Gerardo Pisarello: «El 'no' als pressupostos ens demostra que ERC veu els 'comuns' com una amenaça»

Gerardo Pisarello (Tucumán, l'Argentina, 1970) és la mà dreta d'Ada Colau i la persona que ha liderat les negociacions sobre els pressupostos municipals del 2017. Conscient que el govern municipal haurà de recórrer a una qüestió de confiança per aprovar-los, Pisarello repassa amb NacióDigital les dificultats per governar en l'Ajuntament més fragmentat de la història i el paper que han de tenir els "comuns" en el procés català.

- Vostè va expressar dijous que vol uns pressupostos el més acordats possibles, però ara mateix sembla més un desig que una realitat.
- Sí. Barcelona tindrà uns pressupostos, i tindrà uns bons pressupostos, però tot indica que, malgrat tot l'esforç de diàleg que hem fet, no seran els pressupostos acordats que nosaltres volíem. Ens ho esperàvem d'algunes forces polítiques, però ens ha sorprès molt d'ERC. ERC havia descartat un eventual govern alternatiu amb CiU, el PP i C's, i en canvi ha dit que dirà que no a aquests pressupostos. Em deixa una mica perplex perquè amb ERC vam arribar a acords en molts temes concrets. Ells estan aprovant els pressupostos de l'Àrea Metropolitana de Barcelona sense cap tipus de discussió, i vam aprovar, en el passat, modificacions pressupostàries i ordenances fiscals. Per tant, sobta aquesta situació de bloqueig.

- El descol·loca aquest "no" preventiu d'ERC?
- I tant que em descol·loca aquest "no" preventiu. Vaig mantenir moltes converses amb diferents membres d'ERC. Fins i tot vam oferir obrir un debat concret sobre temes que a ERC li preocupaven, com l'habitatge i l'ocupació, però és evident que hi havia una decisió presa prèviament de ni tan sols discutir aquests pressupostos. La meva impressió és que aquí Alfred Bosch no ha anat per lliure. Hi havia algun tipus de cobertura d'aquesta decisió i és el que més preocupant em sembla, tenint en compte que en el passat hem tingut molts punts d'acord per aprovar polítiques concretes de ciutat.

- Vol dir que és una ordre que ve de la direcció nacional d'ERC?
- El que em queda clar és que la decisió d'ERC a Barcelona no és aïllada, i això em sorprèn perquè moltes de les polítiques que es duen a terme a Barcelona, en matèria d'ocupació o de desprivatització de la sanitat, s'estan acordant amb consellers d'ERC, com Dolors Bassa o Toni Comín. En això, l'entesa és clara, però cada cop més tenim la percepció que ERC està veient els espais dels "comuns" com un adversari, com una amenaça, i això em sembla especialment preocupant, sobretot quan ERC exigeix al govern de Barcelona coses que no està exigint al Govern de la Generalitat.

- Tenen assumit que hauran de recórrer a la qüestió de confiança per aprovar els pressupostos, després del previsible "no" a la seva tramitació que s'expressarà a la comissió d'Economia i Hisenda d'aquest dimarts?
- Mai se sap què pot passar en una comissió, però Barcelona ha de tenir uns pressupostos, i els tindrà. Seran uns pressupostos progressistes, que tenen un clar contingut redistributiu. I la qüestió de confiança és una eina més que està prevista perquè la ciutat no quedi bloquejada. No és el que desitjàvem, ens haurien agradat uns pressupostos enriquits amb propostes de l'oposició. L'única cosa que es discutirà aquest dimarts serà la tramitació inicial. Tot i així, la ciutat no s'atura.

Gerardo Pisarello. Foto: Adrià Costa

- Sotmetre's a una qüestió de confiança és una mostra de debilitat del govern?
- És un mecanisme que està previst. CiU el va fer servir en el mandat anterior, quan no va poder pactar els pressupostos amb el seu soci tradicional, el PP. Nosaltres estem tranquils perquè la nostra proposta pressupostària reforça el paper dels drets socials a la ciutat, posa especial èmfasi en resoldre la situació de la gent que pitjor ho està passant per la crisi, i aposta per la reactivació econòmica i un model més sostenible. Tot això ens hauria agradat que fos el producte de grans acords de ciutat, que en el futur haurem de dur a terme sí o sí, més enllà del vot d'aquest dimarts.

- Si recorren a la qüestió de confiança, presentaran una proposta millorada de pressupostos?
- Hem fet una proposta que era un punt de partida, però la filosofia és clara: uns pressupostos que no retallen, que són expansius, redistributius, i que plantegen un creixement molt fort en les polítiques socials, d'ocupació i de reactivació econòmica. Aquesta és la filosofia del govern, no només en matèria pressupostària.

- Però hi ha marge per introduir millores als pressupostos?
- Hi ha un marge. És un marge estret, però la filosofia bàsica serà la que s'ha presentat.

- Considera que la voluntat de l'oposició és simplement de bloqueig?
- Hem ofert moltes vies de diàleg, hem posat sobre la taula la possibilitat de generar espais tècnics i polítics específics per tractar determinats temes que preocupen l'oposició i que també ens preocupen a nosaltres. El que hem rebut de la majoria de grups no ha estat una resposta positiva. El nostre deure com a govern és insistir en aquesta via i, si no s'aconsegueix en aquesta tramitació pressupostària, haurem d'obrir el debat de temes de ciutat.

- Després d'un any i mig de mandat, aquests seran els segons pressupostos que no es podran aprovar. Temen un bloqueig permanent durant tot el mandat?
- Confio que això no passi, perquè la ciutadania no ho entendria, i penalitzaria les forces polítiques que actuïn en aquest sentit. Els veïns entenen les discrepàncies entre partits, però el que no entendrien de cap de les maneres és que qüestions elementals en matèria d'habitatge, d'escoles bressol, de la generació d'un operador energètic propi, de reforçament d'equipaments de barri, de govern del turisme, no s'aprovessin per falta d'acord entre les forces polítiques. Confiem que en el futur aquest diàleg es reprendrà.

El primer tinent d'alcalde, aquest dilluns al seu despatx. Foto: Adrià Costa

- La CUP ha estat especialment bel·ligerant amb l'actuació de la Guàrdia Urbana sobre els manters. Què n'esperen d'aquesta formació?
- Amb la CUP hem parlat extensament sobre aquest tema, hem explicat quines són les polítiques en matèria migratòria que té aquest govern. És un govern clarament amb vocació antiracista, que està batallant moltíssim per al tancament del CIE, està duent a terme polítiques d'empadronament perquè les persones que viuen a la ciutat siguin tractats com a veïns amb igualtat de drets i obligacions, i està intentant donar sortides dignes des del punt de vista laboral i social a la venda ambulant. Esperem que això faciliti una posició oberta de la CUP, de la mateixa manera que s'ha fet en l'àmbit dels pressupostos de la Generalitat. En principi la CUP hi donarà suport sense posar sobre la taula algunes de les coses que es posen sobre la taula a Barcelona.

- Creu que per la CUP és difícil explicar el doble escenari: un possible "sí" als pressupostos de la Generalitat i un "no" als de Barcelona?
- Si l'argument de fons és que els pressupostos han de ser una eina al servei del reforçament dels drets socials, de les polítiques que no retallin, d'avançar en el camí de la recuperació de serveis públics, no s'explicaria el suport a uns pressupostos de la Generalitat, que de moment tenen un contingut clarament menys social que els que s'estan plantejant a Barcelona. Seria difícil poder explicar aquesta situació. Puc entendre clarament la posició de la CUP a escala nacional, però em sembla que hauria d'haver-hi una mínima relació, des del punt de vista dels arguments, quan es tracta dels pressupostos de la capital del país.

- Tornant a la qüestió dels manters, quines propostes tenen sobre la taula per evitar que el pròxim estiu torni a haver-hi una crisi?
- Són propostes que ja estan sobre la taula i comencen a donar els seus resultats. Hem llançat un missatge molt clar que la venda no autoritzada no pot estar permesa a la ciutat, però alhora hem iniciat un procés inèdit de creació de plans d'ocupació i l'impuls d'una cooperativa que permetrà regularitzar a més de 100 persones que es dedicaven a la venda ambulant. És una política més que compartim amb altres ajuntaments del país que tenen una situació semblant. Creiem que és perfectament possible enviar un missatge que la venda ambulant no autoritzada no pot estar permesa i, alhora, dedicar tots els esforços a cercar sortides dignes, que empoderin la gent que s'hi dedica, tant des del punt de vista social com laboral.

- Dels 100 manters que vostè citava als 800 que el govern municipal calculava que hi havia a l'estiu, queda un marge molt gran.
- Tenint en compte que estem parlant d'un grup d'uns 250 venedors ambulants, respostes per a gairebé 100 persones són molt importants en termes quantitatius i qualitatius. El tipus de política que s'està duent a terme no és paternalista o clientelar. El que es planteja és respectar la capacitat d'autoorganització d'aquests col·lectius.

- L'equip de govern sent frustració pel fet de no haver pogut acordar els primers ni els segons pressupostos del mandat amb l'oposició?
- Jo no parlaria de frustració, perquè l'aritmètica de l'Ajuntament és complexa, amb set forces polítiques. El govern anterior de CiU, amb un escenari semblant, també va tenir dificultats per aprovar pressupostos per si sol. Ens hauria agradat que fossin uns pressupostos més acordats, però tant la modificació pressupostària aprovada fins ara com les ordenances fiscals que es van aprovar l'any passat, com aquesta proposta pressupostària que tirarà endavant, té les eines bàsiques per continuar duent a terme polítiques que millorin la vida de la gent a Barcelona i que serveixin per a una transformació socioeconòmica. En polítiques d'habitatge o d'ocupació de qualitat hauríem de ser capaços d'arribar a acords més amplis.

Gerardo Pisarello, en un moment de la conversa amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa

- Des d'algunes forces de l'oposició com CiU i C's els han retret que no han obert prou el diàleg. A vegades han dit que s'han sentit excloses.
- Fa una setmana que estic mantenint un diàleg intens amb les diferents forces polítiques per intentar aprovar la tramitació inicial dels pressupostos. En algunes de les reunions he detectat que hi ha temes que es podrien discutir i d'altres en què el model de ciutat és diferent. Ens enganyaríem si penséssim que tot es resol simplement amb el diàleg. Tu pots dialogar, però és veritat que hi ha projectes diferents de ciutat. Amb C's i CiU és evident que els projectes de ciutat no són els mateixos. Són forces polítiques que han defensat projectes neoliberals. Nosaltres estem intentant construir una alternativa a aquest model de ciutat, perquè creiem que no funciona. Ara bé, si podem arribar a acords concrets que són importants per a la ciutat en matèria de transport públic o altres àrees, estem totalment disposats a fer-ho.

- Quin recorregut hi veu a l'intent de moció de censura que explora CiU?
- És una operació una mica esperpèntica, perquè CiU, a la Generalitat, està plantejant un procés de desconnexió amb l'Estat i, a Barcelona, s'obre a un govern alternatiu pactat amb el PP o C's. Això és un contrasentit. És una via legítima, però molt difícil d'explicar. Ja s'ha demostrat que no ha fructificat. S'han escenificat reunions entre diferents grups de l'oposició, però evidentment la proposta d'un govern alternatiu a l'actual sembla que té molt poc recorregut.

- Amb una possible moció de censura, CiU pensa més en l'horitzó de les eleccions municipals del 2019 que en el seu paper d'oposició?
- CiU té la necessitat de fer-se visible. De moment, no ha aconseguit incidir en polítiques concretes a l'Ajuntament. Entenc que puguin recórrer a totes les vies que tenen al seu abast, però em semblen que són molt contradictòries amb el que està plantejant el Govern de la Generalitat, encapçalat pel PDECat. Seria una via molt més fructífera asseure's a parlar de possibles acords. CiU no s'ha caracteritzat històricament per ser una força de bloqueig. És una força que està acostumada a governar, i en l'escenificació d'aquest tipus d'aliances, crec que no se sent còmoda del tot. 

- Li ha semblat ambigua la posició d'ERC sobre una possible moció de censura, tenint en compte que Alfred Bosch no la va bloquejar d'entrada?
- També em va sorprendre, perquè no m'imagino cap votant o simpatitzant d'ERC que hagi pogut entendre la possibilitat d'un eventual acord amb C's i el PP. Alfred Bosch no va tancar d'entrada aquesta proposta. I em sembla més que obeeix a la voluntat d'ERC de mostrar un distanciament creixent amb el món dels "comuns", un moviment arriscat i preocupant, sobretot quan ERC està acceptant sense tanta crítica moltes de les polítiques que està plantejant el PDECat a escala nacional, que són polítiques clarament antisocials. A Barcelona, ERC ha sigut valent en les polítiques en matèria d'habitatge, però el govern de Junts pel Sí amb el mateix PP es van oposar a actuar contra els lloguers abusius. Aquí ERC va presentar una declaració institucional en defensa de l'educació pública i laica, i el govern de Junts pel Sí està afavorint escoles d'elit. M'agradaria poder arribar a acords amb ERC com els que vam arribar l'any passat, que eren acords progressistes, que comportaven polítiques redistributives a la ciutat, però tinc tota la impressió que ERC s'està allunyant d'aquest camí.

- El seu soci de govern, el PSC, es va afanyar a sortir per mostrar que no donaria suport a la moció de censura. Quin balanç fa del primer mig any de governar amb els socialistes?
- Li ha donat més estabilitat al govern, això és indiscutible. Fins ara, el que han primat han estat els grans acords de ciutat. Tot i que el PSC està en minoria clara en el govern de Barcelona, hi ha hagut un procés d'acostament clarament a les principals línies d'actuació que defensa el govern.

El primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona. Foto: Adrià Costa

- A NacióDigital hem avançat que les forces sobiranistes plantegen una obertura simbòlica dels ajuntaments el dia de la Constitució, per visibilitzar normalitat en dia festiu. Barcelona s'hi sumarà?
- És un tema que encara no s'ha valorat. He repetit en moltíssimes ocasions que costa celebrar el dia de la Constitució en la mesura que els suposats defensors de la Constitució espanyola són els que l'han buidada de contingut, són els que l'han convertida en un text gairebé moribund. Les polítiques del PP i l'actuació de la majoria dels membres del Tribunal Constitucional estan convertint la Constitució en un text buit o amb menys recorregut. Nosaltres sempre hem defensat que això no es resol amb retocs ni maquillatge sinó que s'han de posar els grans debats constituents sobre de la taula. I Catalunya ha de tenir el seu propi debat constituent i el seu propi procés constituent. 

- Deia que la qüestió d'obrir o no l'ajuntament no s'havia debatut. Es debatrà?
- M'imagino que sí que es plantejarà. Els regidors sempre són lliures de fer el que creguin convenient. Però, en qualsevol cas, les propostes de crítica al buidatge de la Constitució espanyol, que ja va començar amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut o amb la contrareforma de l'article 135, s'ha de fer d'una manera que interpel·li a les majories, que serveixi per obrir nous marcs constituents. 

- Xavier Domènech afirmava al programa Els Matins de TV3, sobre la informació de NacióDigital, que fins ara només hi havia hagut converses informals. La CUP, però, ja els ha traslladat aquesta iniciativa. Barcelona hi participarà?
- Hi ha hagut alguna conversa informal i aïllada, però encara no coneixem quina és la proposta. Però quan sigui sobre la taula i tinguem clar en què consisteix, es podrà prendre una decisió. En el que sí que crec que hi ha un acord és en la constatació, també per part d'aquella gent que fins i tot la gent que va votar la Constitució del 78, que el marc constitucional existent està clarament esgotat i superat.

- El fet de no tenir aprovat el pla d'actuació municipal (PAM) d'aquest mandat, en què canviarà el dia a dia del govern?
- No ens afecta gaire perquè ja tenim un pla d'actuació municipal, un pla ciutadà, que marca les principals línies del govern, i que comptarà amb un pla d'inversions que permeti concretar aquestes polítiques. El projecte de ciutat que tenim, que no és un projecte a quatre anys sinó a deu anys, tirarà endavant. Naturalment, requerirà acords més amplis amb la resta de forces polítiques. Per això dic, que tot i que no s'hagi produït l'aprovació del PAM, estem convençuts que en temes de ciutats i de necessitats concretes, arribarem a acords.

- Presentaran aquest pla d'inversions municipals?
- En bona mesura, el pla d'inversions ja està en marxa, perquè vam aprovar unes modificacions pressupostàries i aprovarem uns pressupostos que ja signifiquen la concreció d'aquest pla d'inversions. Per exemple, per primera vegada en el pressupost hi haurà 17 milions per fer possible un pla de barris que atén zones de la ciutat tradicionament oblidades. També es destinaran 12 milions a reforçar els serveis públics municipals, amb més treballadors en àmbits bàsics com els serveis socials, l'educació o inspectors d'hisenda. És a dir, que hi ha un pla d'inversions que s'està concretant. Però igualment farem una presentació del document. 
 
- Parlem de qüestions relacionades amb la memòria. Quin serà el destí de l'estàtua de Franco, exhibida només uns dies al Born?
- Ara mateix els equips tècnics estan estudiant quin és l'estat de l'estàtua de Josep Viladomat per veure quina és la intervenció que s'hi farà?

- S'haurà de restaurar?
- Depèn. En funció del que diguin els tècnics, ho veurem.

- L'Ajuntament té la intenció de presentar alguna denúncia pel que va passar al Born?
- Quan hi ha una afectació sobre patrimoni públic, i subratllo que és una estàtua de Franco obra de Josep Viladomat, hi ha una assegurança per protegir l'estat del bé patrimonial. Hi ha un tràmit administratiu per exigir que es puguin rescabalar els danys que s'hagin produït.

- Això vol dir que es denunciarà a algú?
- Hi ha un tràmit administratiu en el qual els serveis tècnics, en el cas que hi hagi una denúncia, exigeixen aquest rescabalament. Però això és diferent del fet que l'ajuntament de Barcelona pugui personar-se contra algun ciutadà en particular, cosa que no està prevista.

- Com i quan incorporaran a l'exposició del Born el que va passar amb l'estàtua de Franco?
- Es farà aviat. Ja he vist una primera proposta del que s'està plantejant, que crec que és rellevant. Feia temps que a la ciutat no hi havia un debat tan viu sobre el franquisme i sobre els efectes de la dictadura en la vida de Barcelona. Estic satisfet que, per primer cop, s'hagi fet una exposició monogràfica sobre la tortura durant els últims anys de la dictadura i també sobre la impunitat de la simbologia del franquisme en l'espai públic. Evidentment, també m'hauria agradat que les coses haguessin sortit d'una altra manera. I haig de fer autocrítica. Crec que hi ha coses que s'haurien d'haver explicat millor, sobretot en l'espai de l'antifranquisme de la ciutat.

- Tenen un calendari per incloure-ho a l'exposició?
- Hi ha una primera proposta, i tan aviat com estigui acabada, ho incorporarem a l'exposició.

El primer tinent d'alcalde, en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa

- Una altra qüestió vinculada a temes de memòria. Es restituirà la inscripció de l'escultura de Samaranch? I, en tot cas, això es farà en un espai de l'Ajuntament o, com vostè havia proposat, es traslladarà l'escultura al Museu Olímpic?  
- Estem esperant tenir una altra conversa amb els diferents grups de l'oposició per veure quina és l'alternativa escollida. Alguns grups de l'oposició demanaven la restitució de la peanya original a l'Ajuntament i el govern ha fet la proposta que a nosaltres ens sembla més adequada, que és la ubicació al Museu Olímpic.

- Cita el govern. El PSC, soci de Barcelona en Comú, també està d'acord en traslladar l'escultura al Museu Olímpic?
- Sí. 

- Proposaran eliminar el nom de Samaranch del Museu Olímpic?
- Aquesta no és una discussió prioritària. Ja hem dit clarament el que pensem sobre la figura del senyor Samaranch, durant l'etapa de la dictadura i també després, amb l'impuls dels Jocs Olímpics. Dit això, ara mateix el canvi de nom no és un debat prioritari de ciutat.

- Parlem del nou partit que estan construint els "comuns". Quin paper ha de jugar Ada Colau en aquest nou subjecte polític?
-És indiscutible que l'Ada té un paper de lideratge simbòlic i real en la proposta dels "comuns", i la seva funció com a alcaldessa de Barcelona és fonamental per mostrar, que en bona mesura, el projecte de país que proposem ja s'està prefigurant a la capital del país. 

- Això s'ha de traduir amb un càrrec orgànic al partit?
- Aquesta és una discussió oberta. S'ha d'anar pas a pas, i abans de pensar els càrrecs s'ha de pensar molt bé un projecte amb contingut ciutadanista i il·lusionant, que aconsegueixi mobilitzar no només la gent polititzada sinó també els que no ho estan. Es tracta de fer possible que a Catalunya hi hagi una alternativa progressista, catalanista, sobiranista i d'esquerres. 

- I Gerardo Pisarello quina funció tindrà?
- De moment, els membres del govern municipal estem dedicats les 24 hores a intentar que a la ciutat hi hagi transformacions polítiques i socials. I aquesta és la millor contribució que podem fer al procés constituent que Catalunya necessita. Jo, abans d'entrar a l'Ajuntament, havia dedicat molt temps a analitzar la realitat nacional de Catalunya i com hauria de ser un procés constituent, i ara tinc l'oportunitat de posar en marxa polítiques concretes que són fonalmentals per fer possible que qualsevol idea de creació d'un nou país sigui creïble. Si no som capaços de demostrar que el canvi no depèn d'un eventual dia D sinó que ja es pot començar a fer polítiques de progrés, la idea de procés constituent o de nou país serà poc creïble. Em sento al servei dels dos projectes, tant del municipalista com del projecte de país.
 
- D'ençà de l'acte de Sant Boi previ a la Diada, s'ha especulat sobre la possibilitat d'una futura aliança entre "comuns" i ERC. Però d'on són més a prop avui els "comuns", d'ERC o del PSC?
- Amb ERC hi ha moltes coses en comú. Hi ha una tradició republicanista que compartim. A l'ajuntament de Barcelona hem rescatat moltes figures d'ERC dels anys 30, des de Lluís Companys fins a Carles Pi i Sunyer. Hi ha una història republicanista d'esquerres que és clarament compartida. Però, evidentmet, veiem amb preocupació que s'allargui tant aquest vincle d'ERC amb l'antiga Convergència. I això es tradueix en coses concretes, que abans haurien estat impossibles, com que ERC aprovi uns pressupostos d'Artur Mas, i que es doni suport a polítiques antisocials en matèria educativa o fiscal. Això em sembla preocupant, perquè el que nosaltres volem construir és una alternativa d'esquerres que exigeix l'entesa amb el món d'ERC i la CUP, i també amb la millor tradició catalanista del PSC. 

- Planteja que el que hauria de fer ERC és trencar amb l'espai de l'antiga Convergència?
- Això no ha de sortir de nosaltres. En el que estem implicats ara és en la construcció d'un nou espai polític, que plantegi una alternativa a l'actual govern de Junts pel Sí encapçalat per l'antiga Convergència, i que pugui aplegar la màxima quantitat de forces del catalanisme popular i social. Aquest nou espai polític pretén dur a termes polítiques de regeneració democràtica, contra la corrupció, en defensa dels drets socials, i de rebel·lió a models econòmics neoliberals que han fracassat, responsables de l'aparició de moviments d'extrema dreta a Europa i els Estats Units.

- A vostè l'han reclamat per fer d'enllaç entre el món independentista i el dels "comuns" per acostar posicions sobre el procés constituent. Aquesta és una entesa possible?
- Les relacions existeixen. Tinc gent molt estimada en diferents forces independentistes. El que passa és que si des de l'actual Govern de la Generalitat o des d'algunes forces independentistes a Barcelona s'intenta bloquejar el progrés de la capital del país, la nostra implicació en el full de ruta que planteja Junts pel Sí serà cada cop més llunyana. Defensarem sempre la sobirania nacional, el dret a l'autodeterminació i la necessitat d'un procés constituent, però si no és un procés constituent inclusiu, que aconsegueixi una acumulació de forces del catalanisme, serà difícil que hi siguem.

- Creu que a Catalunya es convocarà un referèndum com a molt tard el setembre del 2017, com ha plantejat el president Carles Puigdemont?
- Ho veurem. El que és segur és que el poble de Catalunya desitja majoritàriament un referèndum, necessita aquest referèndum. I, si aquest referèndum no es pot pactar amb l'Estat, ha de ser reconegut per la comunitat internacional perquè sigui efectiu. Hem d'esperar a veure la proposta concreta del Govern de la Generalitat i, si s'ha aconseguit aquest suport de la comunitat internacional, hi serem. Un referèndum és una eina per poder decidir i, per ser efectiva, o bé té el reconeixement de l'Estat o bé un reconeixement internacional.

- Hi confia que passi una cosa o l'altra?
- És complicat. Tenint en compte la situació de bloqueig que imposa el PP, necessitem molta mobilització i pedagogia per acumular la força suficient a Catalunya que permeti trencar aquesta resistència i convèncer la comunitat internacional. I això només es pot fer a través de la mobilització i la pedagogia, i cercant aliats. I, personalment, crec que un projecte d'aquest tipus ha de tenir en les propostes d'esquerres i progressistes un element central. Dubto que un procés d'aquest tipus el puguin hegemonitzar les forces conservadores.