’Occident. “L’avaluació dels nostres professors ha estat associada sobretot a tasques d’inspecció i menys a l’avaluació interna dels centres i per part dels seus col·legues”, afirma.
6. Una educació basada en les competències i l’experimentació. La catedràtica emèrita de didàctica de les ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona, Neus Sanmartí, detalla que perquè els alumnes aprenguin millor cal desenvolupar un procés pedagògic que transmeti valors, que fomenti l’experimentació i les vivències, que ajudi els alumnes a gestionar les seves emocions i que treballi la cooperació i l’autonomia. A més, també reclama que els plans pedagògics tinguin en compte que no tots els alumnes aprenen el mateix i de la mateixa manera. En definitiva, demana una educació menys rígida i més basada en l’assoliment de competències.
7. Més autonomia per distribuir el pressupost i contractar docents. Finalment, l’expert en educació de la Unesco Francesc Padró reclama que es posi més èmfasi en la necessitat d’augmentar l’autonomia dels centres escolars. Segons l’expert, “una major autonomia contribueix decididament a millorar els resultats dels alumnes”. En concret, posa de relleu que, en països com Regne Unit, Nova Zelanda o Suècia, aquesta autonomia es tradueix, sobretot, en que el centre escolar pugui definir el pla curricular, contractar els docents o decidir què es fa amb el pressupost assignat. Per això, creu que el nou model educatiu hauria de fer un “exercici de confiança en els centres” i “recuperar la veu local”.
1. L’ensenyament, obligatori fins als 18 anys. Potser la més polèmica de les propostes que els experts plantegen és la d'ampliar l'obligatorietat de l'educació. Així, Joan Mateo, president del Consell Superior de l’Avaluació del Sistema Educatiu, formula la possibilitat que l’ensenyament reglat sigui obligatori fins als 18 anys. Avisa que ja hi ha quinze països europeus que inicien l’educació obligatòria als 5 anys i la finalitzen als 18-19 anys. Actualment, el sistema educatiu català estableix l'obligatorietat fins als 16 anys.
2. L’escola bressol, a partir dels 2 anys. En el mateix article, Mateo assenyala la possibilitat que l’educació infantil reglada, és a dir, l’escola bressol, comenci als 2 anys. “Considerem absolutament necessari iniciar tots els processos d’aprenentatge i estimulació personal de manera sistemàtica i precoç”, afirma. El motiu principal, segons l’expert, és que d’aquesta manera es garanteix l’equitat. Aquesta és una proposta la Fundació Jaume Bofill també va recollir en el seu últim informe sobre l’escola bressol i que el País Basc ja ha posat en marxa, motiu pel qual ha aconseguit escolaritzar pràcticament la totalitat dels infants en aquestes etapes inicials.
3. Un calendari més racional i amb menys deures. El president del Consell Escolar de Catalunya, Lluís Font, també recorda l’ampli consens sobre el fet que cal promoure un canvi en el calendari escolar. “L’objectiu és fer-lo més racional, a imatge i semblança del que s’estila a molts països europeus”. Tot i així, alerta que canviar pràctiques que estan tan assentades suposa un risc i que cal que s’afronti des de “les empreses, el comerç, les escoles i les famílies”, però que també tingui en compte els estudiants. Alhora, considera que cal “calibrar bé la càrrega de deures i el ritme de treball” i adaptar-lo a cada alumne i a cada etapa educativa. Així mateix, recorda que el joc com a eina d’aprenentatge no s’ha de menystenir.
4. Un sol document per sol·licitar totes les beques. Per tal de facilitar l’accés als ajuts a les famílies més vulnerables i garantir l’equitat, Lluís Font proposa en la mateixa ponència que “a cada curs hi hagi una convocatòria única, que agrupi totes les beques i en simplifiqui el procediment de sol·licitud”. Aquest únic document agruparia, doncs, totes les modalitats d’ajuts que ara hi ha: suport educatiu per a infants amb necessitats especials, material, transport, menjador, residència, altes capacitats, estades fora del centre, serveis d’acollida matinal o extraescolars. També reclama Font que les beques menjador garanteixin tots els àpats del dia, com demana la Federació d'Associacions de Mares i Pares de l'Alumnat (FaPaC), i que el transport escolar s’integri en la planificació general de l’educació. Proposa també crear un Observatori de l'equitat.
5. Docents, amb grau i màster obligatoris, i avaluats periòdicament. A la ponència dedicada al professorat, Miquel Martínez, catedràtic de teoria de l’educació de la Universitat de Barcelona, proposa que “per esdevenir docent a Catalunya sigui necessari un grau i un màster”. El màster, considera l’expert, serviria per a l’especialització del docent en les diferents etapes curriculars i s’hi entraria de forma directa un cop acabat el grau, excepte per als que vulguin ser docents de secundària i provinguin d’altres graus, als quals se’ls obligaria a fer un curs complementari de tècniques psicopedagògiques. Alhora, Martínez també proposa que el professorat rebi formació permanent i sigui avaluat periòdicament, tal com fan la major part de països d’Occident. “L’avaluació dels nostres professors ha estat associada sobretot a tasques d’inspecció i menys a l’avaluació interna dels centres i per part dels seus col·legues”, afirma.
6. Una educació basada en les competències i l’experimentació. La catedràtica emèrita de didàctica de les ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona, Neus Sanmartí, detalla que perquè els alumnes aprenguin millor cal desenvolupar un procés pedagògic que transmeti valors, que fomenti l’experimentació i les vivències, que ajudi els alumnes a gestionar les seves emocions i que treballi la cooperació i l’autonomia. A més, també reclama que els plans pedagògics tinguin en compte que no tots els alumnes aprenen el mateix i de la mateixa manera. En definitiva, demana una educació menys rígida i més basada en l’assoliment de competències.
7. Més autonomia per distribuir el pressupost i contractar docents. Finalment, l’expert en educació de la Unesco Francesc Padró reclama que es posi més èmfasi en la necessitat d’augmentar l’autonomia dels centres escolars. Segons l’expert, “una major autonomia contribueix decididament a millorar els resultats dels alumnes”. En concret, posa de relleu que, en països com Regne Unit, Nova Zelanda o Suècia, aquesta autonomia es tradueix, sobretot, en que el centre escolar pugui definir el pla curricular, contractar els docents o decidir què es fa amb el pressupost assignat. Per això, creu que el nou model educatiu hauria de fer un “exercici de confiança en els centres” i “recuperar la veu local”.