literatura

Carlos Ruiz Zafón tanca l'aventura iniciada amb «L'ombra del vent»

L'escriptor català publica la darrera part de la saga "El cementiri dels llibres oblidats", iniciada ara fa quinze anys amb "L'ombra del vent" | Assegura que "El laberint dels esperits" és llibre "que sempre havia volgut que fos" | Sobre el procés: "S'ha de trobar una solució política al que és un conflicte polític"

per Esteve Plantada , Barcelona, 17 de novembre de 2016 a les 13:30 |
Carlos Ruiz Zafón, a la presentació d'«El laberint dels esperits», al Temple del Tibidabo | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Cementiri dels llibres oblidats obre els llums per darrera vegada. Així explica l'editor que ho afirmava Carlos Ruiz Zafón fa uns dies, amb el manuscrit d'El laberint dels esperits (Planeta, 2016) acabat d'entregar. Quinze anys després de l'esclat planetari que va suposar L'ombra del vent, l'autor català ha hagut d'aprendre a conviure amb l'èxit i una popularitat que no era només per a ell, sinó també per uns personatges que formen part de la vida de centenars de persones. "Ha valgut la pena", afirma.
 

Quinze anys després, aquest trànsit ha convertit Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1960) en "l'escriptor més llegit en llengua castellana després de Cervantes", tal com l'ha presentat, amb admiració i respecte, el periodista Carles Francino durant l'acte celebrat aquest migdia al Temple del Tibidabo. Innegablement, l'arribada a les llibreries –amb una tirada inicial de 700.000 exemplars– d'El laberint dels esperits, la darrera part del quartet que forma el Cementiri dels llibres oblidats, és un esdeveniment que genera unes expectatives gegantines, tan descomunals com ho és l'acte dissenyat per Planeta.
 

En un marc impressionant convertit en àgora kitsch, sembla que, més que presentar-se un llibre, s'hi oficiï una missa. La presentació en societat de l'obra ha vingut inclosa de viatge en funicular i amb una entrada de ressons celestials a l'interior del Temple del Sagrat Cor, que és ple a vessar. A dins, entre llums esbiaixades, focus i vitralls messiànics, Ruiz Zafón ha desgranat bona part dels secrets "del llibre més desitjat per milions de lectors d'arreu del món". Un llibre que compta amb l'afegit d'haver estat "el més difícil i laboriós de tots".
 

Un projecte de quinze anys que arriba a la fi
 

Coberta de la versió original del llibre Foto: Planeta

 
Ruiz Zafón subratlla que l'exigència de la novel·la li ha acabat deixant un bon gust de boca. "En el moment que ha quedat tancat, he tingut aquella bona sensació de la feina feta", explica. "El llibre és el que sempre havia volgut que fos". Una pàgina que es tanca i que deixa l'autor "tranquil i il·lusionat", després d'haver assumit un projecte d'aquestes característiques i dimensions. "No crec que mai més faci un projecte de quinze anys, amb un disseny amb tantes vies d'entrada", conclou.
 
"Amb L'ombra del vent volia fer un híbrid de gèneres: novel·la policial, intriga, aventures, sàtira, història d'amor". Una mena de novel·la total, amb la combinació de tots els registres possibles. Aquest, potser, n'ha estat l'ham que ha enganxat centenars de milers de lectors. No és estrany qye l'escriptor hagi admès que sempre ha volgut establir un diàleg amb el lector: "En definitiva, una història és una conversa entre qui narra i escolta. I la ficció és una història pactada, perquè sabem que no ens explicaran la veritat, però també que allò ens permetrà arribar a la veritat".
 
El procés català, "un tema polític que necessita solució política"
 
Preguntat per Carles Francino sobre la situació política del moment –eleccions als EUA i el procés independentista català–, Ruiz Zafón ha estat prudent i conciliador. "Sóc una persona escèptica i amb una versió seca sobre qualsevol tema polític. Tendeixo a veure en aquests temes com un sainet". La política té una teatralitat innata, com ha volgut subratllar. "No crec que calgui que faci discursos al respecte, però, entre el procés i Donald Trump, em preocupa molt més el que passa als Estats Units", ha assegurat. Pel que fa a Catalunya, ha estat clar: "S'ha de trobar una solució política al que és un conflicte polític".
 
De la realitat més immediata a la fantasia més il·luminadora, Ruiz Zafón ha bastit amb el Cementiri dels llibres oblidats una metàfora de la destrucció de la memòria. Com si aquesta memòria maldés per sobreviure, l'autor confessa que no ha vist minvada la passió per l'escriptura al llarg del temps. "Estic més enamorat que mai de la meva professió. M'estic fent gran i començo cada vegada a gaudir més de la feina que tinc", subratlla, mentre afegeix que "la literatura és meravellosa, però també és un amant cruel: tu t'enamores d'ella, però ella mai de tu. I puc dir que sóc molt afortunat".
 

Carlos Ruiz Zafón, durant la presentació d'«El laberint dels esperits», aquest migdia al Tibidabo Foto: Esteve Plantada

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació