entrevista

Roy Horovitz: «No m'agrada gens fer perdre el temps a l'audiència»

Entrevista a l'actor, director i professor universitari israelià, que es troba fent una residència artística a la Faber d'Olot | "Aquest projecte de residència artística està fent un gran servei a les relacions internacionals del vostre país", afirma

per Esteve Plantada, Olot, 19 de novembre de 2016 a les 11:00 |
Roy Horovitz, a la Faber d'Olot | Martí Albesa
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Roy Horovitz (Israel, 1970) parla fluix, mentre rumia cada paraula que diu. És d'ànima tranquil·la, però amb una combustió fulgurant, com demostra una activitat incessant: doctorand a la Universitat de Bar-Ilan, actor, director, traductor i de curiositat discreta i agraïda. És professor d’Anàlisi Dramatúrgica i Història del Teatre a les universitats de Tel Aviv i Haifa, i director artístic del Teatre Municipal de Kiryat Shmona entre el 2011 i el 2015. Actualment, és membre del Departament d’Arts Escèniques del Comitè de Cultura i Arts d’Israel, i del Comitè Artístic de MATAN-Centre de Teatre Experimental.

- En què està treballant aquí, a la Faber d'Olot?

 
- Tinc entre mans dos projectes, i els vaig simultaniejant. El primer, una part de la meva tesi, que investiga sobre les obres de teatre israelianes modernes que es basen en històries bíbliques, totes representades al Habima, el teatre nacional d’Israel. L'altre projecte incideix en la meva faceta de director escènic: estic traduint una obra escocesa que vaig veure al Festival d'Edimburg de teatre.
 
- De quina obra es tracta?

 
- És un monòleg, Every brilliant thing. L'estic traduint de l'anglès a l'hebreu i, si tot va bé, s'estrenarà l'any vinent.
 
- No sé si coneixia alguna cosa del teatre català, abans de venir a Catalunya.
 
- Doncs no gaire, certament. Però estic molt interessat en fer descobertes. De fet, abans de venir a la Faber, vaig passar tres dies a Barcelona i me les vaig arreglar per veure In Memoriam, una producció dirigida per Lluís Pasqual. És un grandíssim director de teatre i vaig tenir la sort de poder-me reunir amb ell després de veure l'obra.
 
- Veig que adora Lluís Pasqual.
 
- És un gran director, un mestre. Tot i que només vam poder xerrar uns minuts, em va causar molta impressió. Vaig tenir la sort de xerrar una estona amb un director que és molt reconegut arreu del món.
 
- Malgrat les dificultats idiomàtiques, què li va semblar In Memoriam?
 
- Certament, vaig entendre poca cosa. L'obra era interpretada en català i només podia anar caçant algunes coses al vol, no tot l'entramat. La sort és que tenia una persona a prop meu que m'anava explicant algunes coses mentre passaven. [riu] Abans de l'obra, però, vaig llegir atentament el programa i això em va ajudar. És una peça ambientada en el període de la Guerra Civil, amb els soldats de la Lleva del Biberó, un fenomen molt vostre que no coneixia. I vaig poder apreciar una gran feina del director, a banda d'un elenc d'actors de gran nivell.
 
- Com a espectador, gaudeix més el teatre més clàssic o les peces subversives?
 
- M'agrada el bon teatre. Si és bo, és bo. No em fixo gaire en el gènere o en si és més o menys trencador. Simplement, m'agrada que sigui una obra sincera, amb significat, professional i amb una història que toqui el cor.
 
- Com a professor, què és el que busca en una obra de teatre?
 
- No només com a professor, sinó com a director! Sobretot, sempre busco la sinceritat. Que l'obra tingui un cert sentit de la veritat, que no sigui una pèrdua de temps i que tingui alguna cosa important a dir-nos. No m'agrada gens perdre el temps i no m'agrada fer perdre el temps a l'audiència. Per mi, això és el més important.
 
- Abans parlàvem de la coneixença de Roy Horovitz del teatre català, però també em pregunto si, abans d'aterrar a La Garrotxa, vostè coneixia alguna cosa de la situació política catalana.
 
- No gaire, la veritat. Però, tenint en compte que vinc d'un lloc que políticament ja és prou convuls, no trobo tan estrany la situació política que viviu. Ara bé, ser aquests dies a Catalunya em permet fer un munt de descobriments i moltes reunions o trobades on surten qüestions molt interessants. N'estic aprenent molt, de vosaltres. I també penso que un projecte com el de Faber està fent un gran servei per les vostres relacions internacionals, ja que permet que gent d'arreu del món vingui a casa vostra i que ens fem preguntes sobre vosaltres.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació