15
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
16
de novembre
a les
19:58h
Un de cada deu catalans no pot mantenir la llar a la temperatura adequada i un 11,1% de la població ha pagat amb retard els subministraments, la hipoteca o el lloguer de l'habitatge el darrer any. Així ho revelen les dades que recull l’última enquesta de condicions de vida de l’INE, que avalua els índex de pobresa energètica i que constata que aquesta pobresa és fa cada vegada més crònica. L’últim informe de la Diputació de Barcelona també evidencia que el 17% de les famílies catalanes dedica més del 10% dels seus ingressos a pagar l’energia de la llar.
Les causes més habituals de la pobresa energètica, segons argumenten les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) en l’oportú estudi que van presentar fa tot just una setmana, tenen a veure “amb la llarga crisi econòmica que ha patit el país i que ha deixat moltes persones a l’atur, amb poc ingressos o, fins i tot, sense cap ingrés si no havien cotitzat prou o un cop esgotada la prestació”. També hi tenen a veure, apunten, els increments autoritzats dels preus dels subministraments i el mal aïllament tèrmic de molts habitatges.
De fet, justament per pal·liar el mal estat d’alguns d’aquests habitatges, la Diputació de Barcelona ha engegat un pla perquè, en els propers dos anys, més de 4.000 llars de 212 municipis de la demarcació es reformin amb criteris d’eficiència energètica. També han publicat diverses guies perquè les famílies sàpiguen que poden demanar als seus municipis el bo social per al pagament dels subministraments, en cas que no puguin fer-ho. Segons constata la Diputació, el 80% de les persones vulnerables no el sol·liciten. Des de l’ECAS també reclamen més polítiques en aquest sentit.
Segons la Llei 24/2015 aprovada pel Parlament, la coneguda llei d’emergència social, quan una família no pot fer front al pagament de les factures la companyia ha de comunicar l’impagament i és l’administració, a través de Benestar social, que contacta amb la família en situació de vulnerabilitat per ajudar-la a tramitar un bo social per fer front al pagament de les factures. Per això, en el cas de la dona de 81 anys que va morir ahir en un incendi a casa a seva a Reus, l'Ajuntament creu que Gas Natural podria haver incomplert la llei si es demostra que no va avisar del tall del subministrament i, per això, portaran la companyia a la fiscalia.
De fet, l’últim informe de la Diputació de Barcelona evidencia que, abans que s’aprovés la llei, el 9,5% dels casos en què es va produir un avís per impagament va acabar amb un tall en el subministrament. A més, detallen que, a la demarcació de Barcelona, les peticions per al pagament de les factures d’energia han augmentat de mitjana un 80% en el darrer any. En concret, en el 26% dels municipis aquest augment ha superat entre el 200% i el 1.000%. A més, segons les dades, més del 60% dels catalans tenen problemes per arribar a final de mes i un 11,7% es troba en situació de pobresa extrema.
L’augment inassolible del preu dels subministraments
El preàmbul de la llei d’emergència social apunta que, a banda de la crisi econòmica i la manca d’ingressos, entre 2008 i 2015 els preus de l’electricitat han experimentat un increment del 60% i els de l’aigua, un 66%. Tot just avui el preu de la bombona de butà ha pujat fins als 12,25 euros. És la segona pujada bimestral consecutiva. Tot i així, des que el 2015 va assolir el preu més car, de 17,5 euros, la bombona s’ha abaratit un 30%. El Síndic de Greuges ja va alertar fa dos anys de com l'encariment dels preus de subministraments perjudica les famílies més vulnerables.
Les causes més habituals de la pobresa energètica, segons argumenten les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) en l’oportú estudi que van presentar fa tot just una setmana, tenen a veure “amb la llarga crisi econòmica que ha patit el país i que ha deixat moltes persones a l’atur, amb poc ingressos o, fins i tot, sense cap ingrés si no havien cotitzat prou o un cop esgotada la prestació”. També hi tenen a veure, apunten, els increments autoritzats dels preus dels subministraments i el mal aïllament tèrmic de molts habitatges.
LA POBRESA ENERGÈTICA A CATALUNYA
Segons la Llei 24/2015 aprovada pel Parlament, la coneguda llei d’emergència social, quan una família no pot fer front al pagament de les factures la companyia ha de comunicar l’impagament i és l’administració, a través de Benestar social, que contacta amb la família en situació de vulnerabilitat per ajudar-la a tramitar un bo social per fer front al pagament de les factures. Per això, en el cas de la dona de 81 anys que va morir ahir en un incendi a casa a seva a Reus, l'Ajuntament creu que Gas Natural podria haver incomplert la llei si es demostra que no va avisar del tall del subministrament i, per això, portaran la companyia a la fiscalia.
De fet, l’últim informe de la Diputació de Barcelona evidencia que, abans que s’aprovés la llei, el 9,5% dels casos en què es va produir un avís per impagament va acabar amb un tall en el subministrament. A més, detallen que, a la demarcació de Barcelona, les peticions per al pagament de les factures d’energia han augmentat de mitjana un 80% en el darrer any. En concret, en el 26% dels municipis aquest augment ha superat entre el 200% i el 1.000%. A més, segons les dades, més del 60% dels catalans tenen problemes per arribar a final de mes i un 11,7% es troba en situació de pobresa extrema.
EL PREU DELS SUBMINISTRAMENTS
El preàmbul de la llei d’emergència social apunta que, a banda de la crisi econòmica i la manca d’ingressos, entre 2008 i 2015 els preus de l’electricitat han experimentat un increment del 60% i els de l’aigua, un 66%. Tot just avui el preu de la bombona de butà ha pujat fins als 12,25 euros. És la segona pujada bimestral consecutiva. Tot i així, des que el 2015 va assolir el preu més car, de 17,5 euros, la bombona s’ha abaratit un 30%. El Síndic de Greuges ja va alertar fa dos anys de com l'encariment dels preus de subministraments perjudica les famílies més vulnerables.