17
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
8:36h
El Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha presentat aquest dimecres a Sabadell una reproducció de la Laia, una espècie que científics del centre vallesà van descobrir a mitjans de l'any passat. Concretament, van descriure un nou gènere i espècie, el Pliobates cataloniae, a partir de la troballa d'unes restes fòssils al jaciment d’Hostalets de Pierola, a l'Anoia. Les restes corresponen a una femella adulta que ha estat batejada com a Laia, que pesava entre 4 i 5 quilos, s’alimentava de fruits tous i grimpava pels arbres, penjant‐se eventualment de les branques.
El fòssil té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa pot ajudar a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.
"Molts queden sorpresos quan arriben i la veuen, pensaven que veurien un exemplar més gran", explica Salvador Moyà, director de l'ICP, mentre contempla la Laia. L'especimen s'ha col·locat en la imitació d'un arbre, i és producte de l'empresa catalana Quagga, que n'ha fet una reproducció de com es creu, amb base totalment científica, que era el nou exemplar trobat.
Reconstrucció del crani del crani i de l’aspecte de Pliobates cataloniae Foto: ACN
"Acostumen a fer aquest tipus de naturalitzacions i escultures per a museus i centres de recerca, i amb ells hem fet el projecte en base als ossos que hem trobat de la Laia, uns 80 aproximadament, els hem pogut donar tota la informació necessària per saber com era el seu esquelet i posar-hi a sobre la musculatura, el pèl i totes les característiques corresponents", explica Moyà.
Un canvi en la teoria de l'ancestre comú
La Laia canvia radicalment el model acceptat fins ara sobre l’ancestre i proporciona pistes sòlides sobre l’origen dels gibons actuals. Tot i que manté alguns caràcters primitius, l’anatomia del braç i, en particular, l’articulació entre l’húmer i el radi, i els ossos del canell, ja presenten el disseny bàsic dels hominoïdeus actuals.
Tenia un grau d’encefalització similar al de les mones i els gibons actuals, però inferior al dels grans antropomorfs. L’estudi de les dents indica una dieta essencialment frugívora, és a dir, basada principalment en fruits madurs i tous, com en els gibons actuals.
Detall de les noves vitrines del museu. Foto: Albert Segura
Novetats al museu
La Laia s'ha col·locat al costat d'altres grans troballes que ha fet l'ICP, com ara en Pau (Pierolapithecus catalaunicus) o en Jordi (Hispanopithecus laietanus). La seva presentació també ha servit per exposar per primer cop les reformes que s'han fet a la planta baixa del museu, on s'hi ha afegit una petita part d'exposició amb peces autèntiques trobades en les excavacions.
"És una part molt interactiva on el visitant s'enfunda la bata d'un investigador en paleontologia i passa per totes les fases, però faltava per mostrar fòssils originals", explica Moyà. D'aquesta manera, ara tot queda a l'abast del visitant, que podrà conèixer elements originals com ara petjades de dinosaure i ous fossilitzats.
Els companys de la Laia a l'exposició. Foto: Albert Segura