14
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
16:46h
Europa està tenint una digestió molt lenta de la victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americanes. La UE no ha pogut dissimular el seu contratemps i ha tornat a evidenciar divisions serioses. La cimera de ministres d'Exteriors celebrada aquest dilluns a Brussel·les per tractar sobre la relació transatlàntica ha proclamat la voluntat dels vint-i-vuit estats de treballar amb la nova Administració, tot confiant que la relació continuaria sent "molt forta" amb Washington. Però alhora, olorant els aires aïllacionistes que vénen dels Estats Units, s'ha emfasitzat la conveniència que Europa prengui també les seves pròpies decisions. Fent de la necessitat virtut, han destacat que "cal reforçar les polítiques i accions europees de forma independent". Des del govern italià s'ha elevat la proposta d'anar cap a un "Schengen de defensa" que podria aplegar els països del nucli dur de la UE.
Juncker, angoixat, Orban, satisfet
Aquests dies, les declaracions dels diversos líders europeus ha delatat les diferents percepcions del triomf de Trump. Mentre François Hollande i Angela Merkel no amagaven la seva inquietud darrera de les declaracions de benvinguda al president electe, el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, sempre el més explícit, va mostrar desencís i va dir que les relacions entre la UE i els Estats Units estaven en risc i que Trump necessitaria dos anys per conèixer Europa. Amb poques hores de diferència, el primer ministre hongarès, Viktor Orban, saludava la victòria i deia que suposava "la fi de la no-democràcia liberal", una afirmació del tot inquietant.
Londres pateix per la "relació especial"
Trump i la primera ministra britànica, Theresa May, ja han tingut una primera conversa telefònica, en el transcurs de la qual el president electe va recordar la sintonia que havien mantingut els anys vuitanta Ronald Reagan i Margaret Thatcher. Però caldrà veure l'evolució del vincle entre els EUA i el Regne Unit. Dissabte, el govern britànic va quedar astorat al saber que el primer dirigent internacional a ser rebut a la Trump Tower havia estat Nigel Farage. Un fet que ha mostrat les mancances greus en cultura diplomàtica del president electe. Farage és un dirigent de l'oposició britànica i en aquests moments ni tan sols és diputat.
El govern conservador de May vol preservar la relació especial que sempre ha caracteritzat les relacions entre Gran Bretanya i els EUA, una aliança estratègica que està per damunt de partits i químiques personals. Ressona la frase de Churchill al general De Gaulle: "Entre vostè i l'Atlàntic, jo sempre preferiré l'Atlàntic". De moment, sembla que Trump tornarà a posar al despatx oval el bust de Churchill que hi tenia George Bush, i que Obama va substituir per Luther King.
Tornar a fer Àustria gran?
El 4 de desembre serà un dia important per avaluar la salut del projecte europeu i la força del populisme de dretes. Després d'una polèmica amb els vots per correu, Àustria celebrarà la repetició de la segona volta de les eleccions presidencials. Frec a frec, de nou, als sondejos, entre el candidat verd, Alexander Van der Bellen, que va guanyar per dècimes el maig passat, i l'ultra Norbert Hofer. El triomf d'aquest seria el primer d'un polític d'extrema dreta en unes eleccions a cap d'Estat a Europa.
Hofer no ha amagat simpaties per Donald Trump, tot i subratllar les diferències de tarannà entre tots dos. El polític austríac mostra una imatge d'home ponderat. Que hi ha algun lligam entre l'extrema dreta republicana dels EUA i els xenòfobs alpins és evident. L'octubre passat, va visitar Viena Steve King, membre de la Cambra de Representants nord-americana, un dels republicans més extremistes, sobretot pel que fa a immigració. King es va reunir amb Hofer, va lloar els seus postulats contra la immigració i va dir que "la civilització occidental ha de ser defensada".
Itàlia: a Renzi se li està posant cara de Cameron
El mateix dia que voten els austríacs, ho fan els italians en referèndum. El govern de Matteo Renzi s'ha embolicat en una reforma constitucional que pretén treure poders al Senat. El carismàtic cap de l'executiu ha vist com el clima polític ha canviat a Itàlia des que va anunciar la consulta. La situació econòmica no acaba d'enlairar-se i l'estil impetuós de Renzi ha generat crítiques d'arrogància. Un ampli front opositor demana el "no" el 4 de desembre. Des de la xenòfoba Lliga Nord de Matteo Salvini, a la Forza Italia de Berlusconi i el Moviment 5 estrelles de Beppe Grillo, el bloc contrari a Renzi ha posat contra les cordes el primer ministre de centre esquerre.
Salvini ha celebrat l'elecció de Trump exclamant que "el poble ha batut els poderosos per 3-0". També Beppe Grillo s'ha felicitat pel resultat als estats units. Renzi, per la seva banda, intenta equiparar el "sí" en el referèndum a la bandera del canvi, insistint que suposaria tallar les ales al Senat, que és un dels símbols de la vella classe política. Però és difícil que els electors s'entretinguin en el contingut de la proposta posada a votació, que suposaria deixar la cambra alta sense poder legislatiu i reduir el nombre de parlamentaris. Poc atractiu en comparació a poder deixar Renzi fora de combat. Al líder italià se li està posant cara de David Cameron.
Juncker, angoixat, Orban, satisfet
Aquests dies, les declaracions dels diversos líders europeus ha delatat les diferents percepcions del triomf de Trump. Mentre François Hollande i Angela Merkel no amagaven la seva inquietud darrera de les declaracions de benvinguda al president electe, el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, sempre el més explícit, va mostrar desencís i va dir que les relacions entre la UE i els Estats Units estaven en risc i que Trump necessitaria dos anys per conèixer Europa. Amb poques hores de diferència, el primer ministre hongarès, Viktor Orban, saludava la victòria i deia que suposava "la fi de la no-democràcia liberal", una afirmació del tot inquietant.
Londres pateix per la "relació especial"
Trump i la primera ministra britànica, Theresa May, ja han tingut una primera conversa telefònica, en el transcurs de la qual el president electe va recordar la sintonia que havien mantingut els anys vuitanta Ronald Reagan i Margaret Thatcher. Però caldrà veure l'evolució del vincle entre els EUA i el Regne Unit. Dissabte, el govern britànic va quedar astorat al saber que el primer dirigent internacional a ser rebut a la Trump Tower havia estat Nigel Farage. Un fet que ha mostrat les mancances greus en cultura diplomàtica del president electe. Farage és un dirigent de l'oposició britànica i en aquests moments ni tan sols és diputat.
El govern conservador de May vol preservar la relació especial que sempre ha caracteritzat les relacions entre Gran Bretanya i els EUA, una aliança estratègica que està per damunt de partits i químiques personals. Ressona la frase de Churchill al general De Gaulle: "Entre vostè i l'Atlàntic, jo sempre preferiré l'Atlàntic". De moment, sembla que Trump tornarà a posar al despatx oval el bust de Churchill que hi tenia George Bush, i que Obama va substituir per Luther King.
Tornar a fer Àustria gran?
El 4 de desembre serà un dia important per avaluar la salut del projecte europeu i la força del populisme de dretes. Després d'una polèmica amb els vots per correu, Àustria celebrarà la repetició de la segona volta de les eleccions presidencials. Frec a frec, de nou, als sondejos, entre el candidat verd, Alexander Van der Bellen, que va guanyar per dècimes el maig passat, i l'ultra Norbert Hofer. El triomf d'aquest seria el primer d'un polític d'extrema dreta en unes eleccions a cap d'Estat a Europa.
Hofer no ha amagat simpaties per Donald Trump, tot i subratllar les diferències de tarannà entre tots dos. El polític austríac mostra una imatge d'home ponderat. Que hi ha algun lligam entre l'extrema dreta republicana dels EUA i els xenòfobs alpins és evident. L'octubre passat, va visitar Viena Steve King, membre de la Cambra de Representants nord-americana, un dels republicans més extremistes, sobretot pel que fa a immigració. King es va reunir amb Hofer, va lloar els seus postulats contra la immigració i va dir que "la civilització occidental ha de ser defensada".
Itàlia: a Renzi se li està posant cara de Cameron
El mateix dia que voten els austríacs, ho fan els italians en referèndum. El govern de Matteo Renzi s'ha embolicat en una reforma constitucional que pretén treure poders al Senat. El carismàtic cap de l'executiu ha vist com el clima polític ha canviat a Itàlia des que va anunciar la consulta. La situació econòmica no acaba d'enlairar-se i l'estil impetuós de Renzi ha generat crítiques d'arrogància. Un ampli front opositor demana el "no" el 4 de desembre. Des de la xenòfoba Lliga Nord de Matteo Salvini, a la Forza Italia de Berlusconi i el Moviment 5 estrelles de Beppe Grillo, el bloc contrari a Renzi ha posat contra les cordes el primer ministre de centre esquerre.
Salvini ha celebrat l'elecció de Trump exclamant que "el poble ha batut els poderosos per 3-0". També Beppe Grillo s'ha felicitat pel resultat als estats units. Renzi, per la seva banda, intenta equiparar el "sí" en el referèndum a la bandera del canvi, insistint que suposaria tallar les ales al Senat, que és un dels símbols de la vella classe política. Però és difícil que els electors s'entretinguin en el contingut de la proposta posada a votació, que suposaria deixar la cambra alta sense poder legislatiu i reduir el nombre de parlamentaris. Poc atractiu en comparació a poder deixar Renzi fora de combat. Al líder italià se li està posant cara de David Cameron.